La estomatitis és una de les malalties de major incidència en els gats, un quadre sense causa aparent que sol presentar com a mínim un cop a la vida nostra mascota i que pot posar en perill la seva vida. No obstant això, és possible tractar oportunament aquesta patologia, per donar-li qualitat de vida a l’animal a través d’un diagnòstic oportú.

Per saber de què es tracta l’estomatitis felina, quines són les senyals que es manifesten i quin és el tractament més encertat que s’ha de seguir, avui anem conèixer una mica més a fons tots els detalls d’aquesta malaltia.

La estomatitis limfocítica plasmocítica en gats

La estomatitis felina és un procés infecciós greu que es presenta en els gats. Es tracta d’una malaltia de tipus crònic, és a dir, que preval en el temps malgrat l’administració de tractaments, de manera que es busca preservar i millorar la qualitat de vida de l’felí.

És una patologia de lent avanç que consisteix en un deteriorament progressiu de les mucoses de la cavitat oral i el tracte digestiu, específicament esòfag i estómac. Si no és detectada i tractada a temps, aquesta malaltia pot complicar-se i produir la mort de l’animal.

D’aquesta malaltia crònica poden donar-se dos tipus de presentacions: l’estomatitis tipus 1, que compromet només les mucoses labials i les genives; i l’estomatitis tipus 2, que es relaciona amb les altres estructures en endavant, fins complicar-se amb l’esofagitis.

Alguns experts han associat la malaltia amb la presència d’alguns retrovirus, que són comuns en els gats; però, no es té una causa clara que expliqui la presentació de l’trastorn.

És per això que no hi ha una raça específica de gat en major o menor risc de patir aquesta patologia ni és predominant en un sexe determinat. Tampoc es tracta d’una malaltia contagiosa, pel que no representa un risc per als altres animals de la casa.

Símptomes de l’estomatitis felina

Aquesta malaltia es manifesta amb la inflamació de les genives i té entre els seus signes clínics més representatius la presència de:

• Úlceres a la boca i llengua, que poden tornar-se sagnants.Un augment considerable de la saliva.
• Halitosi
• Inapetència per les dificultats per ingerir aliments.
• Caiguda abrupta en el pes.
• Dolor a la zona afectada, que pot reconèixer-se pels gemecs o resistència de l’gat davant el contacte a la zona bucal.
• Caiguda de les dents.

Eventualment, aquests símptomes combinats disminueixen significativament la qualitat de vida de l’felí, arribant a ser un risc per a la seva supervivència per la pèrdua de sang i del seu pes corporal.

Anàlisi i determinació de l’estomatitis felina

Usualment, els casos d’estomatitis felina que arriben a una consulta veterinària es troben en un estat avançat, representant un dels punts més crítics de la diagnosi d’aquesta malaltia. Això es deu al fet que, per als amos, sol ser complicat identificar la presència d’aquesta patologia, precisament, per la independència de l’animal.

En alguns casos, els símptomes tendeixen a ser associats a canvis estacionals o alteracions en el comportament de l’gat, sense prestar atenció a detalls significatius com la pèrdua de les dents, el dolor a l’contacte o la salivació excessiva.

Per a un correcte diagnòstic, el veterinari aplica una àmplia varietat de proves per descartar altres possibles quadres i determinar la severitat de el cas; d’aquesta forma, podrà establir el possible tractament.

En principi, el veterinari revisarà de manera conscienciosa la cavitat oral de l’felí, procés que va acompanyar amb la presa de mostres si és que ho considera necessari, així com una rutina d’exàmens de sang i test virals.

Les mostres poden ser ideals per a realitzar biòpsies de el teixit; d’estar compromeses les peces dentals, seran necessàries algunes plaques radiogràfiques que serviran per determinar la profunditat que ha adquirit la malaltia.

En general, els resultats indiquen la presència d’un teixit mucós ulcerat amb infiltrat inflamatori submucós dens, que es caracteritza pel predomini de cèl·lules plasmàtiques, limfòcits, neutròfils i histiòcits.

Tractament de la malaltia

Com es tracta d’una malaltia crònica, no podem parlar d’una cura completa i total de l’estomatitis felina; per tant, el tractament és netament simptomàtic, és a dir, està dissenyat per atacar i disminuir la presentació dels símptomes per tal de brindar una millor qualitat de vida a l’gat.

L’elecció dels medicaments i de les tècniques dependrà enterament de la gravetat de el quadre i l’evolució de l’animal. Segons el diagnòstic i prognosi de el veterinari, es determinarà el procediment a seguir.

Per evitar sagnats, un dels punts clau a tractar són les úlceres, mentre que per evitar el dolor s’ha d’atendre la inflamació; d’aquesta forma, és possible aconseguir que el gat pugui ingerir aliments novament, amb total normalitat.

No és recomanable aplicar cortisona en el tractament antiinflamatori ja que sol complicar més el quadre. En certs casos, caldrà incloure processos quirúrgics com ara l’extracció de peces dentals, per tal de reduir la inflamació i els riscos.

Tots els passos seran prescrits pel veterinari i revisats amb periodicitat, per corroborar que el tractament s’estigui duent a terme sense contratemps.

Com tenir cura d’un gat amb estomatitis?

A més de l’tractament farmacològic, hi ha certs elements de la rutina i vida de l’gat que cal modificar. A l’tractar-se d’una malaltia crònica, cal realitzar canvis en el seu estil de vida. Així, hem de prendre en compte els següents aspectes:

Canviar el dinar de l’gat per un suplement més suau, per tal de disminuir la inflamació i el dolor.
Ajudar-lo en l’alimentació; el dolor i la incomoditat el espantaran de tractar de menjar. És per això pot resultar convenient alimentar-mos a mos.
Consultar amb el veterinari sobre la possibilitat de brindar algun suplement nutricional extra, d’acord a la pèrdua de pes i el nivell d’inapetència que presenti.

Amb una intervenció primerenca i un tractament exhaustiu, els gats que pateixen d’estomatitis de lleu a moderada poden recuperar la seva salut oral sense necessitat de sotmetre a una cirurgia dental agressiva.