El diafragma als gats funciona de la mateixa manera que el diafragma humà. És una capa de múscul abdominal que es contrau per fer que els pulmons s’expandeixin. Fer-ho ajuda amb la respiració a mesura que els pulmons inhalen i exhalen aire. El diafragma d’un gat és susceptible a les mateixes patologies i traumes, encara que una hèrnia diafragmàtica és més comú en gats que no pas en humans. Els gats afectats presentaran símptomes que poden variar en severitat, però és possible que pugui causar una compressió als pulmons i el cor que pot ser molt perillosa.
A les properes línies, revelem més sobre l’hèrnia diafragmàtica en gats. Analitzem les causes, els símptomes i el tractament de les hèrnies diafragmàtiques felines perquè puguis saber què esperar si el teu gat es veu afectat per una.
Què és una hèrnia diafragmàtica en gats?
En la descripció més bàsica, una hèrnia diafragmàtica passa quan hi ha un orifici o obertura anormal a través del qual s’escapa el contingut de l’abdomen del gat. Aquests continguts solen estar en forma de teixit gras, però poden incloure òrgans abdominals com el fetge, la melsa, l’estómac o l’intestí. La quantitat d’escapament depèn de la mida de l’hèrnia.
El diafragma és un múscul important per respirar. Causa pressió negativa quan es contrau, reduint la curvatura del diafragma i tornant al centre. Això augmenta el volum de la cavitat toràcica i permet que els pulmons s’expandeixin perquè continuï la respiració. El diafragma està ubicat entre les cavitats toràcica i abdominal, actuant com un protector entre les dues i evitant que els òrgans abdominals penetrin a la cavitat toràcica.
Tipus d’hèrnia diafragmàtica en gats
Les hèrnies diafragmàtiques en gats poden ser de dos tipus principals:
- Hèrnia diafragmàtica traumàtica: després d’un cop, caiguda o baralla, poden ocórrer danys interns, inclosa la ruptura del diafragma. El resultat pot ser una hèrnia i una obertura entre les cavitats toràciques i abdominals.
- Hèrnia diafragmàtica peritoneo-pericàrdica congènita: hi ha una obertura extensa entre la cavitat pericàrdica (capa que envolta el cor) i el peritoneu (capa que recobreix les vísceres abdominals). Acostuma a ser d’origen congènit. Això significa que els gats neixen amb aquesta hèrnia, però molts no presenten cap símptoma. En casos simptomàtics, generalment s’observen anomalies hepàtiques i de la vesícula biliar.
Causes de l’hèrnia diafragmàtica a gats
Generalment, les hèrnies diafragmàtiques als gatets petits solen ser d’origen congènit, les que apareixen després del naixement són d’origen traumàtic. En els gats, són causats amb més freqüència per un accident, com una caiguda des d’una gran altura, estar en una col·lisió vehicular o colpejar un objecte a gran velocitat.
Cal tenir en compte que el diafragma als gats joves és una estructura fina i encara poc desenvolupada. Això vol dir que és més freqüent i més fàcil de trencar que els adults. També és possible que el gat tingui una hèrnia diafragmàtica congènita que és petita i asimptomàtica, però que s’eixampla a causa d’un trauma més endavant a la vida.
Símptomes de l’hèrnia diafragmàtica en gats
Els gats amb hèrnia diafragmàtica generalment presentaran signes respiratoris clínics, que van des de dificultat respiratòria lleu fins a disfunció respiratòria significativa. Aquest darrer s’acompanyarà de dispnea severa (manca de respiració) i lesions. Aquests poden causar disfunció de la paret toràcica, presència d’aire, líquid o vísceres a l’espai pleural, edema pulmonar, disfunció cardiovascular i xoc.
Els gats solen presentar respiració costal (respiració amb els pulmons), cosa que fa que el pit s’expandeixi més del que és habitual i pot mostrar distensió del ventre. Poc més del 10% dels gats tenen arítmies cardíaques. Altres signes clínics inclouen:
- Sorolls de gorgoteig toràcic.
- So cardiorespiratori reduït.
- Vòmits.
- Anorèxia.
- Regurgitació.
- Disfàgia.
- Icterícia.
Diagnòstic d’hèrnia diafragmàtica felina
El diagnòstic s’aconsegueix mitjançant una radiografia de tòrax per visualitzar els òrgans herniats a la cavitat toràcica i avaluar la gravetat de l’hèrnia. L’ecografia s’utilitzarà en alguns casos per diferenciar els òrgans abdominals i l’auscultació del tòrax per avaluar els sons produïts.
Tractament de l’hèrnia diafragmàtica a gats
El tractament de les hèrnies diafragmàtiques congènites depèn de si produeixen símptomes. Tot i això, si requereixen tractament, l’única opció tant per a aquestes com per a les hèrnies diafragmàtiques traumàtiques és la cirurgia reconstructiva del diafragma.
Si creus que el teu gat pot estar patint algun tipus d’hèrnia diafragmàtica, no dubtis a contactar amb nosaltres perquè revisem l’estat de salut de la teva mascota.