Si encara no saps el que és exactament la colombicultura, ets al lloc adequat. La columbofília o colombicultura (de el llatí columba, colom i de el grec φιλία, filia) consisteix en la criança i l’ensinistrament de coloms per convertir-les en aus missatgers, capaços de tornar al seu colomar després de finalitzar el vol. Avui en dia, aquesta tradició cultural de molts països no té com a finalitat portar missatges, sinó recórrer un trajecte a la major velocitat possible mitjançant rellotges especials.

Història de la colombicultura

El primer concurs amb coloms que es coneix té data de l’15 de juny de 1820. En aquesta època és també quan diferents exèrcits a Europa estableixen l’aplicació militar dels coloms missatgers, conegut com columbofília militar que va tenir el seu auge durant la Primera Guerra Mundial. A l’acabar la Segona Guerra Mundial es va abandonar gairebé completament l’ús de coloms missatgers a favor de les telecomunicacions modernes.

En un context més artístic, la columbofília va tenir el seu apogeu durant el segle XIX, sent utilitzada com a temàtica en la pintura costumista de molts pintors i com a imatge en els segells per a l’enviament de cartes. La columbofília és en l’actualitat una minoria dins de la filatèlia (la col·lecció de segells i sobres), però en alguns llocs encara es segueixen enviant unes poques cartes i documents per aquest mitjà.

Avui en dia les competicions més llargues es duen a terme des de la ciutat de Barcelona fins al nord d’Holanda, el que són aproximadament uns 1100 km de carrera.

Com esport, el país que compta amb major nombre de llicències és Xina, seguit d’Alemanya, Bèlgica, Polònia, Regne Unit i Països Baixos. Fora d’Europa també es poden trobar altres països on es practica la columbofília, encara que a menor escala, com a Mèxic i zones de Sud-amèrica.

I per si fos poc, hi ha també una Olimpíada Colombófila, en què històricament Espanya ha ocupat el desè lloc a nivell mundial.

La colombicultura a Espanya

A Espanya el primer colomar militar trobat data del 1879, i en l’actualitat, els colomars militars estan dins de el Servei Colombòfil Militar (SCM), encarregat de regular la possessió i utilització de coloms missatgers dins del territori espanyol.

El nombre de llicències a Espanya el 1999 era d’aproximadament 4.200, amb 320.000 coloms, tenint en compte que el SCM posseïa cinc colomars amb més de sis-centes coloms. També en el territori espanyol, les Illes Canàries és un dels principals focus per als aficionats dels coloms, sobrepassant el 40% de l’total de llicències de país, seguit de les Illes Balears amb un 25%. A les Illes Canàries l’abundància de practicants es deu a la forta influència que el Regne Unit va exercir en el territori durant el segle XIX.

Hi ha diferents tipus de coloms missatgers que es coneixen com a “races” i que en general porten el nom de l’criador que les ha desenvolupat, aconseguint mantenir les característiques de la raça a través de les generacions.

Es poden distingir races aptes per a carreres de curta distància, denominades “coloms de velocitat” (de 100 fins a 250 km aproximadament), altres anomenades “coloms de mig fons” (de 300 a 450 km) altres com “coloms de fons” (de 500 a 800 km) i finalment races aptes per volar en carreres amb grans distàncies, conegudes com a “coloms de gran fons” (700 a 1200 km).