El fetge és l’òrgan intern més gran del cos dels carnívors. Com a òrgan que realitza nombroses funcions, el fetge té una gran capacitat demmagatzematge i una reserva funcional. A més, es pot regenerar a si mateix. Quan el fetge del teu gos no funciona correctament, causa problemes amb la digestió i la coagulació de la sang i pot provocar malalties. Tot i això, la malaltia hepàtica sovint és tractable i controlable.
El següent article tracta sobre la malaltia hepàtica en gossos, les causes, símptomes, diagnòstic i tractament.
Causes de problemes hepàtics en gossos
Per comprendre les causes de les malalties hepàtiques, primer hem d’aclarir que les malalties hepàtiques es poden dividir en quatre grans grups:
- Alteracions del parènquima hepàtic: tant inflamatòries (hepatitis amb cirrosi o sense) com no inflamatòries (amiloïdosi hepàtica, lipidosi hepàtica i hepatopatia esteroidea).
- Malalties tumorals: Limfoma, carcinoma hepatocel·lular, colangiocarcinoma o metàstasis hepàtiques.
- Alteracions en el sistema biliar: Colangitis, colecistitis o mucocele.
- Trastorns vasculars del fetge: Derivacions portosistèmiques i congestió hepàtica.
Símptomes dels problemes hepàtics en gossos
La presentació clínica dels problemes hepàtics en gossos, com en altres espècies animals, ve determinada per dues característiques bàsiques del fetge:
- La seva capacitat regenerativa: La regeneració del fetge és el procés pel qual el fetge és capaç de reemplaçar el teixit hepàtic perdut pel creixement del teixit restant. El fetge és lúnic òrgan visceral que té la capacitat de regenerar-se.
- La seva gran reserva funcional: El fetge no necessita utilitzar tota la seva capacitat per fer les seves funcions. Només cal el 30% del fetge per mantenir els nivells normals d’albúmina, per la qual cosa el fetge té una capacitat del 70%.
Per aquestes raons, és comú observar pacients amb lesions hepàtiques que romanen completament asimptomàtics, ja que aquestes lesions encara no han provocat cap canvi funcional al fetge. Quan s’observen símptomes suggestius d’un problema hepàtic, generalment s’afecten més del 70% del parènquima hepàtic.
Després de conèixer aquests detalls sobre el fetge, t’explicarem les tres situacions que ens podem trobar en gossos amb problemes hepàtics:
Pacients asimptomàtics
Són aquells que es troben a les primeres etapes d’una malaltia crònica. Atès que són asimptomàtics, només podem determinar la presència d’un problema hepàtic mitjançant una anàlisi de sang amb un perfil hepàtic, que generalment es fa quan els gossos estan sota anestèsia general per alguna altra raó mèdica.
Pacients amb signes inespecífics
En aquests pacients inicialment s’observen signes clínics inespecífics, és a dir, no indiquen a priori cap malaltia hepàtica. Els símptomes que podem veure en aquests gossos són:
- Signes digestius: vòmits biliosos i diarrea.
- Signes urinaris: poliúria, polidípsia, hematúria i disúria.
- Anorèxia i pèrdua de pes.
- Condició corporal baixa.
- Apatia i depressió.
- Pacients amb signes suggestius de malaltia hepàtica.
Són pacients amb malaltia hepàtica avançada en què s’ha superat la capacitat de reserva funcional del fetge. Encara que l’animal pateixi una malaltia crònica, els símptomes solen aparèixer de forma aguda en el moment en què el fetge ja no pot fer les seves funcions perquè se n’ha excedit la reserva funcional.
Els signes clínics que podem observar en gossos en aquestes condicions són:
- Icterícia: coloració groguenca de les mucoses. Es deu a un excés de bilirubina (un pigment groc) dipositat als teixits. En els gossos, en general es nota primer a l’escleròtica.
- Ascitis: dilatació abdominal a causa de l’acumulació de líquid a l’abdomen.
- Encefalopatia hepàtica: quan el fetge perd la capacitat de neteja, l’amoníac ingressa al torrent sanguini i, finalment, al sistema nerviós central, cosa que provoca una afecció neurològica. Els signes que poden ocórrer en aquests gossos inclouen un estat alterat de consciència (letargia, estupor i eventualment coma), debilitat o atàxia, pressió del cap contra la paret o el pis, donar voltes i convulsions.
- Tendència a sagnar: ja que el fetge s’encarrega de la síntesi dels factors de coagulació.
- Signes urinaris: com a disúria (micció dolorosa) i hematúria (orina amb sang). Solen ocórrer en gossos amb derivacions portosistèmiques, com a resultat de la formació de càlculs d’urat d’amoni a l’orina.
