El restrenyiment és la incapacitat de produir excrements normals en un horari regular, que, per a un gos, és generalment una o dues vegades a el dia. En casos crònics, els gossos poden retenir matèria fecal seca i dura en els seus tractes digestius. És a dir, parlem de restrenyiment quan hi ha tanta matèria fecal que es compacta i el gos no pot defecar en absolut.

En aquest article t’explicarem més sobre les causes i les solucions de l’estrenyiment en gossos perquè puguis prevenir qualsevol problema d’aquest tipus en el teu gos.

Quines són les causes de l’estrenyiment?

Hi ha diverses raons per les que un gos pot patir de restrenyiment:

  • Massa o molt poca fibra en la seva dieta.
  • Falta d’exercici.
  • Sacs anals bloquejats o amb abscessos.
  • Glàndula prostàtica engrandida.
  • La neteja personal excessiu pot fer que s’acumulin grans quantitats de cabell en la femta.
  • Cabell embullat al voltant de l’anus per falta de neteja o per obesitat.
  • Grava ingerida, pedres, ossos, terra, plantes o peces de joguines, etc. atrapats en el tracte intestinal.
  • Masses o tumors a l’anus o dins del recte, que arriben a causar una obstrucció.
  • Efecte secundari de la medicació que pugui estar prenent.
  • Trauma a la pelvis.
  • Problema ortopèdic que causa dolor quan un gos es posiciona per defecar.
  • Trastorn neurològic.
  • Deshidratació per una altra malaltia.

Com puc saber si el meu gos està restret?

Si el teu gos no ha defecat en més de dos dies o si s’esforça massa, s’ajup o crida quan intenta defecar, has de consultar a un veterinari immediatament.

Els símptomes poden ser similars als que s’observen amb un problema de l’tracte urinari, per la qual cosa és important que consultis al teu veterinari per determinar la causa.

Què gossos són susceptibles a l’estrenyiment?

Les mascotes d’edat avançada poden patir més sovint d’evacuacions intestinals difícils o poc freqüents. No obstant això, l’afecció pot ocórrer en qualsevol gos que tingui una o més de les causes de restrenyiment esmentades anteriorment.

Què fer si el teu gos està restret

Si el problema acaba de començar, no més d’un o dos dies, hi ha alguns remeis que poden fer que les coses tornin a moure per aquí dins. Has de tenir en compte que cap estratègia funciona per a tots els gossos. Però alguns dels mètodes per tractar el restrenyiment inclouen:

Aliments enllaunats per a gossos: en un estat de restrenyiment la humitat és clau, per això els aliments enllaunats poden ajudar a regular el sistema i afavorir l’expulsió de la femta.
Hidratació: assegura’t que el teu gos tingui accés a aigua fresca tot el dia.
Exercici: l’activitat física pot ajudar a el moviment intestinal, i per tant, afavorir el tracte intestinal encarregat d’expulsar la femta.

Quan portar a un gos restret a veterinari

És una bona idea trucar al veterinari tan aviat com t’adonis el problema, ja que per si encara no ho saps, el restrenyiment pot ser un signe d’algunes malalties molt greus.

El restrenyiment crònic o a llarg termini pot provocar una acumulació de matèria fecal seca que s’embussa en el còlon, el que es coneix com restrenyiment. Però a llarg termini, això pot contribuir a una altra afecció marcada per la incapacitat per defecar normalment: el megacòlon. En aquesta malaltia el còlon es distén i perd la seva capacitat per moure la femta. El restrenyiment crònic contribueix i és un signe d’aquest trastorn.

Quan visites a l’veterinari, assegura’t d’anar armat amb la major quantitat d’informació possible, que pot incloure:

  • L’última vegada que el teu gos va tenir una evacuació intestinal normal.
  • Color i consistència de la femta.
  • Possibles canvis en la dieta o la rutina d’el gos.
  • Articles no alimentaris que el gos pot haver menjat (això pot incloure qualsevol cosa, des ossos fins a un objecte domèstic).
  • Esforç o dolor a l’intentar defecar.
  • Tractaments farmacològics que ingereix per altres afeccions.
  • Lesions.
  • Altres signes d’angoixa o malestar, especialment vòmits, letargia o aparença inflada.

Depenent de la durada i severitat dels símptomes, l’examen veterinari pot consistir en:

  • Palpació abdominal.
  • Examen rectal.
  • Radiografies de la zona abdominal.
  • Ènema de bari.
  • Ecografia o colonoscòpia.
  • Hemograma complet.
  • Anàlisi d’orina.
  • Examen neurològic.

Tractament i solucions davant el restrenyiment en gossos

La majoria dels casos es resoldran amb tractaments suaus, com augmentar els líquids i la fibra dietètica, incorporar una dieta tova o fer més exercici. Els supositoris laxants i els ènemes poden ser útils, però només han d’usar-sota les indicacions d’un veterinari, especialment si es necessiten més temps encara.

Els casos més extrems requeriran intervencions mèdiques com:

  • Eliminació manual d’excrements.
  • Medicament per activar la funció normal de l’còlon o per bloquejar la producció de certs enzims.
  • La cirurgia pot ser necessària en casos extrems molt rars, generalment per al megacòlon. El procediment quirúrgic es coneix com colectomia, en el qual s’extirpen seccions de l’còlon.

Per a la majoria dels gossos, el restrenyiment serà un problema poc freqüent, que es mantindrà sota control mitjançant una dieta ben equilibrada, accés a aigua fresca i exercici regular.

Com puc evitar que el meu gos es torni a estreñir?

Segons la causa exacta de l’estrenyiment del teu gos, el veterinari pot recomanar-te que li donis una dieta terapèutica, hi afegiu suplements o medicaments al menjar, o torneu per realitzar proves o tractaments addicionals. Per a la majoria dels gossos, el restrenyiment està directament relacionat amb la ingesta d’un aliment o objecte desconegut i no és necessària cap intervenció mèdica addicional. Altres gossos poden requerir un tractament de per vida per ajudar a mantenir les deposicions normals. En qualsevol cas, la hidratació suficient, combinar la seva dieta amb aliments humits, l’exercici, i mantenir als nostres gossos vigilats davant de la possible ingesta d’objectes, és la millor manera d’evitar que pateixin problemes de restrenyiment.