El linx ibèric (Lynx Pardinus) és un gat salvatge que es troba a la península Ibèrica al sud-oest d’Europa, i més específicament aquí, a Espanya. Actualment, figura en perill a la llista vermella d’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), que és l’inventari més complet del món sobre la conservació global de les espècies biològiques. En els últims anys, la categoria d’amenaça del linx ibèric va passar de “En Perill Crític” a “En Perill”. Tot i això, el linx ibèric continua sent el felí més amenaçat del món.

En aquest article, repassarem el seu estat de conservació actual, explicarem què fa que aquest felí sigui especialment vulnerable i avaluarem les causes per les quals el linx ibèric està en perill d’extinció avui dia.

Característiques del linx ibèric

El linx ibèric és una de les espècies més esmunyedisses del món, de fet, molt poques persones han vist alguna vegada un linx ibèric en llibertat. Per entendre millor aquest misteriós felí, explicarem els seus trets físics i de comportament més cridaners:

• Té un pelatge comú de colors marrons amb taques que varien en cada individu. El seu pelatge també els permet camuflar-se perfectament amb els arbustos.
• El seu cap és petit i es caracteritza per tenir una mena de “barba” a la barbeta, que està present tant en mascles com en femelles, encara que és més llarga en els mascles.
• Les seves orelles són allargades i triangulars, acabades en puntes peludes, que són més llargues a les femelles.
• La cua és curta i acaba en una borla de pell negra. Mantenen la cua dreta quan estan alerta.
• Les potes són robustes i llargues. Tenen quatre dits amb urpes retràctils que els permeten subjectar amb força les seves preses.
• És difícil per a ells adaptar-se a entorns diferents del seu, cosa que fa que la seva supervivència sigui encara més desafiant.
• Quant a la seva alimentació, la presa predilecta del linx ibèric és el conill de muntanya (Oryctolagus cuniculus), que suposa fins al 90% de la dieta.
• Els linxs són criatures solitàries i territorials que normalment no interactuen entre si. Només s’ajunten durant la temporada reproductiva.
• Els adults defensen el seu territori i confien en les marques olfactives per dissuadir altres individus del mateix sexe.

On viu exactament el linx ibèric?

Com comentàvem anteriorment, el linx ibèric és un endemisme de la península Ibèrica, per la qual cosa la seva població silvestre es limita a aquesta zona. La seva àrea ha disminuït en un 99% en els darrers 50 anys, ja que ocupava prop de 5.800.000 hectàrees quadrades a la dècada de 1950, però només unes 35.000 hectàrees quadrades l’any 2000.

Tant els seus límits geogràfics com la mida de les poblacions actualment no es coneixen amb exactitud. S’estima que els linxs habiten a Extremadura, Andalusia (la regió amb major població), Castella-la Manxa i algunes zones de Portugal.

L’hàbitat típic d’aquesta espècie és el matoll mediterrani ben conservat, on caça les seves preses (conills de muntanya) i troba coves que utilitza com a cau. Hi ha una baixa probabilitat de trobar linxs al llarg de les carreteres o en àrees urbanes en general de la península Ibèrica. A més, els linxs eviten els espais oberts, les zones de cultiu i els boscos, excepte si és l’època de reproducció.

Per què el linx ibèric està en perill d’extinció?

El linx ibèric és un dels animals més amenaçats d’Espanya. Diversos factors són els responsables del declivi de les poblacions de linx ibèric, cosa que ha provocat que aquesta espècie estigui actualment catalogada com en perill d’extinció. Les principals raons del precari estat del linx ibèric inclouen:

