Englobada dins de les malalties denominades FLUTD – Feline lower Urinary tract disease o malalties del tracte urinari inferior felí, la cistitis idiopàtica felina és una patologia que es presenta amb certa freqüència entre els gats de tots dos sexes i que sol ser difícil de diagnosticar.

Especialment dolorosa i causant de més del 60% dels quadres no obstructius del tracte urinari inferior dels gats menors de 10 anys, la cistitis idiopàtica felina o cistitis intersticial és un trastorn inflamatori no infecciós que cal conèixer per saber com actuar a temps.

Cistitis idiopàtica felina o cistitis intersticial

La cistitis idiopàtica felina és una patologia que genera inflamació en la bufeta i anomalies en el sistema nerviós central. La seva condició de idiopàtica ens indica que no està del tot clar quines són les causes que la desencadenen, encara que els especialistes relacionen la seva aparició amb factors psicològics i neuroendocrins.

Així, quan el felí passa per moments d’estrès, desencadena una sèrie d’alteracions en el seu organisme que generen una inflamació a les parets de la uretra. És important entendre que els antibiòtics no són utilitzats per tractar la cistitis idiopàtica ja que aquesta inflamació no presenta infecció.

Segons els especialistes, l’estrès produeix en els gats un augment en els seus nivells de tirosina hidroxilasa i s’activa el sistema nerviós simpàtic. A causa d’això, s’altera la permeabilitat de l’uroteli, permetent el pas del potassi i calci presents en l’orina, desencadenant la inflamació. A més, aquesta condició pot arribar a obstruir la mascota.

En general, hi ha certes condicions que pot arribar a desencadenar la cistitis idiopàtica en els gats, com pot ser en cas de mudança o canvi d’hàbitat, baralles amb altres mascotes de la casa o canvis d’hàbits bruscos. A més, els gats que són espantadissos estan més predisposats a patir aquesta condició.

Diagnòstic de la cistitis idiopàtica felina

L’adequat diagnòstic de la cistitis idiopàtica felina es realitza per exclusió, és a dir, com descarti d’altres malalties que poden provocar símptomes similars. Així, el primer que hem de descartar és la presència de càlculs a la bufeta a través de proves clíniques.

Una primera prova és la del sondatge, realitzada amb la finalitat d’extreure mostres dels càlculs per analitzar la seva composició, així com per eliminar qualsevol obstrucció que es pugui presentar en l’animal.

La presa d’imatges radiogràfiques s’efectua amb la finalitat de visualitzar qualsevol presència de càlculs a la bufeta o la uretra. Aquesta prova és complementària ja que és possible que no s’assoleixin visualitzar els càlculs amb exactitud.

L’ecografia, per la seva banda, li va a permetre al veterinari analitzar la presència de càlculs i les condicions que presenta la paret de la bufeta. En paral·lel, és recomanable realitzar una citopunción a l’animal, que consisteix en la presa de mostra d’orina estèril per tal d’observar la presència de sediments.

Aquestes proves també serveixen per descartar un altre tipus de patologies com un tumor a la bufeta o uretra, traumatismes, infeccions bacterianes o alteracions congènites, encara que aquestes dues últimes són molt poc comuns en els gats.

Quan s’hagin descartat aquestes patologies, el veterinari pot concloure que es troba davant d’un quadre de cistitis idiopàtica felina i determinarà el tractament més adequat per a la mascota, d’acord amb la condició de la bufeta i la situació d’obstrucció que pugui presentar.

Tractament de la cistitis idiopàtica en els gats

El veterinari determinarà el tractament a seguir d’acord a si el quadre de cistitis idiopàtica felina es presenta amb obstrucció o no. En els casos de cistitis idiopàtica felina amb obstrucció, el gat ha de rebre el tractament immediatament ja que podria presentar un quadre d’insuficiència renal aguda.

El tractament més adequat consisteix a sedar completament a l’animal i sondarlo per eliminar l’obstrucció. En paral·lel i només si el sondatge no compleix amb els resultats esperats, se li realitzen rentats uretrals.

Quan es presenta la cistitis idiopàtica felina sense obstrucció, el tractament consisteix en l’aplicació de fàrmacs antiinflamatoris no esteroides – AINEs, l’augment de la ingesta d’aigua, una dieta rica en aliments humits i en la millora de l’ambient a casa per disminuir l’estrès en el gat.

Recomanacions per als amos

Els gats són animals solitaris i territorials, pel que és recomanable prendre un seguit de mesures en el seu entorn orientades a mantenir-los lliures d’estrès i de qualsevol malaltia relacionada.

• En principi, hem de proveir el felí de joguines amb els que pugui imitar la caça; el recomanable és anar rotant les seves joguines de tant en tant.
• Els gats han de tenir un plat especial de menjar i altres més per l’aigua. L’àrea de menjar ha de situar-se en un lloc apartat i allunyat de la seva caixa de sorra.
• L’aigua, a més, haurà de ser renovada amb freqüència, per tal de mantenir-la fresca sempre. Aquest element és essencial per mantenir-los al marge de la cistitis idiopàtica felina.
• És recomanable que el gat tingui un espai de descans en una zona elevada i tranquil de la casa, allunyat dels corrents d’aire i d’altres animals.
• La caixa de sorra ha de romandre neta, per la qual cosa cal recollir els excrements cada dia. A més, es recomana que la caixa de sorra no sigui compartida per més d’un gat.
• S’aconsella donar-li àmplia llibertat al gat perquè pugui enfilar, jugar i explorar pels diferents ambients de la llar.

En els casos de cistitis idiopàtica felina, tan important com el tractament veterinari i la cura en l’alimentació és la millora en l’entorn de l’animal, per tal de disminuir l’estrès i evitar qualsevol tipus de recaiguda.

Tot i que és una patologia difícil de tractar, a través d’un adequat diagnòstic, un tractament disciplinat i la millora de les condicions de l’entorn, el gat aconseguirà una millora significativa a curt termini.