La ictiosi és una malaltia coneguda per l’enduriment de la pell. Aquesta condició seborreica fa que apareguin escates a la pell, però pot convertir-se en infeccions secundàries, butllofes, onicogrifosi i hiperqueratosi.

Afortunadament, és una malaltia rara, per la qual cosa no es dóna massa vegades, però afecta més els cadells que els gossos adults. Certes races estan més predisposades a la ictiosi que d’altres, ja que són portadores de gens que influeixen en l’aparició de la malaltia. Coneix més informació sobre la ictiosi en gossos, prestant especial atenció als símptomes i tractament.

Què és exactament la ictiosi en gossos?

La ictiosi és un problema dermatològic que sol afectar més els gossos, encara que també pot passar amb menor freqüència en gats. Com a malaltia seborreica, dóna lloc a característiques lesions escamoses a la pell. No obstant això, no s’ha de confondre amb la seborrea. Aquestes lesions pateixen descamació a la pell i els coixinets de les potes, el que significa que la capa exterior de la pell es desprèn.

Es tracta d’una malaltia rara que sol manifestar-se des del naixement, afectant els gossos joves en els primers mesos de vida.

Tipus d’ictiosi en gossos

La ictiosi es pot agrupar en dos tipus principals:

  • Ictiosi epidermolítica: apareix als cadells més petits des del naixement. Es formen butllofes a la pell.
  • Ictiosi vulgar: apareixen escates gruixudes i seques a la pell. De vegades pot manifestar-se com a pell molt seca si només és un cas menor. Pot passar després del naixement o els primers mesos de vida.

Els símptomes de la ictiosi canina

Durant els primers mesos de vida del cadell, una caspa de color grisenc comença a desprendre’s per tota la pell. En aquest procés, l’abdomen és el més afectat. La pell es pot veure amb un aspecte sec i enfosquir-se en determinades zones, especialment a les cuixes o el ventre. Altres símptomes d’ictiosi en gossos són:

  • Pell engrossida (específicament, la capa granular epidèrmica).
  • Hiperpigmentació de la pell.
  • Hiperqueratosi del coixinet de la pota.
  • Hiperqueratosi del pla nasal.
  • Escames grises a la pell que es poden desprendre.
  • Seborrea pudent.
  • Onicogrifosi (augment anormal del creixement de la placa unguial)
  • Infeccions secundàries pel fong Malassezia.

Causes de la ictiosi en gossos

La ictiosi en gossos sol tenir una causa genètica. Per això, certes races transmeten el gen associat amb la ictiosi més que altres. Aquestes races inclouen:

  • West Highland white Terrier.
  • Cavalier King Charles Spaniel.
  • Golden Retriever.
  • Pinscher.
  • Jack Russell Terrier.
  • Yorkshire Terrier

Els Golden Retrievers són la raça més predisposada a la ictiosi i, per tant, poden transmetre el gen a la seva descendència, fins i tot si aquests darrers són una raça mixta. Al voltant del 50% dels Golden Retrievers a Europa són portadors de la mutació genètica.

Diagnòstic de la ictiosi en gossos

El diagnòstic de la ictiosi canina es basa tant en un diagnòstic dermatològic com en un diagnòstic histològic per biòpsia. Per obtenir el diagnòstic correcte es realitzaran les proves següents:

  • Citologia: s’observaran les lesions i es realitzarà una citologia per visualitzar-la al microscopi. S’ha de sospitar ictiosi quan un cadell jove té escates severes, crostes, seborrea i, especialment, hiperqueratosi. Si veiem crostes grises des del naixement, és probable. Cal diferenciar-se d’altres malalties dermatològiques més freqüents dels gossos com la dermatitis atòpica.
  • Biòpsia: cal examinar una biòpsia de la lesió, prenent una mostra del teixit cutani afectat per enviar-la al laboratori. La histologia mostrarà si definitivament ens enfrontem a aquest problema.
  • Prova d’ADN: el diagnòstic també es pot assolir amb una prova d’ADN mitjançant frotis oral. Com que es tracta d’una malaltia congènita, la millor manera de prevenir la malaltia en la descendència és evitar la reproducció de gossos portadors. Això es pot assolir fàcilment mitjançant l’esterilització. A més, esterilitzar la teva mascota ajudarà a prevenir malalties de l’aparell reproductor, com ara tumors, millorarà problemes de comportament com l’agressió, i fins i tot pot millorar la seva esperança de vida.

Tractament de la ictiosi en gossos

La ictiosi no té cura, però el maneig dels símptomes pot ajudar el control a desenvolupar una bona qualitat de vida. Hem de tenir en compte que la malaltia és de per vida, per la qual cosa aquest tractament serà permanent. Si ignorem algun daquests problemes, les lesions reapareixeran. El tractament consistirà en el següent:

  • Hidratació: a causa de la sequedat i l’aparença crosta de la pell, la hidratació és extremadament important. Això vol dir que necessitaran hidratar-se internament bevent abundant aigua, a més d’utilitzar productes tòpics hidratants per condicionar la pell i els cabells del nostre gos. Les propietats hidratants que hem de cercar inclouen glicerina, propilenglicol o urea.
  • Dieta rica en àcids grassos: els àcids grassos omega 3 i omega 6 són clau per a una pell i un pelatge saludables, per la qual cosa s’han de consumir en bones quantitats en gossos amb ictiosi. La dieta ha de ser naturalment rica en aquests àcids grassos, però el teu veterinari pot recomanar suplements si cal. Sempre parla amb el teu veterinari abans d’administrar qualsevol tipus de suplement.
  • Xampú especial: cal banyar-los amb xampús especials per a aquest tipus de pell i amb més freqüència que els gossos solen necessitar banyar-los, és a dir, almenys una vegada a la setmana. Un cop acabat el bany, cal aplicar pomades o cremes hidratants.
  • Evita les temperatures extremes: cal evitar les cremades solars o el fred extrem, ja que aquests gossos tenen la pell més sensible i podria empitjorar la condició.
  • Antibiòtics o antifúngics: si tenen infeccions bacterianes secundàries s’utilitzaran antibiòtics. Si les infeccions són causades per un fong com Malassezia, es poden receptar antifúngics com itraconazol o ketoconazol.
  • Agents queratolítics: si han desenvolupat hiperqueratosi en gossos, aquesta sobreproducció de l’estrat córni (la capa més externa de la pell) s’ha de reduir amb agents queratolítics que aturaran la producció excessiva de queratina. També necessitarem utilitzar emol·lients i humectants per suavitzar la pell.

Si sospites que el teu pelut pugui estar patint ictiosi canina, és important que hi acudeixis al veterinari. Truca al 932 460 805 i demana una cita amb Hospital Veterinari Glòries, els nostres professionals estaran encantats d’ateneu-vos.