La incapacitat d’impulsar el flux sanguini a un ritme adequat per a satisfer les necessitats metabòliques cel·lulars produeix insuficiència cardíaca congestiva en els gossos, una condició que pot resultar letal per a la nostra mascota i de la qual cal conèixer quins són els seus signes clínics per a identificar-los a temps.

Aquesta condició no és en si una malaltia, sinó una síndrome clínica produïda per una determinada patologia cardíaca que altera el cor i impedeix una adequada irrigació dels teixits. Així, la sang s’acumula en diferents zones del cos de l’animal, com en les extremitats o el tracte intestinal.

En les següents línies, et comptem tot el que necessites saber sobre aquesta insuficiència cardíaca, a fi d’identificar les causes que la produeixen i realitzar un diagnòstic precís que permeti una evolució favorable de l’animal.

Diferents patologies poden produir insuficiència cardíaca congestiva en els gossos. Una de les més comunes és la miocardiopatia dilatada, encara que també pot ser causada per certs defectes en les parets del cor, anomalies en el ritme cardíac, deficiències en les vàlvules cardíaques o per un augment de la pressió arterial, entre altres.

En el moment que el cor presenta falles, l’organisme comença a compensar per a intentar que els teixits rebin l’oxigen i la sang necessaris. Quan aquesta condició avança, ja el cos no pot executar els mecanismes compensatoris pel que els símptomes es comencen a fer més evidents en el gos.

Així, en el moment en què descendeix la irrigació dels teixits, els receptors vasculars desencadenen una reacció de les neurohormones, substàncies químiques que són produïdes per cèl·lules neuroendocrinas, donant pas a un augment considerable de la freqüència cardíaca i retenció de líquids.

Aquest mecanisme sobrecarrega el miocardi i té efectes adversos que comporten a una dilatació cardíaca que s’observa en la insuficiència cardíaca congestiva.

Entre les altres causes de la insuficiència cardíaca congestiva, podem esmentar les següents:

• Deficiències de les vàlvules cardíaques.
• Defectes en les parets del cor.
• Acumulació de líquid en el sac que envolta al cor.
• Alteracions del ritme cardíac.
• La malaltia del cuc del cor.
• Augment de la pressió arterial.
• Endocarditis.
• Tumors.
• Embaràs.

En general, quan aquesta condició es troba en les seves primeres etapes de desenvolupament no presenta símptomes, no obstant això, conforme avança la síndrome és possible observar en el gos alguns d’aquests símptomes:

• Tos persistent.
• Dificultat o respiració ràpida.
  
• Intolerància a l’exercici.
• Feblesa o cansament.
• Desmais.
• Genives i llengua grises o blaves.
• Distensió abdominal per acumulació de líquids.
• Col·lapse.
• Mort sobtada.

Una vegada observats i identificats els signes clínics, és necessari portar a l’animal a una consulta veterinària d’urgència que servirà per a realitzar-li les proves inicials, les quals solen incloure proves de sang, mesurament de la pressió sanguínia, radiografia de tòrax, ecocardiograma, electrocardiograma i proves d’orina, entre altres.

Altres estudis més especialitzats poden incloure una prova inmunosorbente enzimàtica i l’anàlisi dels valors d’hormones pèptids natriuréticos BNP, que ha demostrat ser molt eficaç per al diagnòstic de la insuficiència cardíaca congestiva.

Reduir les quantitats de sal en la dieta del gos i limitar la seva activitat física per a evitar una sobrecàrrega cardíaca, són dues de les mesures immediates que s’han de prendre per a fer-li front a aquesta condició.

Respecte al tractament mèdic, cal acudir al veterinari a fi que estableixi els fàrmacs adequats, la dosi dels quals estarà subjecta a l’estat i l’evolució de la insuficiència cardíaca, així com al problema cardíac específic i la causa.

El professional veterinari podrà fer ús de diürètics a fi d’eliminar la retenció de líquids, l’edema i els vessaments. Una vegada que s’observi el progrés, es podrà anar reduint les dosis de manera gradual. També, l’especialista podrà considerar l’ús de glucósidos digitàlics, inhibidors de l’Enzim Convertidor d’Angiotensina II i beta blocadors.

En la majoria dels casos, amb el tractament adequat i les cures necessàries, és possible aconseguir resultats satisfactoris en l’evolució de l’animal, millorant de manera considerable la seva qualitat de vida.

Les cures poden incloure altres teràpies i modificacions en els hàbits de la mascota. Això no sols ajuda a prevenir la insuficiència cardíaca congestiva en l’animal sinó, també, a millorar la seva condició en cas sigui diagnosticat amb ICC.

A més, s’haurà de mantenir un adequat control de la pressió arterial, per la qual cosa l’observació mèdica és crucial per a l’evolució favorable del gos.

Alimentació del gos amb insuficiència cardíaca congestiva

Una atenció especial mereix la qüestió nutricional de l’animal. L’alimentació inadequada produeix múltiples conseqüències adverses en el gos, per la qual cosa és important que no deixi d’ingerir aliments, sent preferible mantenir l’alimentació actual en cas que l’animal manifesti rebuig en menjar davant qualsevol canvi en la dieta.

Si és que el gos presenta bon apetit i una bona predisposició a canvis en la seva dieta, cal equilibrar-la incorporant gradualment àcids grassos – omega 3, ja que són molt útils per a prevenir el desenvolupament de caquèxia cardíaca. Com ho esmentem, els canvis dietètics han de considerar la restricció del consum de sal, un contingut equilibrat de vitamines i minerals i la inclusió d’alguns pinsos enriquits.

Està comprovat que l’obesitat augmenta considerablement la demanda metabòlica i hemodinàmica cardíaca, a més d’interferir i dificultar la respiració i predisposar al desenvolupament d’arrítmies; per això, és imprescindible controlar el pes de la mascota a través de dietes hipocalóricas equilibrades, especialment en aquells animals amb problemes d’obesitat.

Cada any es fan més freqüents les consultes veterinàries per gossos que han estat afectats per algun problema cardíac. Sempre és necessari estar pendents del funcionament adequat del cor de les nostres mascotes a fi de detectar el moment precís en què necessitarà atenció mèdica.

La insuficiència cardíaca congestiva és una síndrome clínica que pot detectar-se a temps observant els seus signes clínics, a fi de realitzar el tractament necessari que permeti augmentar el pronòstic de supervivència i millorar la qualitat de vida del gos.