L’anèmia s’utilitza per descriure un recompte baix de glòbuls vermells i/o d’hemoglobina a la sang d’un gos. Diverses patologies i condicions mèdiques poden provocar anèmia als gossos. Aquesta pot ser aguda o crònica segons la causa subjacent i el tipus d’anèmia canina. El pronòstic també és variable i haurà de tenir en compte diversos factors, com ara l’estat de salut del gos i la progressió de la causa subjacent.

En aquest article analitzarem les causes, els símptomes i la diagnosi de l’anèmia en gossos. També analitzem els diferents tipus d’anèmia canina.

Què és l’anèmia a gossos?

La sang dun gos es compon de cèl·lules diferents. Aquestes inclouen glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes. També es troben minerals, proteïnes i altres nutrients, molts dels quals estan continguts al plasma sanguini. Aquests elements es mantenen en certa proporció, però els canvis en aquestes proporcions poden passar, per una varietat de raons i tenint algunes conseqüències.

Els glòbuls vermells es produeixen a la medul·la dels ossos del gos. Contenen hemoglobina, que és una proteïna que es troba als glòbuls vermells i s’usa per transportar oxigen a diverses parts del cos. Tot i que un recompte baix de glòbuls vermells provoca anèmia, és possible que el gos tingui prou glòbuls vermells, però no contenen quantitats suficients d’hemoglobina per subministrar la quantitat d’oxigen que necessiten.

Una proporció normal de glòbuls vermells a la sang d’un gos és entre el 39% i el 60%. Quan un recompte de glòbuls vermells és inferior al 39%, és un indicador clar de la presència d’anèmia als gossos. Aquest és un problema de salut greu perquè es correlaciona amb una falta directa d’oxigen als diferents òrgans i teixits del cos.

Les raons d’un recompte baix de glòbuls vermells generalment s’agrupen en tres categories principals:

Pèrdua de sang: quan un gos té un traumatisme o un altre motiu de pèrdua de sang, vol dir que els glòbuls vermells abandonen el cos i no poden transportar oxigen.
Disminució de la producció de glòbuls vermells: quan el cos no pot produir glòbuls suficients, no es pot transportar l’oxigen. Pot ser degut a una patologia, condició genètica o fins i tot a factors ambientals.
Augment de la descomposició dels glòbuls vermells: els glòbuls vermells es descompondran naturalment després d’uns 3 mesos al torrent sanguini, després de la qual cosa es reciclaran per crear noves cèl·lules sanguínies. Si una patologia o qualsevol altra raó augmenta la taxa de degradació cel·lular, es produirà anèmia.

Les conseqüències de la manca d’oxigen no només afecten la sang, sinó tot l’organisme del gos. Es produiran símptomes i fallades sistèmiques i el gos desenvoluparà trastorns greus. Aquests poden amenaçar la vida del gos.

Més informació sobre la sang i les malalties amb els nostres articles sobre paràsits sanguinis en gossos i coàguls sanguinis en gossos.

Quines són les causes principals de l’anèmia en gossos?

Hi ha quatre tipus principals d’anèmia als gossos. Cadascú està directament relacionat amb les causes subjacents que donen com a resultat un recompte baix de glòbuls vermells o d’hemoglobina. Per comprendre millor les causes de l’anèmia als gossos, analitzem cada tipus individualment:

Anèmia hemorràgica

Aquest tipus d’anèmia canina està directament relacionada amb la pèrdua de sang. Hi ha diferents raons per les quals això es pot desenvolupar, incloent ferides, paràsits externs o úlceres. En definitiva, un gos que està perdent sang però no necessàriament per una ferida externa.

El sagnat intern es pot veure per la sang a l’orina o la femta del gos. Aquesta és una raó greu per la qual és important controlar les deixalles del teu gos, especialment si observes altres símptomes.

Anèmia hemolítica

Amb anèmia hemolítica en gossos, el sistema immunològic de l’animal està afectant el recompte de glòbuls vermells. Els problemes amb el sistema immunitari signifiquen que s‟interromp el cicle natural de creació i destrucció de glòbuls vermells. S’estan creant quantitats insuficients de nous glòbuls vermells i no hi és present la proporció adequada al sèrum sanguini.

L’anèmia hemolítica sovint pot ser deguda a problemes hereditaris, però també pot ser el resultat de paràsits interns, infeccions, un efecte secundari de certs medicaments o fins i tot un consum excessiu de vitamina C. Pot afectar el fetge i presentar-se en icterícia, però sovint comença amb el gos que té baixos nivells denergia. Hi ha dos tipus d’anèmia hemolítica a gossos:

• Anèmia hemolítica immunomediada: aquest sol ser el tipus més comú d’anèmia canina i la destrucció dels glòbuls vermells es produeix per l’aparició d’anticossos que ataquen directament aquestes cèl·lules.
• Anèmia hemolítica congènita: en aquest cas la destrucció de glòbuls vermells és un tret genètic heretat i és particularment comú en certes races com el Cocker Spaniel i el Springer Spaniel Anglès.

Anèmia aplàsica

En aquest cas la producció de glòbuls vermells a la medul·la òssia no és suficient per compensar la pèrdua natural d’aquestes cèl·lules. Pot ser causada per tumors, toxines, infeccions (parvovirus i ehrlichiosi), radiació i insuficiència renal crònica. També es coneix com a aplàsia de la medul·la òssia en gossos.

Aquests són alguns dels símptomes d’anèmia en gossos

Els símptomes de l’anèmia en gossos poden variar segons el tipus d’anèmia que pateixi l’animal o la progressió d’aquesta anèmia. Tot i que poden ajudar a diagnosticar l’anèmia als gossos, els següents també poden ser símptomes d’altres malalties. Els més comuns inclouen:

• Genives i mucoses pàl·lides.
• Debilitat.
• Depressió.
• Letargia.
• Manca de gana.
• Sang a la femta.
• Baixa tolerància a l’exercici.
• Taquicàrdia.
• Síncope (desmai).
• Respiració dificultosa.

Com es diagnostica l’anèmia canina?

A més dels símptomes i un examen físic general, el diagnòstic amb un hemograma (anàlisi de sang) és fonamental per confirmar que el gos està anèmic. També es poden analitzar mostres d’orina o femta per a aquest fi.

Aquest diagnòstic no indica les raons exactes per les quals l’anèmia s’ha desenvolupat. Si no se n’ha determinat la causa subjacent precisa, es requeriran més proves. Algunes de les proves que es realitzen són:

• Llegrat de medul·la òssia.
• Biòpsia de medul·la òssia.
• Abdominocentesi.
• Radiografia.
• Ultrasò.
• Endoscòpia.
• Anàlisi de paràsits.
• Anàlisi de toxines.

El tractament administrat dependrà de la causa subjacent. No oblideu que el veterinari és l’única persona capaç de diagnosticar aquesta malaltia. Mai no s’ha de tractar un gos sense un diagnòstic d’un professional. És possible que fins i tot puguis reconèixer l’anèmia, però la causa subjacent pot ser molt greu, especialment si és degut a un càncer en gossos.

Si creus que el teu pelut pot estar passant per aquesta malaltia, no dubtis a portar-ho al nostre hospital veterinari a Barcelona. Els nostres professionals veterinaris s’encarregaran de fer totes les proves per conèixer el tipus d’anèmia i la causa subjacent del problema, i així poder trobar el millor tractament. Posa’t en contacte amb nosaltres i demana una cita!