Desenvolupats a l’Alemanya del segle XVII, representen una raça molt resistent, criada per al treball i les labors múltiples, i encara que l’origen de la seva raça no està del tot clar, algunes referències donen compte del seu origen d’una combinació d’altres diverses races, com el pastor alemany, bóxer, rottweiler i gran danès; ens estem referint al schnauzer gegant, la varietat més gran del seu tipus i que és conegut com un robust i bell gos aristocràtic.

És un dels gossos més elegants que existeixen i són ideals per a tasques de vigilància i pasturatge, a més, són acompanyants perfectes per al moment de fer exercici i per als llargs passejos, gràcies a la seva gran grandària i a les seves excel·lents habilitats físiques. També, són considerats gossos molt intel·ligents i d’entrenament fàcil.

Amb tot això, la veritat és que els schnauzer gegants requereixen d’atenció i cures constants, per la qual cosa resulta necessari conèixer una mica més acosta aquesta particular raça.

Aquesta raça va sorgir amb la inquietud dels ramaders alemanys, els qui, en essència, volien aconseguir el mateix encant, elegància i bellesa del schnauzer convencional, però amb una major grandària i, per tant, una major agilitat.

La idea era aconseguir un gos robust, destre i de bon caràcter com el schnauzer, però capaç de pasturar reeixidament el bestiar i ajudar amb les labors de cura dels caps de bestiar.

Per tant, es van fer diversos creus entre la raça petita, el pastor alemany, gran danès i el boyero de Flandes, amb, potser, algunes altres races; no obstant això, no van quedar registres formals dels intents d’encreuament.

Durant l’etapa de la Segona Guerra Mundial, la població d’aquesta raça gegant va disminuir considerablement, per a recompondre’s després, una vegada finalitzada la guerra.

Avui dia, la majoria dels amos els utilitzen com a mascotes i, encara que tenen molt potencial com a gossos policies, no han estat molt emprats en la força pel cridaners que poden resultar ser.

Característiques del schnauzer gegant

Aquesta elegant raça sol mesurar entre els 60cm i 70cm d’altura i pesar uns 35kg a 45kg si estan sans. Es considera un animal robust, bastant fort i molt semblant al schnauzer tradicional, només que molt més gran.

Tenen el pit ample i les potes llargues, amb un cap gran ple de pèl i amb celles ben poblades. Les orelles, que són un dels seus punts característics, les tenen en forma de “V” i aixecades. En el passat les seves orelles eren retallades per temes estètics, no obstant això, aquesta pràctica es va extingir.

Quant al pelatge, sol ser una combinació entre una capa espessa més pròxima al cos i un pelatge extern bastant curt amb textura filada, que dóna la particular forma a la barba i celles, populars en tots els schnauzers.

Personalitat i trets específics

La intel·ligència és un tret particular d’aquesta raça. Són considerats animals sociables, molt lleials, bastant intrèpids i, sobretot, d’un temperament estable.

En alguns casos poden ser considerats agressius si no són criats de la manera correcta; això és perquè solen ser bastant recelosos amb el seu territori i cuidar molt dels seus espais. Si no se’ls ensenya a compartir, poden ser una mica conflictius.

Els schnauzer gegants tenen un temperament molt dinàmic. Gaudeixen de l’activitat física amb regularitat, són bastant animats i s’adapten amb gust a les rutines. Per això, amb una criança adequada i contacte constant, són la mascota ideal per a persones molt enèrgiques.

Són considerats la mascota ideal en famílies amb adolescents, adults dinàmics i nens no gaire petits. És important tenir en compte que als schnauzer gegants els agrada jugar amb el cos i poden resultar pesats per a un nen.

Cures d’aquesta particular raça

Els schnauzer gegants són gossos que requereixen atenció i cures específiques. Per exemple, quant al pelatge, si bé no requereixen una rutina massa excessiva, precisen d’un raspallat freqüent, de, almenys, dues vegades a la setmana.

Dos dels punts més delicats i alhora característics en aquesta raça són la barba i les celles. És important estar atents a netejar la seva barba de qualsevol resta de menjar o aigua, per a evitar olors. També, en el cas de les celles, cal estar atents a retallar el pèl per a evitar que li obstaculitzi la vista. És fonamental acostumar al caní a les visites periòdiques a la perruqueria almenys unes tres vegades a l’any.

Quant a la seva activitat física, donades les seves característiques i a la seva connexió amb el pastor alemany, és crucial que s’exercitin almenys unes tres vegades al dia. No obstant això, treure’ls a passejar no és suficient; aquesta raça demanda esports canins, activitats físiques més extenuants i contacte amb altres animals, per a afavorir el desenvolupament d’habilitats socials.

Són considerats animals bastant independents, però no s’emporten molt bé amb la solitud, per la qual cosa la companyia constant és crucial.

En general, aquesta raça gaudeix d’una bona condició física, potser pel nivell de dinamisme que solen tenir; no obstant això, com totes les races, tenen predisposició a algunes malalties, entre elles a sofrir d’epilèpsies, problemes gàstrics, displàsia de maluc, torçades per jocs bruscos i càncer.

Finalment, el pes és un altre dels inconvenients d’aquests animals. En general, no han de passar dels 45kg; així i tot, alguns exemplars poden excedir-se, especialment si no són exercitats amb el nivell de freqüència i intensitat que la raça demanda.

Gran i imponent, el schnauzer gegant pot resultar agressiu si no és criat de manera correcta; per això, és crucial que des de cadell interactui amb altres races, espècies i nens.

Durant aquest procés, és necessari incloure tècniques d’ensinistrament, encara que aquestes han de ser sempre positives. Donat el seu caràcter, són bastant reactius als càstigs i eventualment poden tornar-se rebels davant les instruccions si són penalitzats molt seguit.