Els primats tenen un paper fonamental en els ecosistemes, fins i tot utilitzant els seus excrements per pol·linitzar. Aquesta és la raó per la qual la quantitat creixent d’espècies de micos amenaçades és tan alarmant com crítica.
En aquest article parlarem sobre les diferents espècies de micos amb més perill d’extinció.
Espècies de micos que viuen actualment en perill d’extinció
1. Lèmur gran del bambú
Endèmic de Madagascar, el lèmur del bambú està classificat com a perill crític d’extinció. S’associa amb el bosc tropical i la presència de bambú de canya gran. Aquestes zones es troben principalment en alçades mitjanes i altes, encara que també es pot trobar a les zones més baixes. S’estima que el 80% de la població del lèmur gran del bambú ha disminuït a causa de l’impacte de la tala i crema al seu hàbitat, a més de la caça directa. El canvi climàtic també té un impacte important en la modificació dels ecosistemes.
2. Sifaca sedós (Propithecus candidus)
També nadiu de Madagascar i també en perill crític, les estimacions indiquen que només queden uns 250 d’edat adulta. El seu hàbitat natural són els boscos humits de muntanya. L’impacte sobre l’espècie l’exerceixen les polítiques de tala i de crema del desenvolupament agrícola. La caça també és un problema, ja que s’utilitza per al consum humà com a tipus de carn d’animals silvestres.
3. Goril·la occidental
Un altre dels primats en perill d’extinció és el goril·la occidental. És un simi i tècnicament no és un mico, però entren a la categoria de Simiiformes. És típic d’Àfrica, especialment de països com Angola, Camerun, Congo i Nigèria. Es considera en perill crític, especialment a causa de la reducció de la subespècie del goril·la occidental de terres baixes.
Diversos factors han provocat la dramàtica situació a què s’enfronta aquesta espècie. El problema principal és la caça furtiva. Això passa amb diversos propòsits, fins i tot utilitzar-los per al consum de la seva carn, una acció que és completament insostenible. El virus de l’Ebola també ha provocat un descens important, així com els danys a l’hàbitat i les conseqüències del canvi climàtic.
4. Mono Dryas (Cercopithecus dryas)
Aquesta espècie és endèmica de la República Democràtica del Congo. S’enumeren a la categoria en perill d’extinció. És un animal enigmàtic, del qual es desconeixen diversos aspectes, cosa que requereix més investigació per entendre com ajudar les poblacions. Tot i això, se sap que habita en boscos humits, riberencs i pantanosos. La caça furtiva i la transformació de l’hàbitat per a la sembra són les causes principals de la pèrdua de població.
5. Gibó d’Hainan (Nomascus hainanus)
El gibon és originari de la Xina. A causa d’una disminució dràstica de la població del 80%, es considera perill crític, encara que actualment s’informa oficialment com a estable. Viu a ecosistemes de bosc muntà en àrees tropicals. Les principals amenaces són la caça, l’endogàmia per la disminució de la població i l’alteració de l’hàbitat.