Un insulinoma caní és un tumor que afecta el pàncrees endocrí. Formen part del grup de tumors neuroendocrins pancreàtics i són funcionals, cosa que en aquest cas significa que produeixen un alliberament excessiu i sostingut d’insulina. Alhora, això es tradueix en una disminució dels nivells de glucosa en sang. Els insulinomes poden ser benignes o malignes. Encara que una minoria de pacients humans tenen insulinomes metastàsics, són força més freqüents en gossos.

En aquest article parlarem sobre els insulinomes en gossos. Específicament, analitzem les causes, els símptomes i el tractament dels insulinomes canins.

Què és un insulinoma caní?

Per entendre què són els insulinomes en gossos, hem d’explicar l’estructura i la funció del pàncrees, és a dir, l’òrgan afectat per aquest tipus de tumor caní. El pàncrees es coneix com una glàndula heterocrina mixta, ja que té funcions tant endocrines com exocrines:

• Pàncrees exocrí: està relacionat amb el sistema digestiu. Segrega suc pancreàtic, necessari per a la digestió dels aliments.
• Pàncrees endocrí: conté illots pancreàtics (també coneguts com a illots de Langerhans) que estan formats per cèl·lules alfa (secretores de glucagó), cèl·lules beta (secretores d’insulina) i cèl·lules delta (secretores de somatostatina). Aquestes cèl·lules produeixen algunes de les hormones més importants de l’organisme caní, en concret les que regulen els nivells de glucosa a la sang.

Ara que sabem més sobre l’estructura i la funció del pàncrees, t’expliquem com l’afecten els tumors. Com que un insulinoma afecta les cèl·lules beta del pàncrees, influirà en la producció d’insulina. La insulina és una hormona que s’allibera en resposta a la glucosa a la sang, cosa que permet que la glucosa accedeixi a les cèl·lules i s’utilitzi com a energia. Quan un gos té un insulinoma, aquestes cèl·lules comencen a segregar una quantitat excessiva d’insulina de forma permanent, cosa que provoca hipoglucèmia, és a dir, nivells baixos de glucosa en sang als gossos.

Dins l’insulinoma podem trobar proliferacions cel·lulars benignes (adenoma) i malignes (carcinoma). Els carcinomes pancreàtics tenen una alta taxa de mortalitat i, sovint, metastatitzen al mesenteri, el fetge, la melsa i els ganglis limfàtics regionals. Afortunadament, el desenvolupament de tumors dinsulinoma és rar en els gossos.

L’insulinoma caní sol aparèixer en gossos d’edats compreses entre els 3 i els 14 anys, i és més freqüent a partir dels 9+ anys. No hi ha predisposició sexual, però sí segons la raça. Sembla haver-hi una major incidència en les races de gossos Pastor Alemany, Golden Retriever, Caniche, Setter Irlandès, Fox terrier i Bòxer.

Símptomes de l’insulinoma en gossos

Els signes clínics associats amb l’insulinoma caní tenen lloc com a resultat de la hipoglucèmia sostinguda i l’estimulació del sistema simpatoadrenal. Específicament, l’insulinoma en gossos generalment es presenta amb:

• Debilitat i letargia (a causa del dèficit de glucosa del sistema nerviós central)
• Comportaments anormals (per exemple, nerviosisme, irritabilitat, etc.)
• Debilitat al terç posterior, rampes i fasciculacions musculars (contraccions)
• Col·lapsar
• Atàxia (manca de coordinació)
• Convulsions

Altres signes clínics menys freqüents que es poden detectar en pacients canins amb insulinoma inclouen:

• Poliúria (augment de la micció)
• Polidípsia (beure en excés)
• Polifàgia (augment de la fam)
• Anorèxia
• Augment de pes
• Diarrea
• Síncope (desmai)
• Inclinació de cap
• Incontinència urinària
• Ceguera

 

Causes de l’insulinoma en gossos

Es desconeix l’etiologia exacta de l’insulinoma a gossos. Com totes les neoplàsies, l’insulinoma és causat per una alteració genètica que dóna lloc a una proliferació cel·lular desorganitzada. No obstant això, la causa específica que desencadena aquesta alteració genètica encara no és coneguda per la ciència veterinària.

Diagnòstic d’insulinoma a gossos

El diagnòstic d’insulinoma caní ha de basar-se en els factors següents:

• Història clínica i exploració física: com ja hem assenyalat, els gossos amb aquesta patologia presenten signes clínics associats fonamentalment a hipoglucèmies mantingudes.
• Anàlisi de sang (hemograma complet i bioquímica): el paràmetre més indicatiu de l’insulinoma caní és la detecció d’un estat de glucèmia en dejú (valors inferiors a 60 mg/dl), que es deu a la producció excessiva d’insulina per part de les cèl·lules tumorals. No obstant, per confirmar una hipoglucèmia no n’hi ha prou amb una determinació aïllada. Cal graficar els mesuraments cada hora, durant un període de dejuni de 8 hores.
• Anàlisi histopatològica: es realitza una vegada extirpat el tumor i permet confirmar el diagnòstic. Microscòpicament, les neoplàsies de cèl·lules pancreàtiques estan formades per cèl·lules ben diferenciades amb poques mitosis, però gran facilitat per metastatitzar.

Tractament veterinari

El tractament veterinari serà necessari tant en els gossos en què no sigui possible la cirurgia, com en aquells als quals se’ls extirpi quirúrgicament una part o la totalitat del tumor. El tractament mèdic de l’insulinoma en gossos sol ser una de dues opcions:

• Tractament del xoc hipoglucèmic agut: és una situació d’urgència en què els animals pateixen un xoc convulsiu o convulsió. En aquests casos, els tutors han d’estar previnguts i actuar ràpidament fregant una solució ensucrada (com melmelada o mel) a la cavitat bucal. La mucosa bucal té la capacitat d’absorbir ràpidament la glucosa continguda en aquests aliments, resolent així el xoc convulsiu en uns 30-120 segons.
• Tractament de la hipoglucèmia crònica o sostinguda: l’objectiu d’aquesta part del tractament és pal·liar els símptomes derivats de la hipoglucèmia i prevenir l’aparició de crisis agudes. No cal utilitzar protocols de quimioteràpia per a gossos, ja que tots provoquen efectes secundaris greus. El tractament mèdic només ha d’estar dirigit a augmentar l’absorció de glucosa a l’intestí i disminuir la secreció d’insulina.

Pronòstic de l’insulinoma a gossos

Malauradament, el pronòstic de l’insulinoma caní varia molt d’un altre cas, ja que la majoria d’aquests tumors, quan es detecten en gossos, són malignes.

L’esperança de vida dels gossos amb insulinoma depèn del tractament que s’estableixi:

• En gossos que només reben tractament mèdic: l’esperança de vida és de 12 mesos.
• En gossos sotmesos a tractament quirúrgic: un terç mor per complicacions intra o postoperatòries, un altre terç viu menys de 6 mesos i el terç restant pot tenir una esperança de vida de 12 a 14 mesos.

Si la cirurgia és o no una opció per al teu gos, dependrà de la gravetat i la mida del tumor. Davant de qualsevol sospita d’insulinoma al teu gos, si us plau, contacta amb nosaltres perquè puguem fer un diagnòstic a temps del teu company de quatre potes.