L’otitis representa una de les malalties més comunes en els gossos i pot convertir-se en un patiment greu si no es prenen les cures necessàries. No obstant això, seguint el tractament oportú, aquesta malaltia no representa cap problema, excepte pel incòmode que es torna per a la nostra mascota.

Precisament, per evitar que es converteixi en una malaltia greu, avui anem a conèixer en profunditat de què es tracta l’otitis i com podem detectar-la a temps.

¿Com es manifesta l’otitis en gossos?

Motiu de consulta comú en les clíniques veterinàries, l’otitis canina sol ser una malaltia bastant tractable i, en general, quan es detecta a temps no configura major risc per a la salut de l’animal.

Constitueix una malaltia de l’oïda que influeix sobre diferents parts de l’anatomia del mateix, i que es pot donar com a conseqüències de diferents factors tant propis de la nostra mascota com de l’ambient a on es desenvolupa.

Aquesta inflamació interromp el funcionament correcte de sistema auditiu de l’gos, generant dolor i sordeses parcials durant el temps que dura el patiment.

¿Per què els dóna otitis als gossos?

Podem explicar les causes de l’otitis de moltes maneres, ja que s’involucren diferents factors en el sofriment de l’gos. Així, la nostra mascota pot patir otitis a causa de:

Infecció: L’otitis pot generar com a conseqüència d’alguna infecció pel rascat, una ferida propera a l’oïda o el contacte amb algun animal infectat. També, afecta la presència d’alguns fongs que creixen i inflamen el conducte auditiu.

Al·lèrgies: De vegades, l’otitis es pot desencadenar com a resposta al·lèrgica a algun aliment o producte tòpic que se li hagi administrat a el gos. Bàsicament, l’al·lèrgia esdevé en una infecció que acaba per inflamar l’oïda.

Elements estranys dins de l’oïda: Els gossos que estan en constant contacte amb la natura o als que no se’ls netegen les orelles de manera assídua, poden acabar amb otitis per restes de gram, d’espigues o de bastonets al canal auditiu.

Clima i humitat: Durant l’etapa d’estiu augmenta la probabilitat que el gos desenvolupi otitis; això, relacionat amb l’augment de la temperatura, que configura un clima propici per a la proliferació de bacteris i fongs.

Predisposició: Existeixen alguns factors que es troben en determinats gossos i que són clau per a la presentació de la malaltia, com, per exemple, les característiques anatòmiques com els conductes auditius molt llargs, les orelles caigudes, molt pelatge a la zona o la humitat en l’àrea.

Encara que de per si aquests factors no condicionen l’aparició de la malaltia, si la fa més factible en els gossos que compleixen aquestes característiques.

Tipus d’otitis

El tipus d’otitis que presenta l’animal i el seu nivell de gravetat dependran de l’àrea que ha estat afectada en l’oïda. Així, es poden presentar les següents tipologies:

Otitis externa: És la més comuna i senzilla de diagnosticar; es tracta d’una afecció a la part de l’pavelló i conducte auditiu extern, que es tracta amb força facilitat.

Otitis mitjana: Apropant una mica més a l’àrea de l’timpà, resulta una mica més complexa de tractar i requereix d’un diagnòstic molt més efectiu per evitar complicacions futures.

Otitis interna: La tipologia més greu, que afecta totes les estructures internes, com els conductes, la còclea i, fins i tot, pot arribar a afectar les estructures nervioses que connecten amb el cervell i eventualment portar la infecció fins a aquesta zona. La majoria de les vegades, aquesta otitis és la conseqüència de la negligència, o d’una otitis externa que no es va tractar correctament i es va enfortir.

Com reconèixer l’otitis en la nostra mascota?

Un dels punts clau d’aquesta malaltia és detectar-la en les seves primeres etapes, és a dir, quan es tracta d’una otitis externa, per evitar el seu avanç i complicació.

Per això, has d’estar atent a la presentació dels següents símptomes:

• Piquiña a les orelles, que es manifesta per un rascat constant, que moltes vegades esdevé en gemecs de dolor.
• Cap de costat cap a l’oïda que està afectat.
• Dolor, manifestat per gemecs constants.
• Mala olor provinent de l’àrea del cap i que s’identifica molt més en l’àrea l’oïda.
• Inapetència.
• Febre.
• Canvis en el comportament.
• Sacsejades freqüents del cap.
• Envermelliment de l’pavelló de l’orella.

Davant de qualsevol aparició d’aquests símptomes en el gos, el millor és portar-lo a una consulta veterinària el més aviat possible.

Complicacions d’una otitis mal curada

L’otitis pot tornar crònica si no és tractada de manera constant. El tractament no només ha de ser aplicat oportunament, sinó també, en temps i indicacions correctes. Si no és així, la medicina només servirà per enfortir la infecció i complicar-la.

L’aparició d’una otohematoma o hematoma auricular també pot complicar el quadre. Aquest tipus de formació circular constitueix una mena de tumor de sang que augmenta la picor i enrariment de l’gos, fent que sacsegi el cap de forma contínua i es rasqui amb més insistència.

Una ruptura d’aquest cúmul de sang pot esdevenir en una hemorràgia greu pel que, de presentar-se el hematoma, a l’animal haurà d’entrar a quiròfan.

Al final, una otitis crònica pot complicar l’audició de l’gos, a punt de deixar-ho sord per comprometre el nervi auditiu.

En altres casos, la infecció aconsegueix arribar a el cervell i pot convertir-se en quadres més complexos que acaben per acabar amb la vida de l’caní.

Prevenció de l’otitis canina

En cas que la raça de l’gos tingui predisposició a el patiment d’aquesta malaltia, no existeix una major prevenció més enllà d’assegurar-li un control mèdic constant i identificar qualsevol símptoma que pugui presentar-se.

És important reduir els nivells d’humitat, realitzar la neteja del pavelló auditiu de forma periòdica amb els instruments correctes i estar pendent de l’alimentació i dieta de l’gos.

La clau és estar sempre pendent i consultar amb el veterinari sobre qualsevol anomalia.