L’hepatitis infecciosa canina és una patologia molt greu que ataca principalment a cadells i adults i que és produïda per un virus que afecta diferents òrgans, especialment al fetge i els ronyons. Encara que es considera una malaltia controlada, encara es presenten alguns casos, especialment, entre gossos que no han estat vacunats de forma oportuna.

Causada pel virus adenovirus caní tipus 1, l’hepatitis infecciosa canina té com a principal font d’infecció la ingesta de femta, orina, secreció nasal o saliva d’animals infectats. Aquest virus és tan potent que, tot i que el gos ha estat curat, pot arribar a transmetre-ho durant diversos mesos més.

Aquest virus té un període d’incubació d’al voltant de 7 dies i la seva resistència és tal que pot romandre en l’ambient setmanes senceres, sent immune a diferents productes antisèptics.

Els espais tancats permeten que l’hepatitis infecciosa canina es propagui amb molta rapidesa, generant el risc de l’aparició d’una epidèmia. Aquesta malaltia resulta letal en els gossos més joves, els que poden perir en molt poques hores si no reben l’atenció d’emergència deguda.

¿Quins són els símptomes de l’hepatitis infecciosa canina?

És important saber que el risc de mort és molt alt en aquest tipus d’hepatitis, tot i que l’animal rep el tractament. Al principi, aquesta malaltia afecta els teixits limfàtics de la zona al voltant del cap de l’animal, per després estendre als ronyons i al fetge.

Igual que altres patologies, els símptomes de l’hepatitis infecciosa canina poden variar en funció de la seva gravetat.

Així, usualment, el gos sol mostrar decaïment o falta d’energia durant gran part del dia. A més, presenta temperatura alta i inflamació de les amígdales. La amigdalitis, una malaltia molt poc comuna en els gossos, així que pot representar un avís de que l’animal té la infecció.

En les primeres manifestacions de la malaltia, l’animal presenta també un enrogiment de les membranes mucoses i l’engrandiment dels ganglis limfàtics que es troben sota la mandíbula.

A mesura que avança la malaltia, el gos sol tenir poca tolerància a la llum directa, així com pèrdua de gana, diarrea i vòmits. En la seva fase aguda, l’hepatitis infecciosa canina produeix una coloració groguenca de les mucoses, el sagnat de les genives i la inflamació del fetge, a més d’insuficiència hepàtica i dolor abdominal.

La majoria dels decessos es produeixen en aquesta etapa; s’estima que 2 de cada 10 animals moren en l’estat agut de la malaltia, pel que resulta clau l’atenció veterinària per sobreviure a aquesta fase i aconseguir la completa recuperació del gos.

Quan la infecció es presenta en els cadells joves que no han estat vacunats, es produeix una inflamació de l’abdomen, el que els pot produir la mort en tan sols unes quantes hores. En certs casos, el propi sistema immune de l’animal el protegeix a l’atac dels virus.

Diagnòstic de l’hepatitis infecciosa canina

El professional veterinari és l’encarregat de realitzar les anàlisis pertinents per fer un diagnòstic exacte. Per a això, prendrà en compte els símptomes que presenta l’animal i el seu historial clínic.

Tant l’observació dels símptomes presentats com la revisió del seu historial són elements suficients com per realitzar el diagnòstic clínic, però, poden ser necessàries proves complementàries per a la confirmació de la malaltia.

En aquests casos, la realització d’una biòpsia de gangli o del fetge complementades amb proves d’ADN poden ajudar a identificar la presència del virus de l’hepatitis infecciosa.

¿Quin és el tractament disponible per a aquesta malaltia?

El tractament d’aquesta malaltia és simptomàtic, pel fet que no hi ha una teràpia específica que actuï sobre el virus. D’acord a la fase en què es trobi, el veterinari pot determinar l’ús d’antibiòtics per atacar infeccions bacterianes secundàries.

A més, sol receptar alguns medicaments per disminuir els vòmits, la diarrea, els problemes de coagulació de la sang i la insuficiència hepàtica. No obstant això, cal tenir present que el virus ataca principalment al fetge, disminuint la seva capacitat d’eliminar el medicament digerit.

Per això, el veterinari manté l’animal en observació, i podrà determinar la suspensió de la ingesta, la disminució de la dosi o l’allargament dels terminis d’administració.

Prevenció i cures de l’hepatitis infecciosa canina

La vacunació oportuna és la millor manera de prevenir l’hepatitis infecciosa canina. Aquesta vacuna forma part dels plans de vacunació dels cadells pel que és essencial complir amb el calendari disposat, així com de l’aplicació dels reforços si són necessaris.

Si el gos ha estat infectat i es troba en el seu període de recuperació, és important que eviti tot tipus d’esforç físic. Encara que en aparença es mostri recuperat, cal esperar un temps més abans de realitzar alguna activitat física, incloent el sortir a passejar.

Cal alimentar el gos amb una dieta especial recomanada pel veterinari, la qual ajuda al descans del fetge.

Resulta indispensable aïllar els gossos que han estat infectats amb el virus i els que han estat en contacte amb ells, a més, s’hauran de prendre les mesures d’higiene necessàries per evitar la propagació de la malaltia.

En cas que la teva mascota present alguns dels símptomes anteriorment descrits, cal descartar la presència del virus de l’hepatitis infecciosa canina; per això, hauràs de dur immediatament al veterinari qui realitzarà els exàmens necessaris per detectar i / o descartar la malaltia.

Tingues en compte que la vacunació contra l’hepatitis infecciosa canina és la forma més segura de prevenir la malaltia i assegurar la salut de l’animal. A més, és aconsellable fer una visita regular a la veterinària, a fi de descartar qualsevol problema des de la seva fase inicial.