La trombocitopènia és un patiment de l’funcionament immune de el gos i, encara que pot resultar una malaltia comuna en aquests animals, el seu diagnòstic sol ser complicat de fer i sovint passa desapercebut en la vida del nostre caní.

Quan el nostre gos ha de ser sotmès a algun tipus de procediment mèdic, especialment cirurgies, sol ser el moment més propici per al diagnòstic d’aquesta malaltia. I és que, davant la perspectiva d’una intervenció, els exàmens preoperatoris són els indicats i responsables de detectar aquestes i qualsevol altra anomalia que pugui haver-hi.

Tot i que sol ser una malaltia asimptomàtica, avui us explicarem quins poden ser els indicadors que el teu gos pateix de trombocitopènia.

¿Què és la Trombocitopenia?

Es tracta d’un patiment metge on es presenta un nivell de plaquetes en sang anormal per a la vida de l’gos. Les plaquetes tenen la tasca de vigilar qualsevol vessament de sang i han de ser creades en la medul·la espinal i alliberades en el flux sanguini.

Així, la presència d’un baix nombre de plaquetes suposa un risc per a la vida de l’caní i, per descomptat, un perill si estava pendent de enfrontar-se a qualsevol procediment quirúrgic.

Encara que sol ser una malaltia asimptomàtica, sempre hi ha alguns senyals que poden alertar. També, es reconeixen causes molt variades de la malaltia, encara que la més comuna sol ser un patiment immunològic.

La trombocitopènia immunitària es tracta d’un error de funcionament en el sistema immune, ja que el mateix s’equivoca en la identificació de les plaquetes, prenent-les com invasores. Així, procura destruir-les.

No obstant això, quan es dóna el diagnòstic de trombocitopènia és necessari fer una revisió i descarti de diferents malalties abans de concloure que pugui tractar-se directament d’un procés immunològic.

En qualsevol cas, la bona notícia és que aquesta malaltia sol tenir un molt bon pronòstic de vida i que, amb tractaments adequats i oportuns, el gos pot portar una vida normal i sense més complicacions.

¿Qui pot patir aquesta malaltia?

Encara que tots els gossos estan en risc de patir trombocitopènia, hi ha algunes races i rangs d’edat una mica més propensos. Per exemple, els gossos en edat mitjana tenen més riscos de presentar trombocitopènia primària, que és el subtipus que no subjau per una altra malaltia.

També estan en major risc els gossos de races mitjanes, com els poodle, cocker spaniels i pastor alemany.

Recordant que un dels tipus pot ser una malaltia immunològica, un grup especialment important són els gossos amb tendència als patiments autoimmunes, com és el cas dels cocker spaniels, els que solen patir de malalties com artritis canina.

En qualsevol cas, no es pot descuidar la presència de la malaltia en qualsevol raça, mida o edat de l’gos, de manera que la revisió constant al veterinari i l’atenció als símptomes de risc, és clau.

¿Com puc identificar la presència de trombocitopènia?

Tot i que la majoria de les vegades la malaltia es presenta asimptomàtica, la veritat és que en alguns casos sí avisa seva presència, només que els símptomes són confosos o emmascarats per qualsevol altre patiment o per la sospita d’algun virus transitori.

Si la trombocitopènia es dóna per la presa d’algun medicament, aquests símptomes haurien de presentar només en el curs de l’consum de el fàrmac i haurien de desaparèixer quan el cos pugui restablir-se.

Alguns dels símptomes són:

• Febre.
• Decaïment (el gos està menys disposat a fer les activitats quotidianes)
• Sagnat en l’orina.
• Tos constant.
• Mocs nasal molt freqüent.
• Buf cardíac.
• Desmai.
• Sagnat en les genives o nas.
• Col·lapse físic (només en el cas extrem de la malaltia)
• Inapetència.

 

¿Què fer en el cas de la malaltia?

En principi, el diagnòstic ha de ser realitzat per un metge veterinari, a través d’analítiques de sang que mostrin el baix recompte. A partir d’aquí, cal fer una revisió de les possibles causes, malalties adjacents i, fins i tot, de qualsevol possible trastorn immunològic.

Una vegada que es determini quina és la causa principal de la malaltia, correspon determinar quina és la forma més adequada d’atacar el problema. Si, per exemple, es determina que la trombocitopènia està sent causada per la malaltia de la paparra, el correcte serà començar per atacar aquest patiment.

Si es tracta de la conseqüència de l’consum d’un medicament, haurà d’avaluar la necessitat de continuar amb aquest tractament, així com la possibilitat de suspendre-o alternar-lo amb un altre fàrmac.

Ara bé, si es tracta d’una trombocitopènia immunitària, correspon un tractament per suprimir i controlar l’acció desmesurada de el sistema immune, de manera que deixi d’actuar de manera desmesurada en contra de les plaquetes.

A més de controlar la malaltia, cal ajudar a el cos en el restabliment del perdut, canviant la dieta de l’gos, incloent suplements vitamínics i, en alguns casos, realitzant tractaments de ferro en sang, per assegurar una major efectivitat.

Estil de vida d’un gos amb trombocitopènia

Una vegada que ha estat determinada la causa de l’patiment i el gos està en tractament, pot ser moment de tornar a la vida normal.

Llevat que el cas fos de risc, el normal és que l’animal pugui retornar a una vida tranquil·la, encara que amb algunes cures. Per exemple, el veterinari pot restringir el consum de determinats aliments durs o perillosos, que puguin perforar les genives, estómac o alguna part de l’tracte digestiu.

Recorda que, a falta d’un bon bloqueig de plaquetes, no hi ha un control real per a les hemorràgies, de manera que qualsevol sagnat lleu pot esdevenir un risc per a l’animal. Així també, es fa necessari la cura de les activitats físiques de gos, allunyant de labors i llocs que puguin ser potencialment perillosos per a la seva integritat física.

La prioritat és, sempre, evitar qualsevol tall o sagnat que pugui desencadenar en una hemorràgia.

Per la resta, és fonamental que a l’gos se li mantingui en control veterinari freqüent, portant-ho a revisions, medicándolo i realitzant-li exàmens periòdics per avaluar l’evolució i qualsevol risc existent.