Al llarg de la seva vida, els èquids, família de mamífers que inclou els cavalls, les zebres i els ases, poden patir infeccions respiratòries, sent la més comuna d’elles la influença equina. Aquesta malaltia es propaga ràpidament i és altament contagiosa d’un cavall a un altre o per la contaminació en els equips o l’aire. Encara que aquesta patologia no és mortal, és important destacar que requereix d’atenció especial per ser summament contagiosa.
A continuació, anem a esmentar els símptomes que apareixen amb freqüència quan els cavalls es contagien de grip equina i les cures als quals s’han de sotmetre per superar ràpidament la infecció.

Primers símptomes de la influença equina

El virus que causa aquesta patologia respiratòria és el de la influença equina, pertanyent a la grip A. El període d’incubació va des de les 3 hores fins als 7 dies. En la majoria dels casos, desapareix del cos de l’equí als 10 dies.
Els primers símptomes són molt semblants als de les infeccions respiratòries comunes, com la febre, tos i secrecions que alliberen partícules virals, les quals es propaguen fàcilment en l’aire.
La tos seca, la febre i la descàrrega de mucosa nasal, es presenten quan la influença ja està en un estat més avançat. Els animals infectats podrien eliminar el virus abans que manifestin els símptomes, encara que en aquesta fase és complicat determinar si hi ha infecció, ja que no presenten els signes que comuniquen la patologia.
La tos pot durar més de 15 dies; mentre el cavall es va recuperant, el catarro faringi disminueix.
El cavall pot presentar febre elevada, des 39,5 ° C fins als 41 ° C. El pols també s’eleva entre 50 a 60.
Les conjuntives es tornen vermelles amb un lleu color groc. El llagrimeig i la fotofòbia són constants, les parpelles s’inflen i al sac conjuntival s’acumula secreció mucopurulenta.
Altres símptomes inclouen letargia, orelles caigudes, disminució de l’activitat física, edema a les potes, inflamació dels ganglis mandibulars, dolor muscular i pèrdua de la gana. El sistema nerviós també es veu afectat, manifestant paràlisi lumbar.
Un cop iniciat els símptomes, l’animal ha de ser tractat amb les cures corresponents perquè superi la infecció; si aquesta no és tractada amb el repòs adequat, la recuperació pot trigar fins a sis mesos, és a dir, l’evolució clínica es perllonga.

Cures per combatre la influença

Perquè les cures siguin efectius, el més important és mantenir al cavall malalt a l’aire lliure, en un lloc amb ombra i sense pols, lluny d’altres equins que poguessin contagiar-se. A més, és important no mobilitzar els equins cap a llocs on hi hagi concentració, com els esdeveniments de cavalcades, festivals i fires d’exposició.
Cal que els animals amb símptomes de la influença equina estiguin en lluny dels animals sans.
Quan es visualitzen per primera vegada els símptomes, cal informar amb rapidesa als veterinaris especialistes. El tractament s’inicia un cop que el veterinari confirma el diagnòstic, ja que els símptomes poguessin ser similars a altres malalties del sistema respiratori. El mètode de diagnòstic més ràpid i visible és quan especialista busca al nas la presència del virus i analitza la secreció.
Perquè es recuperi ràpidament, el repòs ha d’incloure aïllament en un lloc net i amb aire constant. A més, s’han d’aportar aliments que el cavall pugui mastegar i ingerir amb facilitat. El pinso que se li dóna diàriament com a aliment ha de ser reemplaçat per fruites, penso tou de qualitat, humit o altres aliments que recomani el veterinari perquè sigui atractiu al gust del cavall.

Quadres complicats de grip equina

En alguns casos, quan s’evidencia infecció per bacteris, vol dir que la influença està un quadre complicat pel que el veterinari subministrarà antibiòtics. Si el cavall està molt feble i no se li brinden els aliments i les cures adequades, corre risc de mort.
Els antiinflamatoris ajuden a reduir la febre. En els casos més greus, se’ls subministra antipirètics.
El cavall ha de romandre en repòs absolut; l’exercici intens ha de ser evitat totalment.
Per a la conjuntivitis, el veterinari receptarà solucions d’àcid bòric i col·liris astringents. Les compreses humides tèbies i les pomades oftàlmiques amb penicil·lina ajuden a disminuir la inflor de la conjuntiva.
Per la letargia i la debilitat de les articulacions, és convenient que el cavall es tombi sobre la pastura tou, perquè després se li facin uns exercicis mentre es canvia de postura lentament. També, es recomana la injecció de aneurina conegut comunament com vitamina B1, aquesta té un paper important en la respiració cel·lular i en la nutrició del sistema nerviós.
Per aplicar tots aquests tractaments, és altament recomanat que la persona que manipula l’animal es renti les mans abans i després de tenir contacte amb ell, perquè eviti el contagi als animals sans.

Com prevenir la influença equina?

En adquirir o adoptar un cavall, cal assegurar-se que no tingui influença equina i que hagi rebut les vacunes recomanades en el temps estipulat, que és un cop l’any.
Perquè hi hagi menys risc de contagi, els equips o els estris amb què es manipula el cavall al tractament han d’estar desinfectats.
Encara que el equí hagi superat la influença una vegada, això no significa que no pot contraure el virus altra vegada. La vacuna contra la influença equina és obligatòria per prevenir la malaltia. Quan els cavalls participen en exposicions o competències, un dels requisits indispensables és que estigui vacunat contra el virus.
Tot i estar vacunat, això no garanteix que sigui immune de per vida, però, sempre és important vacunar perquè toleri millor els símptomes i no siguin tan complicats ni molestos. Perquè la vacuna sigui efectiva, s’ha d’aplicar tots els anys a tots els equins que es trobin en el mateix espai.
La vacuna s’ha d’aplicar ràpidament als èquids que es troben prop del malalt, però mai és recomanat vacunar els que ja tenen la influença.
A diferència de la influença aviària, aquest tipus d’infecció no es transmet als humans. No es coneix el seu potencial zoonòtic i mortal; però, no es recomana tenir molt contacte amb l’animal malalt ja que podria augmentar el risc que transmeti, a través del contacte, la malaltia als animals sans.