Cal que les persones portin a les seves mascotes al veterinari per sotmetre-les a una revisió general sobre el seu estat de salut amb certa periodicitat; però, moltes vegades sorgeix l’interrogant de amb quina freqüència cal portar-les. Esperar que presenti símptomes greus d’alguna malaltia per acudir al veterinari no és el correcte ni aconsellable per a la teva mascota.
Aquest article s’enfocarà en les mascotes més comuns a la llar com els gossos i els gats, ja que les aus, els peixos i els rosegadors no solen requerir de visites regulars; un canvi d’ambient brusc per a aquestes espècies exòtiques representa situacions d’estrès, de manera que, en aquests casos, han de ser portades al veterinari únicament quan mostrin símptomes d’afeccions greus.

Freqüència de visita al veterinari segons l’edat de la mascota

Hi ha edats en la vida del gos en que els processos han de ser vigilats amb més freqüència.
Durant els primers sis mesos de vida, és fonamental que les visites al veterinari siguin regulars. Aquest període comprèn de vacunacions importants per a la prevenció de futures malalties.
En el cas dels gats, quan compleixen els dos mesos, cal col·locar-la vacuna trivalent i la de leucèmia felina; als tres mesos la revacunació del trivalent i així successivament fins a completar les dosis de les primeres vacunes.
A partir del primer any i fins a finalitzar edat adulta i començar la maduresa, cal portar la mascota al veterinari idealment un cop l’any. Aquestes visites són per al reforçament de les vacunes, per exemple, les de la sèxtuple i de la ràbia en el cas dels gossos.
Després arriba la vellesa, per tant, cal portar-lo al veterinari cada sis mesos perquè se li facin les respectives revisions. En aquesta etapa són més propensos a malalties com l’osteoporosi, problemes cardiovasculars i malalties renals.
La visita al veterinari ha d’incloure revisions mèdiques completes, com una anamnesi i un examen físic. Segons els senyals que trobi el veterinari en l’anàlisi, requerirà d’estudis complementaris de sang, orina, radiografies i ecografies.
Cal portar a les mascotes que es troben en període de gestació amb més freqüència al veterinari. Almenys cal acudir quan es detecta l’embaràs, per a realitzar un diagnòstic de la maduració fetal i l’estat dels fetus.

Conseqüències de no portar la mascota al veterinari

No portar les mascotes al veterinari és abandonar-los a risc que puguin desenvolupar zoonosis, és a dir, malalties transmissibles a les persones. L’amo i els que estiguin a prop de la mascota corren risc. Algunes d’aquestes malalties són la tinya, la ràbia, la toxocariasi, la toxoplasmosi i la leptospirosi.
En tenir una mascota, independentment de l’edat i de la raça, cal portar-la immediatament al veterinari perquè l’especialista ens ofereixi un diagnòstic de la seva salut i les millors recomanacions. També, per detectar si hi ha alguna malaltia o condició especial que ha de ser tractada.
La freqüència amb la qual s’ha de dur a la mascota al veterinari dependrà del control de vacunació de la raça, del creixement i de la condició especial que pugui presentar.
Les recomanacions que aquí s’ofereixen són les mínimes per mantenir-los saludable, però, la freqüència varia en funció de diversos factors que el veterinari haurà de determinar.