La displàsia coxofemoral en una malaltia que afecta molts gossos al món. La primera descripció de displàsia de maluc en gossos va ser feta pel nord-americà Schenelle en 1935, i va ser aquest veterinari qui les va descriure segons la seva gravetat. Va explicar que l’origen de la displàsia canina era genètic, de manera que va promoure programes i campanyes en contra d’aquesta afecció i la recerca de tractar-la d’una manera menys dolorosa. En aquest article mostrarem algunes pistes per reconèixer si el teu gos pateix d’aquesta afecció.
La displàsia de maluc és una malaltia hereditària progressiva i degenerativa. El terme displàsia, com a tal, està relacionat amb una alteració en la forma de l’estructura anatòmica, és a dir, una displàsia es pot manifestar al colze, als malucs, etc.
És una malaltia militant que es presenta en cadells o gossos molt grans i en general, es manifesta en gossos de races grans i mitjanes com el Dogo Argentí, Sant Bernat, Pastor Alemany, Mastí Napolità o Basset hound.
Com indiquen els veterinaris, el seu origen és multifactorial; pot ser genètic, per sobrepès o per condicions ambientals.

En què consisteix la displàsia canina?

Aquesta patologia consisteix que el cap de fèmur no encaixa bé en la cavitat cotiloide (buit del maluc). La manca de sincronia entre el desenvolupament muscular i el esquelètic porta amb si microfractures, erosió del cartílag, subluxació i, finalment, fenòmens de osteoartritis degenerativa.

Com saber si el nostre gos pateix de displàsia?

Sempre és important abans de fer qualsevol diagnòstic propi, acudir al veterinari perquè realitzi els exàmens ortopèdics respectius i d’aquesta manera determini si realment pateix de displàsia.
Aquí et donarem algunes pistes sobre els símptomes comuns que pateixen els gossos amb displàsia:

  • Si el teu gos pertany a alguna de les races esmentades anteriorment, has d’estar atent en el seu procés de creixement per a monitoritzar si hi ha alguna cosa fora del comú.
  • Si el teu gos camina molt a poc a poc.
  • Si camina com si fes servir les seves cames posteriors per fer lleus salts (com de conills).
  • Si en estar de peu manté les potes molt unides.
  • Si manifesta dolor a la part posterior del cos.
  • Si presenta rigidesa matutina.
  • Si té dificultat per pujar a llocs on normalment ho feia.
  • Si presenta alteracions en el seu comportament.

És important recalcar que els gossos que pateixen aquesta condició d’evitar reproduir a causa que, com ho esmentem anteriorment, és una malaltia hereditària.

Quins tractaments hi ha per a la displàsia?

Hi ha dos tipus de tractament per a la displàsia: mèdic i quirúrgic.
Entre els procediments mèdics es troben tractaments antiinflamatoris no esteroides i fisioterapèutics, que consisteixen en massatges relaxants a l’àrea dels malucs. Un altre dels tractaments mèdics són els contrometabólicos, que ajuden a la restauració del cartílag i estimula l’alleujament dels dolors.
Entre els tractaments quirúrgics es troba la triple osteotomia, que consisteix a reorientar l’acetàbul per calçar el cap del fèmur; l’artroplàstia per escissió del cap del fèmur, que es tracta d’amputar el cap del fèmur per eliminar els dolors que causa el frec, i la pròtesi de maluc, consisteix a suprimir el cap del fèmur i l’acetàbul amb l’objectiu de substituir-la per aparells artificials.