El samoyedo és una de les races de gossos russos més populars del món. El seu pelatge blanc, esponjós i gruixut és molt popular i apreciat per tots els amants dels gossos. No obstant això, aquest gos també mostra un caràcter molt especial i sociable, perfecte per a famílies actives i nens o adolescents.
Ja sigui que estiguis considerant adoptar un Samoyedo o si ja tens un, descobriràs molt més sobre la raça en aquest article.
Origen del gos Samoyedo
Les tribus samoyedas habitaven el territori entre el nord-oest de Sibèria i Àsia Central. Aquests pobles nòmades depenien dels seus gossos per pasturar rens i protegir-se dels depredadors, així com per caçar. També dormien al costat dels seus preciosos gossos per mantenir-se en calor.
Els gossos de les regions de més a sud eren negres, blancs i marrons, i tenien un temperament més independent. No obstant això, els gossos de les regions de nord tenien un pelatge blanc pur i eren més dòcils.
Aquests gossos van captivar l’explorador britànic Ernest Kilburn-Scott durant la seva investigació a l’Àrtic en 1889. Al seu retorn a Anglaterra, Kilburn-Scott va comportar un cadell samoyedo marró com a regal per a la seva esposa.
A partir de llavors, altres exploradors, així com la família Kilburn-Scott, van rebre l’encàrrec de portar aquests gossos a Europa. Els gossos Kilburn-Scott van ser la base dels actuals samoyedos europeus.
La raça també es va utilitzar per explorar l’altre hemisferi. Es diu que la gossa que va dirigir l’expedició de Roald Amundsen al Pol Sud era una samoyeda anomenada Etah.
Posteriorment la raça es va estendre per tot el món gràcies a la seva bellesa i bon caràcter. Avui en dia, el gos Samoyedo és molt conegut i apreciat a tot arreu, i s’utilitza principalment com un gos familiar.
Característiques del Samoyedo
El Samoyedo és un gos de mida mitjana d’aparença elegant, fort, resistent i animat. Tenen una expressió característica que els fa semblar com si estiguessin somrient tot el temps! El seu cap té forma de falca i té una molt bona proporció amb la resta del cos.
El nas és negre, però pot perdre parcialment el pigment en determinades èpoques de l’any, en el que es coneix com a “nas d’hivern” o “nas de neu”. Els ulls són ametllats, de disposició obliqua i de color marró fosc. Les orelles són erectes, petites, triangulars, gruixudes i arrodonides en les puntes.
El cos és una mica més llarg que alt, però compacte i flexible. El pit és ample, profund i llarg, mentre que el ventre està moderadament retret. La cua és d’inserció alta i arriba fins a la sofraja. En repòs pot estar penjant, però quan el gos està actiu es doblega sobre l’esquena o cap a un costat.
El seu pelatge està compost per dues capes. La capa exterior és recta, densa, rugosa i gruixuda. La capa interna és curta, suau i densa. Tot i que els gossos de les antigues tribus nòmades eren de diferents colors, el samoyedo modern és només blanc pur, crema o blanc i de color galeta.
Caràcter del gos samoyedo
La FCI (Federació Cinològica Internacional) defineix al Samoyedo com un gos amistós, alegre i espavilat. Encara que el seu origen pot fer-nos pensar que estan predisposats a la caça, la veritat és que no tenen un fort instint caçador. Són gossos molt amigables, que solen portar-se bé amb els nens i altres animals, sempre que hagin rebut una adequada socialització.
Les cures de la raça Samoyedo
El pelatge d’un samoyedo s’ha de raspallar almenys tres vegades per setmana per evitar embolics i eliminar la brutícia. És fonamental si volem que es mantinguin nets i sans. Durant els períodes de muda, necessitaran un raspallat diari. D’altra banda, podem banyar-los cada 1 o 2 mesos quan pensem que estan molt bruts o sigui necessari.
Es requereix exercici moderat i es recomana proporcionar-de 2 a 3 caminades diàries. També prepara’t per passar de 2 a 3 dies a la setmana realitzant alguna activitat física.
Els esports canins com el pasturatge, l’estil lliure caní i l’agilitat també són bones opcions per a un samoyedo. La raça està ben adaptada a la vida al camp, però si se’ls dóna prou exercici i passejos, poden adaptar-se molt bé a la vida en qualsevol lloc.
A part de l’exercici, és fonamental oferir al nostre samoyedo diferents exercicis que ajudaran a estimular la seva ment. Pots comprar joguines per omplir de llaminadures, a la botiga del nostre Hospital Veterinari Glòries.
El menjar sempre ha de coincidir amb l’estil de vida del gos. Si els proporcionem exercici amb regularitat, és important que consideris adaptar la seva dieta i aportar calories addicionals quan sigui necessari. Recomanem buscar menjar de qualitat, d’acord amb les seves necessitats.
Entrenant a un samoyedo
El Samoyedo posseeix una intel·ligència, de manera que aquesta no és una raça que tingui dificultats en l’aprenentatge, sempre que el seu desenvolupament com a cadell hagi estat positiu i adequat, tenint en compte sempre el benestar animal.
Per aconseguir un gos equilibrat i sociable, hem de considerar que serà fonamental socialitzar-des de cadell per aprendre hàbits i relacions socials. Pots utilitzar el reforç positiu per aconseguir millors resultats i desenvolupar una relació sòlida amb el teu gos.
De mica en mica, pots començar a ensenyar-li les ordres bàsiques, que són essencials per a una bona comunicació i seguretat de l’animal mateix. Finalment, tingues en compte que quan aquests gossos s’aïllen en un jardí o se’ls deixa sols per molt temps, poden desenvolupar problemes de comportament i convertir-se en gossos destructius.
Salut de Samoyedo
Com passa amb pràcticament totes les races de gossos, el samoyedo està predisposat a certes patologies, la majoria de les quals es creu que són d’origen genètic. Aquí hi ha una llista ordenada on esmentem les malalties del samoyedo més comuns, ordenades de major a menor freqüència:
- Displàsia de maluc
- Estenosi subaórtica
- Defectes de l’envà auricular (CIA)
- Cataractes
- Atàxia
- Distròfia corneal
- Sordesa
- Malaltia renal familiar
- Glaucoma
- Dermatosis d’hormones sexuals suprarenals
- Hemofília
- Hipomielogénesis
- Leucodistrofias
- Osteocondrodisplasia
- Atròfia progressiva de retina
- Estenosi pulmonar
- Displàsia de retina
- Adenitis sebàcia
- Distròfia muscular
- Dermatosis sensibles al zinc
- Microftalmia
- Miastènia greu
- Síndrome de Shaker
- Espina bífida
Per prevenir i detectar qualsevol problema de salut d’hora, és vital visitar al veterinari cada 6 a 12 mesos com a mínim per a realitzar una revisió integral i seguir el calendari de vacunació del gos. Recorda també portar al dia la desparasitació interna i externa. Si es té cura adequadament, l’esperança de vida d’un samoyedo és d’entre 12 i 14 anys aproximadament.