Atractius, fàcils de cuidar i ideals com a animals de companyia, els lloros són molt benvolguts a tot el món pels qui desitgen tenir un ocell exòtic com a mascota; no obstant això, és necessari tenir en compte alguns aspectes importants ja que es requereix de molt de compromís i responsabilitat per a la seva criança.

Des de periquitos fins a guacamais, són més de 350 espècies les que estan incloses dins del seu grup. En la vida silvestre, als lloros els agrada viure en llibertat i en ramats amb els seus congèneres; d’aquesta forma, busquen llocs per a dormir i aconseguir aliments.

Ara bé, com a mascotes, sol ser habitual notar que la realitat en la convivència a casa tendeix a ser diferent al que imaginem.

En la pràctica, és necessari fer un gran esforç i s’ha d’actuar amb dedicació per a fer que l’animal en captivitat se senti tan bé com sigui possible; d’aquesta forma, aconseguirem donar-li una vida convenient, plena de benestar, comoditat i harmonia.

El lloro com a mascota domèstica

Degut principalment a la seva gran intel·ligència i longevitat, sempre ha estat particular la preferència per aquest ocell per a tenir-la com a mascota en la llar. En tenir una esperança de vida bastant alta, els lloros solen ser els animals triats com a companys de vida.

No obstant això, s’ha de tenir en consideració que els lloros són animals amb caràcters molt particulars i, en algunes ocasions, tendeixen a mostrar-se molt braus i incòmodes amb les persones, intentant fins i tot picar a algú que els resulti poc agradable.

Quan són molts els integrants de la família, s’ha de tenir certa cura perquè tots puguin interactuar amigablement amb l’animal, sense que existeixi preferència cap a alguns dels membres en particular.

A més, és important considerar que els lloros no són les mascotes ideals per als nens, ja que ells no tenen la suficient capacitat per a realitzar les cures adequades i atendre les seves necessitats.

L’espai per a la seva cura

La ubicació de la gàbia és un assumpte important a avaluar. És necessari que l’espai tingui una altura tal que les persones puguin mirar d’enfront del lloro, ja que això tendeix a ser percebut per l’animal que és el dominat i no el dominant.

Per contra, si la gàbia es col·loca en un lloc alt i el lloro mira al seu amo de dalt cap avall, sentirà que ell té el poder.

És molt important la lliure circulació d’aire en la zona en la qual se situarà la gàbia, encara que hem de cuidar a l’ocell dels corrents freds i dels raigs directes del sol. També, és necessari allunyar-los del soroll intens, havent de triar espais assossegats com el menjador.

Resulta convenient la interrelació entre el lloro i els membres de la família ja que els ajuda a tenir una major confiança, per la qual cosa qualsevol espai pròxim a l’activitat familiar resultarà indicat per a col·locar la seva gàbia.

El manteniment de la gàbia

Les millors gàbies per a lloros són les de forma rectangular, pel fet que els permet una major llibertat. La grandària dependrà de les característiques físiques de l’animal i de si estarà sol o en parella.

Existeixen en el mercat diversos articles que poden ser inclosos en les gàbies dels lloros. El recomanable és anar canviant-li algunes joguines cada cert temps per a mantenir-lo distret. També, és convenient instal·lar algunes branques d’arbres ja que mossegar-les els ajuda a endurir el pic.

És necessari netejar el sòl de la gàbia almenys dues vegades per setmana, amb la finalitat de retirar restes de menjar, femta i qualsevol altre material que representi brutícia o un perill per a la seva salut.

Per a realitzar una neteja profunda, s’han d’utilitzar productes desinfectants com a clor, lleixiu, amoníac, fenols o formol; la idea és usar productes que eliminin fongs, bacteris o virus que pugui créixer en la gàbia.

En el moment de dur a terme la neteja profunda amb algun d’aquests productes, és necessari retirar el lloro de la gàbia.

L’alimentació del lloro

Principalment, els lloros adults han de portar una dieta equilibrada, basada en fruites, llavors i verdures; a més, estimen menjar arròs cuit i pa remullat en una mica de llet.

En botigues especialitzades, és possible trobar pinsos per a lloros preparats especialment amb els nutrients que necessiten aquests ocells. Aquests pinsos estan majorment composts de llavors, fruits, cereals, verdures i olis vegetals, enriquits amb vitamines i minerals.

L’ideal és donar-los un 50% de pinso per a lloros i un 50% basat en fruites i verdures. Les fruites s’han de variar i quan es tracta de fruits molt dolços com els plàtans o préssecs, no se’ls han de servir de manera freqüent.

Entre les verdures més recomanables es troben la pastanaga, bròcoli, api i coliflor; algunes verdures com l’enciam han de consumir-les, com a màxim, unes dues vegades a la setmana.

Altres aliments poden ser perillosos per al lloro i s’han d’evitar, com ara l’alvocat, els dolços, el cafè, els aliments salats, el julivert i la carabassa crua.

Recomanacions per a la seva cura

Els lloros estimen banyar-se, per la qual cosa és molt convenient col·locar-los en la gàbia un recipient amb aigua no tan profund i de suficient grandària perquè gaudeixi de refrescants banys de tant en tant.

Encara que sol ser molt divertit criar a un lloro a casa ja que poden arribar a repetir paraules o emetre sons, cal considerar que no deixa de ser un animal silvestre i, per tant, pot tenir reaccions inesperades i sorprenents en qualsevol moment.

És coneguda la capacitat que tenen els lloros per a repetir sons, de fet, és la raó per la qual moltes persones decideixen tenir-los com a mascota domèstica. Els mascles desenvolupen molt millor aquesta capacitat que les femelles, encara que l’habilitat dependrà d’altres factors com el seu estat de salut o la seva facilitat d’aprenentatge.