El gos cantor de Nova Guinea (Canis lupus hallstromi), tal com indica el seu nom, és un cànid natiu de Nova Guinea, que segons alguns exàmens genètics és parent proper de l’dingo australià.
Es creu que aquest gos va arribar a Nova Guinea fa aproximadament 6.000 anys en un estat de pre-domesticació, com ho hauria fet ja el dingo a Austràlia, i va evolucionar en aquest lloc tan peculiar fins convertir-se en l’animal que és avui dia.
Per posar-nos en context, val la pena esmentar que l’illa de Nova Guinea és la segona illa més gran de món, i es troba a l’arxipèlag Indo-Australià, a el nord d’Austràlia. És una illa amb un gran ecosistema, format per prats, costes, maresmes, selva tropical i muntanyes amb pics de fins a 4.800 metres d’altura, fins i tot glaceres. La seva diversitat fa que Nova Guinea tingui una biodiversitat molt àmplia, i un percentatge altíssim d’espècies. Gràcies a la seva proximitat a Àsia com a Austràlia, els animals que hi viuen són una barreja dels asiàtics amb els australians.
I és en aquest lloc tan peculiar on va evolucionar el gos cantor. El seu hàbitat natural és la muntanya, en concret les zones més inhòspites, fredes, humides i molt costa amunt. Amb aquestes característiques en el terreny i el clima, la població humana d’aquests emplaçaments ha estat sempre escassa, pel que fins fa ben poc no han estat explorats. Gràcies a això, els gossos cantors de Nova Guinea han romàs aïllats dels gossos comuns de la resta de l’illa, de manera que a penes han hibridat.
Comportament del gos cantor de Nova Guinea
Són animals intel·ligents i difícils d’aconseguir o tractar de prop, a causa de la seva evolució en el medi salvatge. Tot i això, es pensa que mitjançant l’entrenament adequat podrien arribar a ser animals domèstics i conviure amb humans.
Tenen un do únic amb la seva habilitat per udolar de forma semblant a el llop, però a canvi que aquest, pot modular el to, de manera que a l’udolar pràcticament sembla que canti. I aquest és precisament el motiu del seu nom.
Una altra de les seves habilitats més peculiars és la seva tendència a escalar i descansar en llocs elevats. És més, són capaços de grimpar arbres gairebé sense dificultat. A Nova Guinea abunden els ocells, i es creu que la dieta de l’gos cantor inclou grans quantitats d’aus.
Característiques del gos cantor
Mostra un pelatge espès que varia de color entre l’ocre, canyella o vermell a l’marró o negre, i té unes peculiars mols d’una mida considerable.
Els adults arriben a mesurar entre 36 i 46 centímetres d’alt, i pesen de 9 a 14 kg. En captivitat els mascles aconsegueixen entre 12,5 i 15 kg i les femelles entre 10 i 12,5 kg.
Una altra característica és la seva gir de cap, on el gos cantor tira el cap cap amunt i cap enrere, i la torna a posar dreta, amb l’objectiu de cridar l’atenció d’un altre individu. Tenen unes llargues cues, amb diferents patrons de taques blanques, que fan servir per comunicar-se i identificar-se des de lluny.
Les femelles entren en zel un sol cop a l’any, precisament com els dingos o els llops.
El seu comportament durant la munta és molt peculiar, ja que a part de fer el nus característics dels gossos, la femella té unes contraccions abdominals molt forts i emet uns gemecs aguts durant la còpula. Quan es queden embarassades, les femelles donen a llum a una mitjana de 4 cadells a la mateixa ventrada.
Es coneix que aproximadament 200 exemplars viuen actualment en captivitat a tot el món, però, aquesta raça és molt endogàmica causa de la falta de nous gens.