Gràcies a la seva intel·ligència, els periquitos australians són una de les aus preferides per les persones per tenir com a mascotes, destacant no només per la seva gran colorit sinó, també, pel seu caràcter despert i alegre, que aconsegueix omplir d’energia qualsevol llar. Avui dediquem unes línies a aquestes aus, amb la finalitat d’aprendre una mica més sobre la seva cria i cura.

Característiques generals dels periquitos australians

Provinents de la variada fauna d’Austràlia, els periquitos australians, també coneguts com periquitos comuns, són un tipus d’au endèmica que pertany a la família dels lloros i que s’han adaptat perfectament a altres zones del món, com Europa i Amèrica. En aquests llocs, són molt requerits com a mascotes per la seva mida petita i peculiar cant.
Els periquitos australians mesuren amb prou feines entre 18cm i 20cm des del cap a la cua i el seu pes és de tan sols 30-35gr. En general, són de color verd clar i tenen el cap groga, encara que és possible trobar-los en múltiples combinacions de colors com el marró, blau cel, blanc i gris.
Posseeixen un tipus de caràcter molt particular que es caracteritza per la seva alegria i vivacitat. Aquestes aus, a més, són molt intel·ligents i són capaços de reconèixer al seu amo i de manifestar-li les seves ganes de jugar. És per això que els periquitos australians són tan requerits com a mascotes, especialment pels més petits.
És precisament a causa del seu caràcter que aquestes aus han d’estar en companyia d’altres exemplars similars, pel que resulta imprescindible criar-los en un hàbitat que inclogui almenys un periquito més de la seva mateixa espècie. Quan són criats sols, solen manifestar avorriment i tristesa, més encara quan els propietaris es troben fora de casa.
Aquests exemplars s’han adaptat molt a la vida domèstica, el que els impedeix sobreviure amb facilitat en l’entorn silvestre, pel fet que no serien capaços de proveir el seu propi aliment, tindrien dificultats per volar adequadament i correrien perill en estar exposats als depredadors.
Preparant l’hàbitat dels periquitos
Una bona gàbia, prou àmplia com per permetre’ls desplaçar-se amb facilitat, és el millor hàbitat per als periquitos australians. L’ideal és que sigui rectangular i no circular. Els complements bàsics que ha de tenir la gàbia són una menjadora, 1 abeurador i una banyera, els quals hauran rentar-se cada tres o quatre dies. A més, és important canviar l’aigua de l’abeurador diàriament.
És preferible que el material de la gàbia sigui d’acer inoxidable, encara que també poden ser utilitzades les d’alumini. L’important és que siguin fàcils de netejar i que no representin un perill per a l’animal. En el seu interior, és preferible que el pis tingui una reixeta que impedeixi que els periquitos tinguin contacte directe amb les seves deposicions.
El lloc en el qual s’ubiqui la gàbia ha de ser càlid, amb una temperatura que oscil·li entre els 20 ° i 25 ° C. i amb suficient llum natural. Els periquitos han d’estar protegits de les corrents d’aire i amb accés al sol, encara que sempre tenint cura que la seva exposició directa li generi algun problema de insolació.

L’alimentació dels periquitos australians

Pel que fa a la seva alimentació, la mateixa està basada en el consum d’escaiola, mill i diverses llavors. En els veterinaris i centres especialitzats ofereixen aliments o mixtures balancejades que estan compostes per una barreja de llavors enriquides amb vitamines i minerals, aportant els nutrients necessaris per a l’adequat desenvolupament de l’au.
La dieta dels periquitos australians també ha d’incloure aliments humits com fruites i verdures; aliments com les pastanagues, espinacs i enciams, són ideals per a enfortir la salut d’aquestes aus.
Així mateix, cal incloure en la seva alimentació llavors olioses i preparats a base de minerals que els ajudin a tenir una adequada digestió. El consum d’aquests preparats té doble benefici: d’una banda, els aporta els minerals necessaris per al seu desenvolupament; de l’altra, els ajuda a triturar les llavors que estan contingudes en el seu pap, millorant la seva digestió.
Aliments com la xocolata, el julivert i l’alvocat, són nocius per als periquitos australians i han de ser evitats a qualsevol preu. A més, el consum d’altres productes com el pa han de ser dosificats adequadament per tal d’allunyar qualsevol problema de sobrepès en l’animal.

Reproducció i cries dels periquitos australians

La cria en parella d’aquest tipus d’au permet un millor control dels reproductors i les seves cries. L’èxit de la reproducció no és una qüestió complicada, només és qüestió de comptar amb una gàbia prou àmplia i especial per a cries i incorporar un niu ja que serveix com a incentiu per a la procreació.
En general, el niu és de fusta amb un orifici petit que facilita l’entrada i sortida dels reproductors. A més, compta amb una porta que serveix per revisar el seu interior en cas sigui necessari. És recomanable adquirir els que s’instal·len a l’exterior de la gàbia, ja que permet una millor manipulació.
Els exemplars reproductors posen, de mitjana, entre dos i vuit ous, en un temps d’incubació que conclou a les dues o tres setmanes. Els pollets acabats de néixer són indefensos i depenen de l’alimentació directament pels seus pares. Després de la quarta setmana ja estaran en condicions de deixar el niu.
Amb un temps de vida mitjana d’entre 4 i 6 anys, els periquitos australians són ideals com a mascotes ja que no solen donar més problemes en la seva cura, sent una excel·lent alternativa per a aquells que desitgen iniciar-se en la criança d’aus. Seguint els consells indicats en aquesta mini guia, és possible criar amb èxit a aquestes belles aus.