Les miopaties inflamatòries infeccioses o miositis en els gossos són un conjunt de malalties que generen inflamació dels diferents teixits musculars de l’animal. La paraula miositis prové de “mio” que significa múscul, i “itis” que significa inflamació, és per això que es defineix com una malaltia inflamatòria dels músculs.

Tipus de miopaties en els gossos

Hi ha dues patologies causants de la miositis en els gossos: la polimiositis i la miositis dels músculs mastegadors.
La polimiositis és un tipus de miopatia inflamatòria que es mostra com un aspecte més generalitzat d’afectació muscular. Primer, danya els músculs de les extremitats, sobretot en races d’adults. Generalment, es descobreix mitjançant l’exercici quan el gos presenta debilitat, febre o inicis d’una atròfia muscular.
Per la seva banda, la miositis dels músculs mastegadors, també anomenada miositis eosinofílica, és una malaltia inflamatòria que perjudica els músculs mastegadors de l’animal, és a dir, els músculs temporals (masseter i pterigoideo), causant una immobilitat en els mateixos.
Hi ha dos tipus d’aquestes patologies, la crònica i l’aguda. En la crònica, predomina l’atròfia muscular; a l’aguda, els símptomes més comuns són dolor i febre.

Causes de les miopaties inflamatòries en els gossos

La causa principal d’una miopatia inflamatòria no ha estat descoberta, però, una possible causa que genera miositis podrien ser els virus, ja que el sistema immunològic de l’animal es torna en contra dels seus propis músculs, causant debilitat i altres complicacions.
Així mateix, una infecció bacteriana pot produir una miopatia local després de l’afecció, si s’exposa a l’animal a una ferida o agent extern distant. Dins d’aquestes malalties inflamatòries es troben microorganismes tals com el Toxoplasma gondii i el Neospora caninum, els quals agreugen els símptomes d’aquestes patologies, sobretot en gossos joves i deprimits.
El Toxoplasma gondii és un paràsit que integra al grup Coccidia i al phyllum Apicomplexa. Generalment, es troba en animals de sang calenta, però en el cas dels gossos, aquest bacteri és només un hoste a l’organisme del can.
Aquest germen es forma com un quist inofensiu que, en trencar-se en l’organisme del gos, pot causar avortaments ja que creua la placenta i infecta el fetus. El Toxoplasma gondii s’allotja en les fibres miocàrdiques que, en rajarse, pot causar miocarditis focalitzada linfohistiocitaria amb hialinización parcial de les fibres, hemorràgia i altres lesions greus.
El Neospora caninum, per la seva banda, és un paràsit que en principi va ser associat amb el Toxoplasma gondii causa de les seves similituds. Aquest provoca alteracions neuromusculars en els gossos, sobretot en aquells que es troben en camps o estables. En general, els cans contagiats amb aquest paràsit van tenir algun tipus de contacte amb un altre animal infectat o accessos a placentes i fetus infectats de bovins. Per infectar-se, l’edat del gos no és rellevant, només ha de tenir contacte amb el bacteri.

Símptomes de miopaties inflamatòries en els gossos

Entre els principals símptomes associats a les miopaties inflamatòries en els gossos, trobem:

• Febre
• Dolor amb coixesa
• Rigidesa en les extremitats
• Pèrdua de la massa muscular (atròfia
• Inflamació a l’àrea afectada
• Paràlisi progressiva de les potes del darrere
• Pot produir-se alteracions en el sistema nerviós

En cas de ser una inflamació dels músculs mastegadors, s’eleven els eosinòfils i augmenta la creatina cinasa (CK).

Diagnòstic i tractament per part del veterinari

El diagnòstic d’aquestes malalties és realitzat pel veterinari a través d’una anàlisi de sang, on s’avalua si un enzim s’eleva o no; aquest ferment es diu creatina cinasa.
La creatina cinasa o quinasa (ck) és aquella enzim que permet la contracció muscular. En produir un dany muscular al gos, l’activitat de la CK arriba al seu màxim nivell de 6 a 12 hores. S’ha d’esperar aquest temps i si el dany no persisteix, el múscul pot tornar a la normalitat aproximadament en 2 dies.
Quan es realitza la prova de sang al gos, es pot observar en els resultats aquells músculs que van ser afectats; això també pot diagnosticar per mitjà d’una biòpsia.
Un cop comprovat que es tracta sobre una miopatia infecciosa, es pot subministrar immunosupressors i medicaments com clindamicina, pirimetamina i trimetoprim-sulfadiacina.
En el cas de la Clindamicina, aquest antibiòtic que pertany al grup de les Lincosamidas. Actua en bacteris positives estreptococs, bacteris anaerobis i estafilococs. Els gossos que tinguin Toxoplasma gondii han de subministrar via oral 1 comprimit cada 10 kg de pes, dues vegades al dia, aproximadament entre 14 i 21 dies.
Aquest medicament no pot ser utilitzat en cadells o nounats, no pot ser consumit per femelles prenyades o en període de lactància, ni s’ha d’administrar acompanyat d’altres antibiòtics. A més, ha de ser conservat en una temperatura entre 15 a 30 graus i només ha de ser subministrat sota vigilància mèdica veterinària.
El seu ús excessiu pot generar vòmits i diarrea. En cas que s’hagi de optar per un ús prolongat, se li ha de subministrar a l’animal probiòtics ja que protegeixen la flora intestinal i reforcen el sistema immunològic del mateix.