Identificada fa més de 40 anys, la parvovirosi canina PVC, també anomenada parvovirus, és una malaltia altament contagiosa que afecta els gossos, especialment als cadells, i que necessita d’atenció veterinària urgent a fi d’evitar la mort de l’animal. A continuació, coneixerem més sobre aquesta terrible malaltia i com es pot prevenir el seu contagi.

Els parvovirus són virus que ataquen, en major mesura, als gossos petits a partir de les sis setmanes del seu naixement, això és causa de la pèrdua de la immunitat maternal. Perquè el virus aconsegueixi el seu desenvolupament es requereixen de certs factors que estan presents en cèl·lules en mitosi, per això sol atacar en l’etapa del creixement del gos.

La malaltia és menys freqüent en gossos adults a causa, en part, al fet que ja estan vacunats, d’aquí que tinguin més risc de contagi aquells que no han estat immunitzats per vacunació. Algunes races canines solen ser més susceptibles al contagi del parvovirus, entre elles, el rottweiler, pastor alemany, dòberman, pinscher i el dogo argentí, per anomenar només algunes.

El desenvolupament del parvovirus en els perros

El període d’incubació del parvovirus és de, aproximadament, cinc dies, sent els primers deu dies els més crítics per a la salut de l’animal. Aquesta malaltia és transmesa pel contacte dels animals amb el virus, a través de les restes fecals de gossos infectats. La presència del parvovirus en la femta es deu al fet que pot sobreviure llargs períodes de temps com a conseqüència de la seva gran resistència a les condicions extremes del ambiente.

Cuando el virus ingressa en l’organisme del cadell, els primers símptomes són de decaïment, pèrdua de la gana i diarrea. La deshidratació es produeix de forma accelerada a causa de la diarrea i els vòmits, de manera que el gos pot morir en l’transcurs de les primeres 72 hores. La rapidesa i la gravetat amb què actua aquesta malaltia obliguen que sigui imprescindible anar a la clínica veterinària més aviat possible, perquè rebi atenció d’emergència.

El diagnòstic de la infecció del parvovirus la realitza el veterinari a través de l’observació i les anàlisis de laboratori. A partir d’aquí, haurà d’efectuar els esforços necessaris per a combatre la deshidratació i controlar la diarrea, prevenint qualsevol tipus d’infecció a través d’antibiòtics. El control de la temperatura i el subministrament de líquids són essencials per augmentar l’esperança de vida de l’animal.

La millor defensa contra el parvovirus: la prevenció

Como la gran majoria d’infeccions víriques, no existeix un tractament específic per al parvovirus caní, de manera que la prevenció és fonamental per mantenir sa el gos. Per a això, s’haurà de seguir de manera estricta el cronograma de vacunació establert pel veterinari, per tal d’aconseguir la suficient quantitat d’anticossos que els protegeixi de la malaltia.

La neteja i desinfecció de l’àrea que habita la nostra mascota, també és un factor determinant per al control de la dispersió del parvovirus. El metge veterinari ens pot indicar sobre els productes adequats que podrem utilitzar per a l’esterilització de la zona.