Els canvis en l’anatomia dels cranis d’alguns animals de races braquiocefálicas, com el cas del bulldog, bòxer, pequinès o shih tzu, distorsionen la nasofaringe, generant una patologia coneguda com a síndrome braquiocefálico, que obstrueix les vies respiratòries i precisa d’un tractament especial ja que pot generar complicacions greus. Vegem, a continuació, de què es tracta la síndrome braquiocefàlic i com podem identificar-lo en la nostra mascota.
La síndrome braquiocefálico, també conegut com a síndrome de les vies respiratòries altes, genera múltiples conseqüències en els animals que la pateixen, ja que provoca una obstrucció de les vies respiratòries, dificultant la seva respiració. En general, aquesta patologia afecta gossos de races xates o braquiocefálicas, encara que no necessàriament tots els gossos d’aquestes races la desenvoluparan.
Aquesta síndrome respiratori dels braquicéfalos produeix un augment considerable en la resistència de les vies aèries, bàsicament, per un paladar tou estès o allargat més del que és normal i que aconsegueix bloquejar les vies respiratòries. També, és possible que es generi per una anomalia en la faringe que impedeix el pas de l’aire cap a la tràquea, o per finestres nasals estretes que dificulten la respiració pel nas.
A més de la necessitat d’oxigenar l’organisme, la respiració en els gossos té una funció addicional molt especial: aconsegueix regular la seva temperatura corporal. D’aquí la gravetat d’aquesta patologia, ja que l’animal no només tindrà dificultat per respirar regularment sinó també pot ser víctima d’un cop de calor i poden patir convulsions i danys irreversibles en l’aparell digestiu i en alguns òrgans vitals.

Símptomes, diagnòstic i tractament de la síndrome braquiocefálico

Alguns dels símptomes més representatius són la intolerància a l’exercici, tos persistent, roncs, respiració agitada, esternuts i dispnea, entre altres, sent la dificultat per respirar i els roncs després de l’esforç físic, els primers signes en manifestar-se. D’acord va passant el temps, la mascota desenvolupa faringitis, laringitis, o patologies associades.
De presentar aquests símptomes en l’animal, cal acudir immediatament a la clínica veterinària perquè l’especialista pugui realitzar les proves de rigor.
Per a un adequat diagnòstic, el veterinari realitzarà una endoscòpia de les vies respiratòries. A més, l’especialista podrà requerir radiografia del tòrax, electrocardiograma i anàlisis complementàries d’orina i sang. L’objectiu serà descartar la presència de col·lapse laringi, hipoplàsia de tràquea o patologies secundàries.
El tractament habitual de la síndrome braquiocefálico consisteix en una intervenció quirúrgica veterinària per tal d’engrandir els orificis nasals de l’animal i extirpar els teixits excessius. L’operació pot estar orientada també a escurçar el paladar.
Depenent de l’estat de la mascota, és probable que el veterinari determini l’ús de medicaments antiinflamatoris, broncodilatadors i antitussígens.
Els símptomes de la síndrome braquiocefálico solen aparèixer en l’edat adulta del gos pel que resulta convenient prestar atenció a la respiració del ca i a qualsevol manifestació d’agitació o roncs. Els climes humits o molt calorosos solen agreujar la situació, i en aquest cas resulta necessària una visita al veterinari per avaluar la seva situació.