Tenir una mascota implica un nivell de responsabilitat molt ampli i s’han de tenir en compte diferents aspectes per poder compartir amb ella una existència feliç. Entre les cures fonamentals d’atenció cap als animals domèstics es troben procurar-los una bona alimentació, un hàbitat segur, acollidor i net i atendre amb rapidesa qualsevol qüestió relacionada amb la seva salut.
A més, és important conèixer qualsevol patiment que se li pugui presentar, així com portar-ho amb regularitat al veterinari, per als seus controls de rutina. En aquest context, des d’aquest espai els brindem alguns articles sobre les malalties i patiments que es puguin presentar en la mascota. En aquesta oportunitat, ens referirem a l’hèrnia discal en els gossos, perquè puguin reconèixer els seus símptomes i actuar en conseqüència.

¿Com es manifesta l’hèrnia discal en els gossos?

En els gossos, l’hèrnia discal es presenta com una patologia en la qual es genera una compressió de la medul·la espinal, ja sigui perquè el material discal es surt del canal medul·lar (extrusió) o per inflor (protrusió). Es tracta d’una malaltia neurològica que provoca molt dolor a l’animal, alterant la seva vida quotidiana.
Així, per les complicacions pròpies de la malaltia, la qualitat de vida de la mascota tendeix a modificar-se, per la qual cosa és summament important identificar a temps el problema, perquè el veterinari pugui iniciar, com més aviat, el tractament adequat.

Els primers símptomes de l’hèrnia discal en els gossos

La proximitat que tenim amb el nostre gos facilita molt la feina de reconeixement d’anomalies en la conducta o canvis que pugui presentar en la seva rutina. Aquesta relació i coneixement mutu ens permet detectar els indicis que la nostra mascota està patint algun patiment o no s’està sentint bé.
Hi ha dues diferents presentacions del patiment en els gossos: en alguns casos, els cans tenen un fort dolor sobtat i acusen de seguida la pèrdua de la sensibilitat en les extremitats que es veuen afectades per la compressió de la medul·la òssia; en altres, el gos té episodis esporàdics en què manifesta dolor i s’inflama la zona afectada. De vegades, una injecció pot retrotraure el quadre, però el més segur és que aquesta malaltia torni a aparèixer al poc temps.
En observar al nostre gos, hem de considerar com a indicis el que li costi realitzar alguns moviments que són rutinaris per a ell o que hagi d’obtenir ajuda per poder incorporar-se quan està ficat al llit.
Tot aquell que té a la seva mascota patint aquesta malaltia neurològica degenerativa en el seu grau més avançat, coincideix a afirmar que el dolor ha de ser molt sever per la forma en què l’animal plora i ho posa de manifest.

Tipus d’hèrnia discal

No totes les hèrnies discals es presenten de la mateixa manera, per això, és important l’etapa de diagnòstic, per identificar el grau en què es troba la malaltia. La simple radiografia no és suficient per identificar el quadre, pel que generalment s’indica la realització d’una mielografia, que és una tècnica que per contrast permet veure l’estat de la medul·la òssia, per una ressonància magnètica o a través d’un TAC.
La gravetat de l’hèrnia s’avalua segons el grau de deteriorament que presenten els discos intervertebrals. Per exemple:

  • El grau I és el més lleu, no presenta dany neurològic, però sí dolor.
  • La malaltia en grau II té un mal neurològic inicial perquè és el començament del desenvolupament de l’hèrnia en el seu procés de compressió; aquí es fan notoris els episodis en què es dificulta la mobilització.
  • En el grau III, la compressió es fa present de manera greu i es presenta directament en el comportament de l’animal, ja que manifestarà falta de força o parèsia, afectant en general a les dues potes del darrere.
  • El grau IV, com és lògic, porta aparellat un quadre més greu, en el qual empitjora la manca de força en els músculs, arribant fins i tot a casos de paràlisi completa, a més de no poder controlar els esfínters.
  • Finalment, el grau V és el més greu de tots i presenta, a més d’una paràlisi total i la falta de retenció de l’orina, una completa pèrdua de la sensibilitat en els membres que els discos afecten, ja siguin davanters i / o del darrere .

Principals tractaments de l’hèrnia discal en els gossos

Hi ha dos tractaments per a aquesta malaltia que són indicats pel veterinari segons el grau de desenvolupament en què es trobi la mateixa. En general, quan la gravetat del patiment se situa en el grau I o II es pot establir un tractament a través de repòs absolut i la prescripció d’antiinflamatoris i / o esteroides.
Quan el cas d’hèrnia discal arriba al veterinari en un grau III, IV o V, el més probable és que sigui derivat a una operació on es remou el disc causant de la principal compressió sobre la medul·la òssia, reestructurant el canal medul·lar per prevenir que no es presentin casos similars més endavant.
És molt important seguir al peu de la lletra les indicacions del veterinari en ambdós tractaments i acompanyar la mascota en el procés.

Rehabilitació i post operatori

La cura i l’atenció dels amos és fonamental per a la correcta recuperació dels gossos. En qualsevol dels tractaments, és important que les mascotes estiguin acompanyades per la família ja que, en ocasions, aquest tipus de lesions poden portar aparellats greus quadres de depressió.
En cas d’optar pel tractament quirúrgic, és probable que el veterinari indiqui una sèrie de teràpies de rehabilitació que poden desenvolupar els amos o especialistes, per evitar que els músculs i tendons dels membres afectats s’atrofien.
Recordeu que, per a aquests casos, la seva major aliat és el veterinari, de manera que, davant el menor indici que la seva mascota està patint algun patiment, recorri a la consulta per estar a temps de prevenir mals majors.