Quan tenim una mascota, hem de tenir en compte les cures i el tractament adequat que se li ha de donar a aquest ésser viu que adoptem com a part de la nostra família. Els peixos, són potser, un dels éssers vius que més cura i dedicació necessiten; la mala alimentació així com el poc o mal elaborat manteniment de la seva aquari, pot fer-los patir diferents malalties.
A continuació, et portem aquest article amb la finalitat que puguis identificar aquests patiments.

Les 4 malalties més freqüents en els peixos d’aquari

Punto Blanco

El paràsit que ocasiona aquesta malaltia molt habitual en els peixos d’aquari porta per nom Protozou Extern Ichthyophthirius multifiliis i és tan comú que tots els peixos, almenys una vegada al llarg de les seves vides, tenen contacte amb ell. No obstant això, els únics peixos que es contagien són aquells que pateixen d’una mala alimentació, estrès, habiten un aquari superpoblat o en aigües de mala qualitat. Aquestes condicions fan que el peix baixi les seves defenses naturals i sigui més propens al contagi d’aquest patiment.
Podem identificar que el nostre peix està contagiat de punt blanc quan vam començar a notar petites taques blanques en la seva pell, sobretot en els seus brànquies; a més, podem notar una hiperactivitat anormal en els nostres peixos ja que ells intenten nedar agressivament per poder desfer-se de les molèsties en la seva pell.
El tractament més comú a emprar és elevar la temperatura de la peixera a 27ºC per apressar la vida del paràsit, després, es poden aplicar els medicaments recomanats per eliminar-los. Els antídots recomanats són la formalina i el Verd de Malaquita, els quals s’han d’aplicar durant una setmana aproximadament. No obstant això, cal recordar que, en tractar amb fàrmacs, el millor és seguir al peu de la lletra les indicacions del veterinari per no intoxicar els peixos.
També, és molt important complementar aquest tractament amb una bona alimentació, per tal d’elevar les defenses del peix.

Tuberculosi

Sí, com vas llegir, en l’univers aquàtic també existeix aquest patiment i és molt comú. La principal font de contagi són els mateixos peixos que porten el germen, aquells portadors del bacteri Mycobacterium piscium que és la que ocasiona aquesta malaltia. D’altra banda, la infestació es transmet per la deglució d’alguna matèria infectada.
Els principals símptomes que podem observar són: el comportament anormal, moviments i desplaçament lent, aprimament, pèrdua de la gana, caigudes d’escates, deformació, pèrdua del color.
Lamentablement, no es coneix un procediment per tractar aquest patiment, de manera que cal prendre les mesures de precaució necessàries per evitar-ne el contagi o la seva propagació.
Una de les principals coses que hem de fer és observar detalladament que el peix que adquirirem no tingui cap dels símptomes anteriorment esmentats. Cal tenir especial cura si anem a adquirir un peix neó, ja que és una de les espècies més propenses al contagi d’aquesta malaltia. Si observem al nostre aquari algun peix amb aquests símptomes, cal consultar amb el veterinari la forma apropiada en què hem d’actuar per evitar el contagi dels altres peixos.

Cuc Lernaea

Produït per un paràsit anomenat Lernaea, el qual, enterra el seu cap en el cos dels peixos quedant aferrat a ell.
Els peixos portadors d’aquest microorganisme es comporten de manera inusual, se’ls pot observar nedar de costat o fregant la seva pell contra els objectes o materials que es trobin en l’aquari. Solen tenir inflamacions en l’epidermis de les quals sortiran fils que donaran la impressió de ser cucs, els quals suren cap amunt i tenen un color verd clar.
Si és el cas, hem de traslladar immediatament els peixos portadors a una altra peixera, la qual hem de posar en quarantena. Es pot emprar una pinça per retirar els cucs. En aquest procediment hem de ser curosos i evitar tallar el cuc ja que, si el seu cap queda soterrada en els peixos, no podrem eliminar-lo.
Si s’observa al peix molt danyat, ha d’aplicar els antisèptics necessaris. En la seva clínica veterinària podrà trobar Metriponate, el qual s’ha de subministrar amb la fórmula de 1.5 mg per cada 4.5Lts d’aigua.

Argulus o polls

Si, els nostres peixos també poden contagiar d’aquests indesitjats éssers, els quals posseeixen ventoses que els ajuden a enganxar-se a la pell del peix la qual penetren per alimentar-se de la seva sang i col·locar els seus ous. Posteriorment, buscaran a altres peixos per seguir alimentant-se.
Notarem als peixos infectats fregant el seu cos amb els materials que es troben dins de l’aquari per poder alleujar les picors. També, podrem observar petits paràsits apilats, els quals tenen forma de diminuts punts blancs.
El tractament per aquest patiment és similar al de la Lernaea; s’han de traslladar els peixos contagiats a una peixera en quarantena i emprar una pinça per eliminar aquests paràsits. Posteriorment, hem d’aplicar el Metriponate a la dosi de 1.5 mg per cada 4.5 litres d’aigua. També, hem d’adquirir algun químic per matar les larves.

Recomanacions per evitar les malalties dels peixos d’aquari

Recordeu que hem de connectar el filtre, per això, és convenient col·locar la peixera propera a un endoll. A més, cal escollir un filtre de qualitat, que proporcioni l’oxigenació i filtració de l’aigua de forma adequada.
Normalment, els aquaris vénen equipats amb la llum adequada, però, si vols instal·lar la teva pròpia il·luminació, has de consultar quin tipus de llum és l’adequada per aquests espais, ja que la llum per llar pot generar molta calor i ocasionar accidents.
Esculli les algues o graves més naturals i eviti triar aquelles molt acolorides ja que els peixos solen rebutjar-la i no és tan saludable per a ells.
Recordeu adequar l’aquari almenys 10 dies abans d’introduir els primers peixos, perquè l’espai estigui en òptimes condicions.
És important mantenir neta l’aigua de les peixeres, així com realitzar neteja de l’excés de substrat. Així mateix, cal mantenir els filtres nets.
Finalment, recomanem examinar les seves peixos periòdicament i alimentar-los amb productes naturals i de bona qualitat. Davant de qualsevol dubte, no oblidi consultar amb el veterinari.