- El fetge és l’òrgan intern més gran del cos dels carnívors. Com a òrgan que realitza nombroses funcions, el fetge té una gran capacitat demmagatzematge i una reserva funcional. A més, es pot regenerar a si mateix. Quan el fetge del teu gos no funciona correctament, causa problemes amb la digestió i la coagulació de la sang i pot provocar malalties. Tot i això, la malaltia hepàtica sovint és tractable i controlable.
El següent article tracta sobre la malaltia hepàtica en gossos, les causes, símptomes, diagnòstic i tractament.
Causes de problemes hepàtics en gossos
Per comprendre les causes de les malalties hepàtiques, primer hem d’aclarir que les malalties hepàtiques es poden dividir en quatre grans grups:
- Alteracions del parènquima hepàtic: tant inflamatòries (hepatitis amb cirrosi o sense) com no inflamatòries (amiloïdosi hepàtica, lipidosi hepàtica i hepatopatia esteroidea).
- Malalties tumorals: Limfoma, carcinoma hepatocel·lular, colangiocarcinoma o metàstasis hepàtiques.
- Alteracions en el sistema biliar: Colangitis, colecistitis o mucocele.
- Trastorns vasculars del fetge: Derivacions portosistèmiques i congestió hepàtica.
Símptomes dels problemes hepàtics en gossos
La presentació clínica dels problemes hepàtics en gossos, com en altres espècies animals, ve determinada per dues característiques bàsiques del fetge:
- La seva capacitat regenerativa: La regeneració del fetge és el procés pel qual el fetge és capaç de reemplaçar el teixit hepàtic perdut pel creixement del teixit restant. El fetge és lúnic òrgan visceral que té la capacitat de regenerar-se.
- La seva gran reserva funcional: El fetge no necessita utilitzar tota la seva capacitat per fer les seves funcions. Només cal el 30% del fetge per mantenir els nivells normals d’albúmina, per la qual cosa el fetge té una capacitat del 70%.
Per aquestes raons, és comú observar pacients amb lesions hepàtiques que romanen completament asimptomàtics, ja que aquestes lesions encara no han provocat cap canvi funcional al fetge. Quan s’observen símptomes suggestius d’un problema hepàtic, generalment s’afecten més del 70% del parènquima hepàtic.
Després de conèixer aquests detalls sobre el fetge, t’explicarem les tres situacions que ens podem trobar en gossos amb problemes hepàtics:
Pacients asimptomàtics
Són aquells que es troben a les primeres etapes d’una malaltia crònica. Atès que són asimptomàtics, només podem determinar la presència d’un problema hepàtic mitjançant una anàlisi de sang amb un perfil hepàtic, que generalment es fa quan els gossos estan sota anestèsia general per alguna altra raó mèdica.
Pacients amb signes inespecífics
En aquests pacients inicialment s’observen signes clínics inespecífics, és a dir, no indiquen a priori cap malaltia hepàtica. Els símptomes que podem veure en aquests gossos són:
- Signes digestius: vòmits biliosos i diarrea.
- Signes urinaris: poliúria, polidípsia, hematúria i disúria.
- Anorèxia i pèrdua de pes.
- Condició corporal baixa.
- Apatia i depressió.
Pacients amb signes suggestius de malaltia hepàtica.
Són pacients amb malaltia hepàtica avançada en què s’ha superat la capacitat de reserva funcional del fetge. Encara que l’animal pateixi una malaltia crònica, els símptomes solen aparèixer de forma aguda en el moment en què el fetge ja no pot fer les seves funcions perquè se n’ha excedit la reserva funcional.
Els signes clínics que podem observar en gossos en aquestes condicions són:
- Icterícia: coloració groguenca de les mucoses. Es deu a un excés de bilirubina (un pigment groc) dipositat als teixits. En els gossos, en general es nota primer a l’escleròtica.
- Ascitis: dilatació abdominal a causa de l’acumulació de líquid a l’abdomen.
- Encefalopatia hepàtica: quan el fetge perd la capacitat de neteja, l’amoníac ingressa al torrent sanguini i, finalment, al sistema nerviós central, cosa que provoca una afecció neurològica. Els signes que poden ocórrer en aquests gossos inclouen un estat alterat de consciència (letargia, estupor i eventualment coma), debilitat o atàxia, pressió del cap contra la paret o el pis, donar voltes i convulsions.
- Tendència a sagnar: ja que el fetge s?encarrega de la síntesi dels factors de coagulació.
- Signes urinaris: com a disúria (micció dolorosa) i hematúria (orina amb sang). Solen ocórrer en gossos amb derivacions portosistèmiques, com a resultat de la formació de càlculs d’urat d’amoni a l’orina.