El slow loris, loris lent o loris mandrós és un primat relativament poc conegut, tot i que, lamentablement, el seu tràfic il·legal s’ha incrementat en els darrers anys de forma exponencial. Vols conèixer a un dels animals d’aspecte més curiós del planeta?
Slow loris: característiques
Els slow loris són mamífers primats que viuen principalment en el sud-est d’Àsia. Normalment se’ls pot trobar en països com l’Índia, Bangladesh, Filipines o l’illa de Java.
Existeixen diverses espècies de slow loris, encara que es distingeixen de manera oficial vuit espècies diferents. Són parents d’altres primats coneguts, com els potos, els gálagos o els loris esvelts, molt similars a ells, però es coneix molt poc de la seva història evolutiva.
Els loris lents són, en moltes ocasions, confosos amb altres mamífers, com els mandrosos, ja que no s’assemblen als clàssics micos: el seu cap és arrodonit i el musell més petit i els ulls grans.
A més, els slow loris són animals que posseeixen diferents patrons de coloració en el seu pelatge, depenent de l’espècie. Posseeixen un llarg tronc i unes mans i peus que poden agafar coses amb certa força, cosa que els permet subjectar de forma ferma als arbres.
El comportament del slow loris
Curiosament, el slow loris té una peculiaritat que no comparteix amb la resta dels mamífers: són els únics mamífers que compten amb glàndules verinoses, en concret en els seus braços
D’aquesta manera, quan se senten amenaçats comencen a llepar la glàndula, fent que les toxines passin a la boca de l’animal. En el moment en què aquestes toxines es barregen amb la saliva, s’activen, per la qual cosa poden fer servir la mossegada contra els depredadors o les persones per protegir-se.
Tot i això, el slow loris, en general, és un animal molt tranquil i només ataca quan se sent veritablement acorralat. La seva estratègia de defensa és quedar-se molt quiet en les branques de l’arbre en el qual es trobi: només sol ser atacat per serps, àguiles i, en alguns casos, per orangutans.
D’aquest silenciós animal es coneix poc sobre el seu comportament, i la seva estructura social concreta és desconeguda, però sens dubte, sabem que són animals solitaris.
El loris lent es comunica a través de marcatge olfactiu, és a dir, marca la territorialitat dels mascles.
Igual que ocorre amb altres primats, les cries del loris mandrós depenen 100% dels seus pares, creant un fort vincle amb ells des que neixen. Són animals omnívors, i per tant mengen des de fruita, fulles, fins poden caçar petits animals.
El slow loris en perill
Per desgràcia, el slow loris es troba en perill d’extinció segons la Llista Vermella de les Espècies Amenaçades de la IUCN.
Les principals amenaces d’aquests animals és la fragmentació del seu hàbitat per problemàtiques com l’oli de palma i la tala, però també, en gran part aquests animals estan en perill d’extinció o en estat vulnerable per culpa de la medicina oriental. D’altra banda, l’explotació animal segueix sent una causa que afecta molts animals al voltant del món, i el slow loris és també víctima d’això.