La pseudogestació, també coneguda com a fals prenyat, pseudociesis o de manera popular com a embaràs psicològic, és una condició fisiològica que pot desenvolupar-se en diverses espècies, entre elles els gossos. Es presenta arran d’una alteració hormonal després del zel i té una gran incidència entre les gosses que no han estat esterilitzades.

Així, és possible començar a notar alteracions en la conducta de la gossa i canvis corporals propis de l’embaràs, després de les sis setmanes posteriors al zel. En aquests casos, és convenient portar a l’animal a una consulta veterinària, a fi de confirmar que no es tracta d’un embaràs real.

Un dels aspectes que més crida l’atenció entre els amos de mascotes que presenten pseudogestació és l’aparició de comportaments maternals, manifestats a través de la recol·lecció d’objectes que formen part del seu entorn i que els serveixen per a tractar-los com si fossin els seus propis cadells.

També, és possible notar que la gossa es manifesta massa cansada i alterada. No és de sorprendre que, mentre dura la pseudogestació, la gossa comenci a deambular per la casa, amb alguns signes de tristesa i depressió.

Altres símptomes generats per aquest desajustament hormonal estan referits a certs canvis tant físics com psicològics, com la presència d’abdomen inflat, inflor en les mames, pèrdua de l’apetit, flux vulvar, irritabilitat i apatia, encara que la seva aparició dependrà d’altres factors i no necessàriament es presenten tots ells.

Aquesta condició no sol representar conseqüències greus per a l’animal; no obstant això, és important parar esment al comportament de la mascota i fer-li un seguiment amb l’especialista, ja que podria complicar-se i derivar en una mastitis o una piometra.

Una de les qüestions més delicades en els casos de pseudogestació en gosses és l’excessiva producció de llet o líquid serós. De presentar-se aquesta condició, és necessari evitar en la mesura del possible que l’animal es llepi les mames, ja que començarà a treure llet, fet ajuda al fet que es tornin a omplir de llet les mames.

En aquests casos, el tractament dut a terme pel veterinari inclou la prescripció d’un grup de medicaments específics anomenats antiprolactínicos, els quals actuen disminuint l’hormona de la prolactina.

D’altra banda, Les gosses que presenten pseudogestació necessiten distreure’s, per la qual cosa és molt important realitzar qualsevol activitat que aconsegueixi mantenir distret a l’animal, com treure-la de passeig o incrementar la freqüència d’exercici físic.

Durant el desenvolupament d’aquestes activitats, també és convenient retirar-li a la gossa aquells objectes de l’entorn que va decidir adoptar com els seus cadells. Això és important ja que li permetrà distreure la seva ment i disminuir la producció d’hormones típiques de la pseudogestació.

La mastitis és un dels principals problemes associats a la pseudogestació i cal realitzar les cures necessàries per a evitar aquesta afecció. Consisteix en una inflamació de les glàndules mamàries, que es pot presentar amb o sense infecció en una o diverses glàndules, i el grau d’afectació de les quals a l’animal és variable.

De donar-se el cas i depenent de l’estat de la gossa, l’especialista realitzarà el diagnòstic adequat a través d’estudis de sang, on els leucòcits indicaran si existeix inflamació, i determinarà el tractament adequat, que en molts casos pot iniciar-se amb medicaments, però que en certes ocasions pot incloure una cirurgia.

Un altre dels estudis que pot realitzar el veterinari per a un diagnòstic precís és un cultiu microbiològic de la llet que està produint l’animal. També, pot ordenar una ecografia de les glàndules mamàries. Aquests estudis ajudaran a donar un diagnòstic segur.

A més de la mastitis, una altra de les complicacions associades a la pseudogestació és la piometra, una infecció de l’úter causada per l’acumulació de bacteris en la cèrvix.

El primer pas per a tractar la mastitis és aplicar l’antibiòtic correcte, d’acord amb el que va llançar el cultiu. Entre els antibiòtics que solen receptar els veterinaris es troba l’amoxicilina, cefalexina i la cefoxitina.

Una vegada establert l’antibiòtic adequat, l’especialista també pot prescriure un medicament antiinflamatori, amb la finalitat d’alleujar el dolor i la inflamació. Alguns fàrmacs poden servir d’ajuda per a disminuir la producció làctia.

En situacions que revesteix una major gravetat, l’opció pot ser el drenatge dels abscessos de glàndules mamàries mitjançant una cirurgia, el desbridament per a eliminar el teixit mort o, fins i tot, la mastectomia.

Cal estar atents a l’aparició dels símptomes que ens puguin indicar un embaràs psicològic en la nostra mascota; encara que aquesta condició pot desaparèixer amb el pas dels dies, en certs casos pot complicar-se pel que es recomana acudir a una visita veterinària, a fi de realitzar-li una avaluació general.