El teu gos es llepa amb freqüència les potes? Té nafres, alopècies o ferides?

Aquest problema és usual en les consultes veterinàries i pot ser degut a una condició anomenada dermatitis acral per llepat, una patologia freqüent en gossos de races grans i que cal conèixer per prendre acció immediatament.

En les següents línies t’expliquem de quina es tracta i què és el que s’ha de fer per resoldre aquest problema.

Dermatitis acral o granuloma de llepat

La dermatitis acral per llepat, també anomenada granuloma de llepat o forunculosis acral, és una patologia pròpia de l’espècie canina que es manifesta amb el llepat excessiu per part del gos a la zona del carp en les extremitats anteriors, o bé del tars a les posteriors.

Aquesta condició produeix en l’animal una lesió o granuloma molt semblant a una ferida. La dermatitis acral per llepat sol presentar-se en gossos de races grans, com el pagès, boxer, pastor alemany, doberman i gran danès.

En molts casos, és difícil determinar si la ferida exposada aparèixer per alguna condició específica o es va generar com a conseqüència del llepat de l’animal. Això es deu al fet que, en la majoria de les consultes, l’animal és revisat quan la condició és crònica.

Sigui quina sigui la causa, la veritat és que el llepat de la mascota agreuja la lesió i és una cosa que l’animal no pot evitar ja que ho sent plaent, generant un cercle viciós que pot arribar a una conducta compulsiva. Per això, cal prendre acció per resoldre-com més aviat millor.

Causes de la dermatitis acral per llepat

La dermatitis acral per llepat pot ser causada per alguna de les situacions següents:

Conducta del propi animal, com a conseqüència d’una situació d’estrès, ansietat o frustració.
Lesió per cop a l’articulació.
Lesió focal localitzada per un cop o cos estrany.
Dermatitis atòpica.
Al·lèrgies alimentàries, a la picada de puces, parasitària, infecciosa o fúngica.
Problemes neuromusculars en el gos.

Amb l’anàlisi de cadascuna d’aquestes causes per part dels especialistes, és possible arribar a una conclusió definitiva respecte a l’origen del problema. Els exàmens poden incloure radiografies a la zona afectada, citologia i cultiu bacterià i biòpsies a la pell.

Tractament de la dermatitis acral per llepat

Cal que el veterinari realitzi un diagnòstic immediat d’aquesta condició, perquè pugui derivar el cas a l’especialista el més aviat possible. El recomanable és que l’anàlisi sigui efectuat tant per un dermatòleg com per un etòleg veterinari.

Depenent de la causa identificada, el veterinari ha de determinar el tractament més adequat i caldrà complir al peu de la lletra amb les indicacions de l’especialista, per tal de resoldre el problema.

El tractament sol incloure medicaments i accions orientades a evitar que el gos se segueixi llepant l’àrea afectada. Resulta indispensable que el veterinari faci un seguiment periòdic per veure si el problema es va solucionar del tot o cal fer ajustos.

Amb les cures adequades, l’animal podrà curar la lesió i recuperar el pelatge a la zona afectada; per això, cal complir disciplinadament amb les indicacions de l’especialista.