Els trastorns neurològics són aquells que afecten el sistema nerviós central i/o perifèric dels gats. Poden ser el resultat de malalties adquirides, traumatismes, herència genètica i altres causes, algunes de les quals són idiopàtiques.

Avui analitzem els diferents tipus de trastorns neurològics en gats. Entenem les diferents causes i símptomes, a més de buscar els millors mètodes per tractar els problemes neurològics dels nostres amics felins.

La síndrome vestibular

Els gats poden presentar dos tipus de síndrome vestibular: central i perifèrica. El sistema vestibular es troba a l’orella interna i forma part del sistema auditiu, juntament amb la còclea. Intervé en el manteniment de l’equilibri i l’orientació, molt important en els felins que es caracteritzen per la seva agilitat. El seu cos està molt coordinat i el sistema vestibular ajuda a fer que cada part sàpiga on estar en relació amb l’altra. La síndrome vestibular pot ser unilateral o bilateral, segons afecti a una o ambdues orelles, respectivament. El tractament de la síndrome vestibular en gats varia segons la causa subjacent. No hi ha un tractament específic i genèric per a tots els casos. És fonamental que acudim a un veterinari si sospitem que el nostre gat pot tenir una síndrome vestibular de qualsevol dels dos tipus.

Epilèpsia

L’epilèpsia és el trastorn neurològic més comú en els gats, en part perquè fa referència a un grup de condicions en lloc d’un trastorn específic. L’epilèpsia es defineix com a convulsions repetides periòdicament. Entre les convulsions, el gat sembla completament normal. L’epilèpsia provoca una activació sobtada d’un grup de neurones que provoquen una sobreexcitació i una agitació del cos del gat. Actua sobre un grup muscular específic (epilèpsia focal) oa tot el cos (atac epilèptic generalitzat).

Les causes de l’epilèpsia en gats poden ser idiopàtiques, és a dir, sense origen aparent. També pot ser el resultat de malalties que afecten el cervell, trastorns vasculars, hipòxia, alteracions al fetge o ronyó (encefalopatia hepàtica o urèmica) o deficiència de tiamina.

El tractament de l’epilèpsia ha d’incloure medicaments com el fenobarbital per reduir la freqüència i la intensitat dels atacs. També ajudarà a prevenir convulsions contínues que durin més de 10 minuts. Les convulsions perllongades poden provocar un augment de la temperatura corporal (hipertèrmia) que pot ser mortal.

Malalties de la columna

La medul·la espinal es divideix en quatre unitats funcionals: les àrees cervical, toràcica, lumbar i lumbosacra. Segons l’àrea afectada, produeixen combinacions de síndromes de neurones motores superiors i inferiors a les extremitats anteriors i posteriors.

Trastorns de la columna toracolumbar o lumbosacra

Els signes clínics que probablement indiquen alteració de la medul·la espinal inclouen parèsia (insuficiència motora parcial) o paraplegia (insuficiència motora total). Això pot passar en una o més extremitats, segons la malaltia i la ubicació de la lesió a la medul·la espinal.

Si la zona afectada és la zona toracolumbar (darrere del segment medul·lar T2 al segment lumbar), la pèrsia és de la motoneurona superior, on els reflexos són oposats o són normals o augmentats a les potes del darrere.

Les causes d’aquests trastorns de la columna toracolumbar o lumbosacra són les hèrnies, l’embolització fobrocartilaginosa, les neoplàsies, l’espondilosi, l’espondilitis discal o l’estenosi lumbosacra degenerativa, entre d’altres.

Trastorns de la columna cervical

La forma més greu es presenta quan el problema de la columna es localitza als primers segments de la columna. Aquests estan ubicats al coll i retrocedeixen fins al segment espinal T2. Això resulta en atàxia i paràlisi de les quatre extremitats. Quan la lesió es localitza a la primera meitat (segment C1-C5), es produeix una síndrome de motoneurona superior a les quatre extremitats. Si passa al segment C6-T2, es produeix una síndrome motor inferior a les extremitats anteriors.

Les causes són la malaltia discal cervical, l’embolització cartilaginosa, la subluxació atlantoaxial o la síndrome de Wobbler (espondilopatia cervical), entre d’altres.

Malalties de les meninges

Una altra zona que es pot veure afectada són les meninges. Aquestes són les membranes que recobreixen el sistema nerviós central i la medul·la espinal. Les meninges són de tres capes.

Les meninges es poden veure afectades de diverses maneres i la localització d’una infecció ajuda a determinar la malaltia:

• Meningitis: quan les meninges s’infecten de manera aïllada
• Meningoencefalitis: quan també infecta el cervell.
• Meningomielitis: quan la medul·la espinal també està infectada.

El símptoma més típic de les infeccions de les meninges és el dolor, que provoca rigidesa cervical aguda i hiperestèsia del coll i la columna. El gat també pot tenir convulsions i alteracions del comportament, així com febre, anorèxia i letargia. Un altre problema amb la inflamació de les meninges és que pot causar hidrocefàlia en reduir l’absorció de líquid cefaloraquidi a l’espai subaracnoïdal i els pits venosos.

Malalties dels nervis cranials

Als gats, els nervis cranials surten del cervell o tronc encefàlic i inerven les estructures del cap. Quan es fan malbé també poden produir signes de trastorns neurològics en els gats. Vegem-ne alguns exemples:

• Dany al nervi trigemin (parell V): inerva el cap, provoca manca de sensibilitat i dificulta els músculs necessaris per mastegar. Per aquesta raó, és possible que vegis que el gat no menja tant.
• Dany al nervi facial (nervi VII): fa que les orelles i els llavis s’afluixin, es filtrin els conductes llagrimals i es redueixi la destresa de la llengua. El dany a aquest nervi pot ser causat per otitis mitjana o infeccions de l’orella interna.
• Dany al nervi glosofaringi (parell IX), al nervi vague (parell X) i al nervi accessori (parell XI): aquests s’encarreguen de controlar l’activitat motora de l’esòfag per a la deglució. El resultat sol ser dificultats per empassar, regurgitacions, canvis en la vocalització, sequedat de boca, dispnea inspiratòria, atròfia de la musculatura cervical (en cas de lesió de nervis accessoris), etc.
• Dany al nervi hipoglòs (parell XII): inerva la llengua produint paràlisi i atròfia, dificultant la ingesta d’aliments.

Encara que aquests són els trastorns neurològics més comuns als gats, n’hi ha molts més que poden afectar el sistema nerviós central, provocant altres signes de gravetat com un ictus. Per això, és fonamental fer una acció preventiva adequada i acudir als controls de rutinaris per detectar com més aviat millor qualsevol anomalia. Si observes algun dels símptomes neurològics esmentats, no dubtis a portar el teu gat al centre veterinari més proper.