Tot i que els especialistes opinen que la perillositat d’un gos no està vinculada a la seva raça sinó a la seva conducta agressiva, hi ha un reial decret al nostre país que cataloga com a gossos potencialment perillosos – PPP a una sèrie de gossos de determinades races i que compleixen amb una sèrie de característiques físiques i de comportament.

Quines són les races de gossos considerades potencialment perilloses a Espanya i quina és la normativa que han de seguir els propietaris per a la seva tinença? Per respondre aquestes i altres interrogants, t’hem preparat aquest article.

Els gossos potencialment perillosos a Espanya

D’acord amb la Llei de Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, a Espanya hi ha vuit races de gossos considerats com potencialment perillosos: Pitbull terrier, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Rottweiler, Dogo argentí, Fila brasiler, tosa inu i Akita Inu.

No obstant això, també es consideren PPP els encreuaments d’aquestes races, les que mostren agressivitat cap a les persones i les que compleixen les següents característiques físiques:

• Musculatura forta.
• Aspecte poderós robust.
• Configuració atlètica.
• Agilitat, vigor i resistència.
• Marcat caràcter i gran valor.
• Pèl curt.
• Perímetre toràcic comprès entre 60 cm i 80 cm.
• Altura a la creu d’entre 50cm i 70cm.
• Pes superior a 20kg.
• Cap voluminós, cuboide i robusta, amb crani ample i gran i galtes musculoses i bombades.
• Mandíbules grans i forts.
• Boca robusta ampla i profunda.
• Coll ample, musculós i curt.
• Pit massís, ample, gran i profund; costelles arquejades i llom musculat i curt.
• Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes; extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues, formant un angle moderat.

També, estan considerats com PPP aquells que hagin protagonitzat agressions a persones o animals. Així, tots aquells animals, independentment que estiguin dins de les races indicades, passen a ser potencialment perillosos si han protagonitzat un atac a una persona o un altre animal i hi hagi una denúncia pel mig.

La tinença d’aquesta espècie d’animals està regulada de forma específica a través d’aquesta llei de caràcter estatal d’animals potencialment perillosos, la qual refereix que és necessari comptar amb una llicència administrativa que concedeixen els ajuntaments on resideixi el propietari i que, per sol·licitar-la , ha de complir una sèrie de requisits.

Requisits a complir pels propietaris de gossos potencialment perillosos

Els que desitgen adoptar un gos catalogat com a potencialment perillós han d’acudir a l’ajuntament per obtenir la llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos. També, necessitaran una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi danys a tercers per un valor no inferior a 120 mil euros.

Qualsevol persona major d’edat i sense antecedents penals pot disposar de la llicència, la qual tindrà validesa durant cinc anys; a més, el gos haurà d’usar morrió a la via pública i una corretja no superior als 2mts. Així mateix, el propietari mai haurà passejar a dos gossos PP alhora.

En resum, els amos de gossos potencialment perillosos han de:

Inscriure a l’animal en el Registre Municipal d’Animals Potencialment Perillosos.
Tramitar la llicència per a gossos potencialment perillosos i renovar cada cinc anys. Aquesta llicència haurà de ser sol·licitada durant els primers tres mesos de tinença de l’animal o a partir d’l’any de naixement.
Contractar una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers, amb una cobertura mínima de 120.000 euros i que cobreixi possibles lesions corporals i / o danys materials que el gos pogués ocasionar.
Gestionar un certificat de capacitat física en els centres de reconeixement mèdic, així com un certificat d’aptitud psicològica que comprovi que no té cap malaltia o deficiència de caràcter psíquic o psicològic.

D’acord a la llei, cada vegada que l’amo tregui a passejar el seu gos, ha de dur la llicència respectiva, que és pròpia i intransferible. El cuidador, a més, ha d’informar les autoritats pertinents la mort, la pèrdua o el robatori de l’animal, en un termini no major a les 48 hores de produït el fet.

Gossos potencialment perillosos: ¿Una qüestió racial?

Al nostre país, la forma de definir als gossos com a potencialment perillosos està basada en la raça o l’encreuament de races específiques. Aquesta generalitat fa que les persones percebin a un gos gran i robust com perillós, quan no necessàriament és així.

Els experts refereixen que no és possible identificar l’agressivitat d’un gos per la seva raça o morfologia, sinó més aviat per l’agressivitat que manifesta, sent l’agressivitat un problema molt més complex i multifactorial.

Les conductes agressives que manifesten els gossos es produeixen com a conseqüència de pors i ansietats. Així, els gossos solen reaccionar violentament a l’sentir-se amenaçats, actuant de forma agressiva com a resposta a l’càstig o per defensar allò que consideren com el seu territori.

Característiques genètiques i l’ambient en el qual són criats, són condicions fonamentals que determinen l’agressivitat d’un animal, d’aquí la principal crítica a la normativa, ja que aquesta considera com PPP a aquells gossos que pertanyen a certes races específiques o que posseeixen aspectes morfològics determinats.

D’aquesta manera, n’hi hauria prou que un gos sigui equilibrat genèticament, que sigui criat en un ambient sa i que estigui ben ensinistrat pel seu amo, perquè no sigui perillós. El vincle que generi amb el seu cuidador és essencial perquè l’animal tingui un bon caràcter en el futur.

És per això que els veterinaris insisteixen en el període de socialització pel qual han de passar els gossos quan són cadells, el que li permetrà a l’animal tenir experiències positives amb persones de totes les edats, amb altres animals i amb l’ambient en general.

Aquest període de socialització s’ha de fer abans de les dotze setmanes de vida de l’gos; així, el cadell aconseguirà considerar com a normal la interacció amb el seu entorn. L’absència d’aquest tipus d’experiències positives a primerenca edat genera desconfiança, por i agressivitat en l’animal.

A més de les vuit races de gossos considerats com a potencialment perillosos per la llei, les característiques físiques que s’inclouen en la mateixa fan que també siguin considerades com a perilloses altres races com el dogo de burdeos, el bòxer o el mastí napolità, entre d’altres.