Moltes persones van al veterinari per fer el diagnòstic de gestació de les seves mascotes, per a això s’efectuen tècniques d’imatge i test serològics. No obstant això, hi ha situacions en què és especialment important l’anàlisi de l’edat de gestació i de la maduració fetal, més encara si no sabem la data de l’ovulació.
La gestació es produeix quan la femella porta a l’úter un embrió o un fetus després de la fecundació de l’òvul per l’espermatozoide. Com tots els éssers vius, les mascotes tenen un cicle reproductiu; en el present article, anem a conèixer com es realitza el diagnòstic de gestació en les espècies domèstiques.

Diagnòstic de gestació en gossos i gats

Hi ha alguns senyals físiques, comuns en espècies domèstiques com ara el gos o el gat, que indiquen que estan en gestació. La paralització dels cicles de zel, mugrons vermellosos i inflats, augment de la gana, vòmits i, el més evident, l’augment de la mida de l’abdomen, reflecteixen que estan en un embaràs.
De forma manual, es pot realitzar un diagnòstic mitjançant palpació entre els dies 17 i 20 de l’embaràs. Aquesta maniobra requereix coneixement i habilitat.
El diagnòstic clínic realitzat pel veterinari ofereix més exactitud sobre el temps de gestació i el desenvolupament dels fetus. Entre les tècniques més utilitzades estan l’ecografia i la radiografia com tècniques d’imatge, els tests serològics i els assajos hormonals, com ara els kits de diagnòstic per relaxina.
El temps de gestació, desenvolupament dels fetus i nivells d’hormones, varien d’acord a l’espècie. La gestació en gossos i gats és molt similar perquè amb prou feines varien en alguns dies, però, no és la mateixa.

Tècniques utilitzades per al diagnòstic de gestació en gossos i gats

La radiografia és emprada per estimar l’edat de gestació i la data possible del part. A través d’ella es visualitzen algunes estructures fetals.
Quan el veterinari fa el diagnòstic amb aquest mètode, ha de prendre en compte l’etapa de gestació. El recomanat pels especialistes és fer una radiografia després del primer terç de la gestació, perquè com més petits els fetus, més sensibles són a la radiació. Aquesta tècnica ha d’emprar al final de la gestació per comptabilitzar el nombre de fetus.
El diagnòstic per ecografia llança una estimació del temps de gestació pels mesuraments del diàmetre del sac gestacional. Els resultats són utilitzats també per al registre de l’evolució dels òrgans. De la mateixa forma serveix per analitzar si l’embaràs és viable.
L’ecografia és una de les tècniques més segures i fiables, no produeix riscos per a l’animal. En races petites es recomana utilitzar el mode B, en sondes de 5 MHz o de 7 MHz. Per a més exactitud, en el moment de l’execució del diagnòstic amb aquesta tècnica el pacient ha de tenir la bufeta plena.
La relaxina és una hormona específica de l’embaràs en mamífers, segregada per la placenta. Alguns experts afirmen que aquest tipus de diagnòstic per relaxina no és segur per a les gosses, ja que donarien positiu a causa dels cicles hormonals normals en el zel.
No obstant això, al mercat es comercialitza el kit Witness Relaxin que permet diagnosticar la gestació de la gossa i de la gata, específicament. També, permet distingir una gestació falsa en la gossa.
Algunes marques comercials recomanen fer el test de gestació a partir de la quarta setmana a les gosses i en les gates després de 25 dies de la munta.

Diagnòstic de gestació en rosegadors

Els hàmsters i els cobais (conillets d’índia) són les espècies domèstiques més comuns de rosegadors.
Dues setmanes és el temps necessari perquè un hàmster doni a llum. El diagnòstic de la gestació pot evidenciar pels canvis en el ventre, els mugrons inflats, l’augment de pes i l’elaboració del niu. A més, si està acompanyat d’altres hàmsters a la gàbia es comportarà de manera hostil amb ells.
A diferència dels rosegadors anteriors, l’embaràs dels cobais pot arribar a durar fins a 68 dies, és a dir, una mica més de 2 mesos. El diagnòstic de la gestació per a aquesta espècie domèstica és molt semblant al del hàmster i al dels mamífers en general: mugrons inflats, augment de la mida del ventre i canvis d’humor.
Les ecografies podrien realitzar-se, però causa de la grandària d’aquests animals, el recomanat és esperar que mostrin els primers trets físics d’embaràs.

Diagnòstic de gestació en conills

El període gestació en conills es considera un dels més curts dels animals domèstics. La durada se situa entre 29 i 35 dies, amb una mitjana general de 31 dies.
El diagnòstic de la gestació en els conills es realitza comunament mitjançant la palpació després dels 20 dies de la munta. És en aquest lapse que els embrions són detectables, abans no. La palpació ha de ser realitzada pel veterinari ja que, si no es realitza de forma correcta, es pot provocar un avortament per mala manipulació.
Com a mètode comú per realitzar diagnòstics de gestació, l’ecografia pot utilitzar però resulta més costosa i pren més temps que la palpació per saber si la conilla està embarassada.
Canvis de comportament tornant-se agressives, preses d’aigua amb més freqüència i creixement de l’abdomen, són alguns símptomes que reflecteixen que estan en un embaràs. En algunes ocasions, per a la preparació del niu les conilles arrenquen el pèl del seu cos per a la seva construcció, la seva intenció és mantenir els nounats càlids, ja que no són capaços de controlar la temperatura corporal, fins després dels 7 dies de nascuts.
Cal tenir en compte que, en el moment de realitzar un diagnòstic a un animal domèstic, el més segur és informar-se sobre els períodes de gestació i processos particulars de cada espècie. Encara que la majoria dels mamífers tinguin comportaments similars, cada animal té un historial clínic que ha de ser respectat perquè l’embaràs es desenvolupi amb èxit.