El dàlmata és una de les races canines més populars, conegut per les seves peculiars taques negres (o marrons) al seu pelatge blanc. És un gos molt lleial, de caràcter estable i tranquil, sempre que pugui fer prou exercici per alliberar la tensió acumulada.

Tant si penses adoptar un cadell de dàlmata com si és un adult, en aquesta fitxa de raça t’expliquem tot el que necessites saber sobre el seu caràcter, les principals característiques de la raça, la seva educació i alguns dels problemes de salut més comuns i importants.

Història del dàlmata

Tot i ser una raça molt coneguda des de fa molt de temps, la història antiga i els orígens del dàlmata són realment desconeguts. Les primeres imatges de dàlmates són de pintures i frescos croats que daten del segle XVII.

El dàlmata es va estendre per tot el món. Al llarg de la seva existència, van exercir multitud de funcions. Van ser emprats com a gos de caça, gos de companyia, gos guardià, etc. Tot i això, la seva consagració es va produir a finals del segle XVII. En aquell moment els nobles i rics anglesos van fer que un ramat de dàlmates acompanyés els seus carruatges per demostrar el seu poder. Se suposava que això compliria una doble funció: protegir els cavalls dels gossos de carrer i proporcionar una vista més estètica del carruatge.

La popularitat de la raça va créixer a la dècada de 1960 gràcies a la pel·lícula de Disney “101 Dálmatas” i posteriorment va tenir un nou impuls amb la segona versió de la pel·lícula. Desafortunadament, això va acabar perjudicant la raça, ja que es va convertir en un gos popular i buscat, per la qual cosa van començar a criar-ho indiscriminadament. El resultat va ser la sobrepoblació de la raça i el sorgiment de moltes malalties hereditàries degut a l’alta endogàmia. Avui dia, el dàlmata és un gos de companyia i de família molt popular.

Trets físics del dàlmata

Aquesta és una raça bella, elegant i distingida amb una capa blanca particularment clapellada. El cap és proporcionat i harmoniós amb la resta del cos, sense arrugues i de forma prismàtica. La seva depressió naso-frontal és mitjanament definida. El nas ha de ser del mateix color que les taques del cos. Els ulls són ovalats i el seu color també correspon al de les taques. Les orelles són d’inserció alta, triangulars, amb vores arrodonides, penjolls i clapejades.

El cos és rectangular, una mica més llarg que l’alçada a la creu. L’esquena és poderosa i recta, mentre que l’esquena és curta i la gropa lleugerament inclinada. El pit és profund i no gaire ample. El ventre està mitjanament recollit, però no enfonsat. La cua és llarga i clapellada. El pelatge és curt, brillant, dur i dens. És de color blanc clapejat amb taques negres o taques marrons.

El caràcter del dàlmata

El dàlmata és un gos afectuós, segur de si mateix i molt actiu. En general, els encanta nedar, córrer i fer exercici seguint les petjades i la seva curiositat. Solen portar bé amb altres gossos i altres animals. També són generalment amigables amb els estranys, encara que no són tan sociables com el Labrador Retriever o el Golden Retriever.

Són perfectes per a famílies actives que fan exercici amb els gossos i volen un company fidel i enèrgic al seu costat. Tanmateix, dins de casa el dàlmata és un gos tranquil i serè, que és capaç de relaxar-se sense cap problema.

Aquests gossos són perfectament tolerants amb els nens que saben respectar-los i cuidar-los com es mereixen, però no sempre reaccionen bé a les estrebades de cua o d’orelles. Per això també serà important ensenyar els nostres fills a jugar amb el dàlmata de manera adequada: sempre amb respecte i afecte. Evidentment, leducació del gos serà molt important per aconseguir un caràcter més afable, relaxat i tolerant. Us informarem sobre això més endavant.

Cures específiques per a dàlmates

La cura del pelatge del dàlmata és realment senzilla: caldrà raspallar-lo molt de tant en tant per treure-li els cabells morts i només hauràs de banyar-lo quan el seu pelatge estigui realment brut.

Allò que realment hem de parar atenció és a l’exercici que necessita aquest gos. És fonamental tenir clar aquest punt si volem adoptar un gos dàlmat perquè si no es compleix, pot arribar a ser una mica destructiu dins de la llar. Les vostres necessitats energètiques són realment elevades, per la qual cosa hem de fer un mínim de tres passejades diàries de durada mitjana i proporcionar-li almenys una hora d’exercici actiu. També els pots ajudar a alliberar el seu estrès acumulat jugant jocs d’intel·ligència que, a més d’entretenir el nostre gos, l’estimularan mentalment perquè desenvolupi encara més les seves excel·lents habilitats.

Finalment, comentarem que el dàlmata, tot i ser una mica independent en algunes ocasions, és un gos a qui encanta sentir-se part d’un grup social i detesta profundament la solitud. Passar massa temps només pot causar problemes de conducta com l’ansietat per separació, igual que la manca d’exercici.

La salut dàlmata

El dàlmata és un gos propens a algunes malalties a causa de l’endogàmia a què s’ha vist sotmesa aquesta raça durant tants anys. Les malalties més comunes al dàlmata són:

• Dermatitis al·lèrgica.
• Dermatitis atòpica.
• Infeccions fúngiques.
• Al·lèrgies als aliments.
• Hipotiroïdisme.
• Demodicosi.
• Tumors de pell.
• Càlculs renals.
• Pedres uretrals.
• Miocardiopaties.
• Sordesa.

La sordesa té una incidència molt alta a la raça, i afecta més del 10% dels gossos dàlmates. Els càlculs renals i uretrals són molt comuns a la raça perquè el dàlmata és l’únic mamífer que no pot metabolitzar l’àcid úric en alantoïna. Això afecta directament la formació de càlculs al tracte urinari.

Per mantenir l’estat de salut òptim en un dàlmat serà útil visitar el veterinari mínim cada 6 mesos per assegurar-te que tot va bé i seguir estrictament el seu calendari de vacunació. Una bona alimentació, exercici i unes bones cures seran la clau per gaudir d’un dàlmat feliç, sa i longeu!