El llebrer irlandès és una de les races irlandeses més estimades i apreciades. La seva història és antiga, però coneguda com ja la va esmentar Juli Cèsar en els seus comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies. En aquell moment eren valorats pels seus dots de combat, especialment per la ferocitat amb què atacaven l’enemic.
Però molt ha canviat la història. Actualment, el llebrer irlandès destaca com un dels gossos més dòcils i afectuosos, però també dels més grans del món. En aquesta fitxa de raça que hem preparat per a tu des d’Hospital Veterinari Glòries anem a explicar-te tot el que necessites saber sobre aquesta gran raça de gos, incloses les seves característiques, entrenament, cura i salut. Segueix llegint si estàs pensant en adoptar-ne un!
Origen del gos llebrer irlandès
Es creu que aquests gossos són descendents dels primers llebrers egipcis, que van arribar a Irlanda a través dels celtes. Els celtes estaven interessats en criar gossos grans i alts. L’existència d’aquests gossos ja es coneixia en l’any 391 d.C. quan el cònsol romà Aurelio va expressar la sorpresa amb què tota Roma veia els set animals que havien arribat allà com a regal. Antigament també se li coneixia com “cu”, perquè en l’Antiga Roma es batejava com “Cú Faoil”, que en gaèlic vol dir “gos”.
Al segle XIX, el declivi de la raça va ser tan pronunciat que es va pensar que podria desaparèixer. Això va succeir al fet que el llebrer irlandès es va utilitzar per caçar ants, i una vegada que la població d’aquests animals va disminuir, l’ús d’aquesta raça com a gos de caça també va caure. Afortunadament, un capità de l’exèrcit britànic anomenat George A. Graham va poder rescatar aquesta raça creuant llebrers irlandesos amb bulldogs i llebrers escocesos.
Característiques físiques del llebrer irlandès
El llebrer irlandès es troba entre les races de gossos més altes del món i competeix amb el gran danès. L’alçada mínima a la creu per a un gos llebrer irlandès mascle és de 79 centímetres i almenys 71 centímetres per a les femelles. El gos llebrer irlandès mascle pesa 54 kg i les femelles pesen 47 kg. Desafortunadament, l’esperança de vida d’un llebrer irlandès és de 6 a 8 anys.
Aquest gos tan gran té un cos llarg i de pit ample, amb un llom lleugerament arquejat i una cua llarga, lleugerament corbada i coberta per un bon pelatge. El seu cap és allargat i mesura el mateix ample del crani que la longitud del musell, que té forma punxeguda. Les orelles són petites i la seva forma és com la d’una rosa, com les d’un llebrer. Els seus ulls són foscos i de mida mitjana.
El pelatge d’un llebrer irlandès està format de pèl dur, llarg i fort, especialment en zones com la part inferior de la mandíbula o al voltant dels ulls. Aquest pelatge pot ser gris, atigrat, vermell negre, blanc pur o comú.
Caràcter del gos llebrer irlandès
Malgrat la seva història com a gos de caça, els gossos llebrers irlandesos són en realitat molt hostils, afectuosos i amigables.
Aquests gossos s’adapten a gairebé qualsevol tipus de convivència, ja sigui amb nens, gent gran o mascotes. Són tan pacients i nobles que difícilment hi haurà enfrontaments amb algú que sigui part de la seva família. No obstant això, també són gossos molt lleials i no dubtaran a defensar els seus éssers estimats en situacions perilloses.
Tenint cura del llebrer irlandès
Per tenir cura d’un llebrer irlandès, el primer que hem de tenir en compte és la cura del seu pèl. Hauràs de raspallar el seu cabell a l’almenys dues vegades per setmana per evitar embolics i mantenir net el seu pelatge. Els banys han de ser limitats i només s’han de fer quan sigui necessari.
Com raça de gos gran, és comprensible que aquests gossos necessiten molt exercici. De fet, necessita almenys una hora d’exercici diari d’alta intensitat. Això pot incloure córrer, trotar o fer llargues passejades. També necessitaran temps per jugar amb la finalitat de ser desafiats cognitivament i estimulats mentalment. Com gossos grans, també necessitaran una casa espaiosa. Aquests gossos no es recomanen per apartaments. Una casa amb un gran pati del darrere o fins i tot una granja és una llar ideal per a aquests gossos tan grans.
Pel que fa a la dieta, necessitaran una dieta canina nutritiva d’alta qualitat per a impulsar les seves activitats i mantenir-los en bona salut.
L’entrenament del llebrer irlandès
Com qualsevol altre gos, els gossos llebrers irlandesos han d’estar entrenats adequadament des de molt jove. Edúcales per aprendre a fer les seves necessitats com a tots els cadells: primer sobre empapadors a casa. Una vegada que tinguin totes les vacunes adequades i estiguin a punt per sortir a fer els primers passejos, és hora de socialitzar-se adequadament i deixar que facin les seves necessitats fora. Això els ajudarà a tenir un temperament equilibrat quan siguin adults.
A continuació, pots començar a ensinistrar un gos llebrer irlandès ensenyant-li ordres bàsiques que el mantindran tranquil en el futur en certes situacions. També et recomanem que ho facis mitjançant un reforç positiu. Això assegurarà que les seves sessions d’entrenament t’ajudin a vincular-se amb el teu gos i assegurar-te que no desenvolupa cap problema de comportament quan sigui adult.
La salut del llebrer irlandès
Desafortunadament, el gos llebrer irlandès és una de les races amb certs problemes de salut. Igual que amb altres races gegants, són propenses a la displàsia de maluc, càncer d’ossos, hipersensibilitat a l’anestèsia o medicaments, problemes cardíacs i problemes hepàtics. Per això tenen una esperança de vida curta.
No obstant això, un dels perills més rellevants quan es parla del llebrer irlandès, és la temuda torsió d’estómac. Per evitar aquesta malaltia, no permeteu que el teu gos faci activitat física immediatament després de dinar. Assegura’t que descansa i digereix el menjar primer. També has de reconèixer els símptomes el més aviat possible, aquests inclouen letargia, abdomen distès, vòmits i inquietud. Si veus que el teu gos experimenta aquests símptomes o qualsevol altre comportament anormal, has de dur-lo al veterinari el més aviat possible perquè sigui diagnosticat i tractat adequadament.
Finalment, assegura’t de mantenir al dia al teu gos amb el seu calendari de vacunació, desparasitació, xip electrònic i revisions regulars amb el seu veterinari. Si segueixes aquests consells, el teu gos tindrà una vida més feliç i saludable!