• Destrucció i modificació del seu hàbitat: durant els darrers 50 anys, la població de linx ibèric ha disminuït a causa dels canvis en el paisatge i la transformació de zones de matoll en zones agrícoles i forestals, cosa que ha provocat una dràstica reducció del seu hàbitat.
• Fragmentació del seu hàbitat: per reproduir-se, els linxs necessiten poder-se moure lliurement per trobar parella. No obstant això, cada vegada estan més aïllats els uns dels altres a mesura que el seu territori es fragmenta. Hi ha poques probabilitats que aquesta espècie desenvolupi una població gran i viable a causa de la fragmentació del matoll mediterrani on viuen. A més, la pèrdua dels seus entorns afavoreix la mortalitat dels joves linxs quan es traslladen a altres zones.
• Disminució de preses: els linxs ibèrics i diverses altres espècies d’animals depenen principalment dels conills, fet que els converteix en una part important de la cadena alimentària. Tot i això, en l’última dècada, nombroses malalties han provocat una disminució de les poblacions de conills salvatges. La reducció de les poblacions de conills, juntament amb la destrucció i la conversió dels antics hàbitats del linx, han jugat un paper clau en la reducció de la població de linxs. Tot i ser excel·lents caçadors i poder caçar preses més grans com el cabirol, no hi ha proves que el linx caça altres preses quan els conills són escassos.
• Accidents de trànsit: els accidents de trànsit, que s’han tornat més habituals en els darrers anys, són una altra amenaça per al futur del linx. De fet, ser atropellat per un vehicle en moviment encara representa l’amenaça més gran per a aquests felins. Encara que el nombre de linxs ibèrics s’ha quadruplicat en els darrers tres anys, el nombre de linxs morts a la carretera ha crescut a un ritme encara més gran en el mateix període de temps.

Conservació del linx ibèric

A causa de la gairebé desaparició de l’espècie en les darreres dècades, s’han pres una sèrie de mesures per assegurar-ne la protecció i la conservació. El 2002, només hi havia 94 d’aquests animals en estat salvatge. Gràcies a l’esforç de diferents organitzacions, la població de linxs va assolir els 547 el 2020. S’espera que per al 2025 el linx ibèric sigui catalogat com a “vulnerable” si la tendència continua d’aquesta manera. S’estan duent a terme diferents mesures per assegurar la supervivència d’aquesta espècie:

• Diferents plans i pressupost per a la seva conservació: actualment, hi ha diversos projectes en marxa per augmentar les possibilitats de supervivència del linx ibèric. Alguns d’aquests projectes, com ara el programa de conservació d’Iberlince, han rebut més de 70 milions d’euros des del 2002, la meitat dels quals provenen de la UE i l’altra meitat és una combinació de fons de les autoritats locals i donacions privades.
• Cria en captivitat: hi ha diversos programes que tenen com a objectiu conservar l’espècie fora dels seus hàbitats naturals per una varietat de raons, entre elles poder mantenir una població genèticament sana i viable en captivitat. Tan aviat com es va assegurar el nucli de població a Andalusia, es va fer imperatiu crear noves poblacions a altres parts del país perquè el linx es reproduís.
• Reintroducció de l’espècie: mitjançant l’alliberament d’exemplars criats en captivitat, es pretén augmentar les poblacions de linxs salvatges i desenvolupar la diversitat genètica, assegurant-ne així la futura supervivència. Fins ara, s’han reintroduït 305 d’aquests felins salvatges des del 2011, més del que s’esperava quan va començar el programa a principis de la dècada del 2000. A més, també han sorgit noves poblacions de linx ibèric de manera natural, és a dir, sense necessitat de reintroduir-les.
• Plans de recuperació de les seves principals preses: hi ha plans per restaurar la població de conill de muntanya en aquestes zones. Això ajudarà a mantenir la cadena tròfica i proporcionarà aliment al linx ibèric i altres espècies. A més, s’ha comprovat que, segons la població de conills, una femella de linx pot parir més o menys cries. A regions on hi ha més conills disponibles per caçar, el nombre de cadells es pot duplicar.
• Creació d’un pla d’acció per prevenir morts a la carretera: Les autoritats locals han implementat una sèrie de mesures urgents per combatre aquest problema, inclosa la instal·lació de més senyals de trànsit per alertar els conductors, la reducció del límit de velocitat en certes àrees, la inspecció de tanques a les carreteres i la facilitació de creus de fauna.

Des d’Hospital Veterinari Glòries esperem que totes aquestes mesures segueixin endavant i aconsegueixin donar fruit, fent que la conservació del linx ibèric s’estabilitzi al territori espanyol i Portugal.