Cada vegada són més les llars que es decideixen a tenir un eriçó com a mascota en diferents parts del món a causa, principalment, a la facilitat en la seva cura. No obstant això, cal tenir en compte alguns altres aspectes que són molt importants per al seu benestar.

És legal tenir un eriçó com a mascota a Espanya? Quantes espècies d’eriçons ha? ¿Quins aliments donar-li? ¿Amb quina freqüència? Aquestes i altres preguntes més respecte a la criança d’eriçons són respostes en el present article.

Situació legal de la criança d’eriçons a Espanya

El primer que cal tenir en compte és la situació legal de la criança d’eriçons al nostre país. D’acord amb la normativa vigent, es troba prohibida la distribució d’eriçons nans africans eriçó de panxa blanca i els seus híbrids, aplicant també la prohibició genèrica de la seva possessió, transport, tràfic i comerç.

Així doncs, la tinença d’aquests animals avui en dia no està permesa. No obstant això, la mateixa normativa estableix que aquells eriçons adquirits amb anterioritat a la norma, que data de l’any 2013, poden ser mantinguts pels seus amos, els que tenen la prohibició de comercialitzar, reproduir ni deixa les seves exemplars.

Ara bé, cal indicar que hi ha una espècie més domèstica anomenada Eriçó pigmeu africà, que és un híbrid entre l’eriçó africà i el morú. Aquesta espècie és la més comuna a les llars espanyoles, tot i que, en bons termes, també està aconseguida per la prohibició.

Per això, el més recomanable és consultar amb les autoritats competents sobre la possibilitat de mantenir un eriçó com a mascota en la comunitat en la qual resideixes.

Característiques principals dels eriçons

Malgrat ser un petit animalet tranquil, independent i solitari, l’eriçó pot ser criat com una mascota més al costat d’altres espècies com gossos i gats, només cal delimitar molt bé els espais que habiten per aconseguir una adequada convivència i evitar baralles i confrontacions.

Al món hi ha un total de 16 espècies d’eriçons, sent el pigmeu africà el que habitualment és adoptat com a mascota. Posseeix unes pues rígides que funcionen com a mètode de protecció, per la qual cosa cal anar amb compte en tocar-lo.

Aquests animals poden mesurar entre 10cm i 15cm com a màxim i el seu pes pot arribar als 400gr. Per la seva naturalesa, l’eriçó és un animal solitari i nocturn; durant el dia sol estar dormint en el seu cau i durant la nit surt per fer exercici i buscar el seu aliment.

Resulta habitual observar que l’eriçó manté una respiració agitada i mou el nas constantment, ensumant tot al seu voltant. Les seves ungles afilades li serveixen per excavar la terra a la recerca de menjar, alimentant d’insectes i cucs.

La cura d’aquests animals exòtics

Tot i ser molt solitaris, els eriçons s’adapten molt bé a la convivència amb els éssers humans. No obstant això, per a la seva cura cal preparar-li una gàbia d’acord a certes consideracions importants.

La gàbia ha de tenir el suficient espai com perquè estigui còmode; entre 1.5mts i 2mts és el llarg ideal. A més, la base ha d’estar protegida amb un material adequat per absorbir les seves deixalles. El recomanable és utilitzar paper ja que un altre material pot perjudicar les seves pues.

A la part interior de la gàbia s’haurà d’instal·lar un cau prou fosca com perquè tingui un bon descans. La gàbia ha de tenir també un espai amb terra perquè la mascota pugui furgar.

Aquesta gàbia ha d’estar situada en un lloc protegit del sol directe i dels corrents d’aire; els climes càlids són perfectes per a ells pel que hem de garantir que no passin fred en els mesos de tardor i hivern.

És important mantenir la gàbia neta i desinfectada. De la mateixa manera, és recomanable netejar la mascota de tant en tant amb aigua neta, fregant les seves pues amb un raspall de truges suaus.

Patologies habituals que presenten els eriçons

En el seu hàbitat natural, els eriçons solen recórrer molts quilòmetres per dia, és per això que es recomana un espai ampli per a la seva cura, en cas contrari, poden estressar i modificar la seva conducta tornant-se esquerps. També, la manca d’activitat física els fa guanyar pes i els torna propensos a certes malalties o patologies.

A més de l’obesitat, el refredat és un dels problemes més comuns en els eriçons, per això, es recomana mantenir controlada la temperatura ambient. Si és possible, s’haurà de col·locar un calefactor a prop per mantenir càlid l’espai en èpoques especialment fredes.

Un altre dels problemes habituals en els eriçons és l’atac de puces, paparres i àcars. Aquests paràsits poden transmetre moltes malalties a l’animal pel que és imprescindible mantenir la seva gàbia neta i desinfectada. Hi ha alguns productes comercials desinfectants que poden ser adquirits a les clíniques veterinàries especialitzades.

Els canvis o les alteracions en l’alimentació poden produir també diarrees o dificultats estomacals. Encara que sol ser un problema transitori, de ser persistent serà necessari portar a l’animal a una revisió amb el veterinari.

Davant de qualsevol sospita de tenir algun problema de salut, és indispensable acudir amb l’especialista perquè descarti qualsevol malaltia que pugui posar en perill la vida de l’animal.

L’alimentació dels eriçons

L’alimentació d’aquests animals ha d’estar basada en insectes, fruites i verdures. L’ideal és donar-li el menjar només un cop al dia a la tarda, a fi d’evitar qualsevol problema de sobrepès.

Mantenir un adequat equilibri en l’alimentació de l’eriçó és essencial per al bon estat de la seva salut; per això, el veterinari pot recomanar un altre tipus d’aliment o suplement vitamínic per a la seva correcta cura i manteniment.

Tingues en compte que els eriçons són animals una mica desconfiats, pel que pot portar una mica de temps adaptar-lo a la vida a casa. Només és qüestió d’una mica de paciència i cures. Notaràs que, en el moment de sentir-se atacat, protegeix les seves parts toves convertint-se en una bola de pues; vés amb compte en tocar-lo ja que pot ser molt dolorós.