A causa de que ingereixen més calories de les que poden cremar, la principal causa de l’obesitat en els gossos sol ser el desequilibri energètic, ja que acumulen una major quantitat de greix. Es diu que un gos té obesitat quan el seu pes és, com a mínim, 20% més gran a l’adequat.
Igual que en els éssers humans, les conseqüències de l’obesitat canina van des de les dificultats respiratòries fins als problemes articulars, passant per complicacions cardiovasculars, diabetis, problemes renals i, en alguns casos, el càncer.

Principals causes de l’obesitat canina

A mesura que els animals envelleixen, van perdent el seu nivell d’activitat i massa muscular, disminuint d’aquesta manera la crema de calories. Per això, l’edat és una de les causes principals de l’obesitat canina. A més, si el gos té com a propietari a una persona gran i sedentària, influirà en l’estil de vida de la mascota.
Els cadells, en estar en creixement i necessitar més calories que un adult, solen ser propensos a l’obesitat.
L’esterilització o castració també sol causar obesitat en els gossos. A causa de l’alteració d’hormones sexuals després de l’esterilització, el gos augmentarà de pes amb la mateixa ingesta aliments que abans de l’esterilització. Per això, un gos castrat ha de menjar les tres quartes parts del que menjava anteriorment.
Hi ha aliments que els gossos no han de consumir, perquè els pot causar intoxicacions o triguen a processar els seus components, entre ells es troben el cafè, la xocolata i l’alvocat.
Igual que els éssers humans, els animals són vulnerables a una alimentació poc saludable. Les dietes que inclouen farines refinades, greixos trans, condiments, sucre i sal, afecten notablement als gossos, per tal motiu, cal procurar oferir-los una alimentació equilibrada, rica en fibres i proteïnes per evitar l’obesitat.
La freqüència dels menjars també és una causant de sobrepès; deixar-li al gos el bol de menjar ple durant el dia, significa un desajust en el pes corporal de l’animal.
Molts gossos pateixen d’ansietat, el que els porta a menjar compulsivament durant el dia si se’ls deixa menjar. El recomanat pels veterinaris és que se li serveixi una o dues porcions diàries, depenent de l’edat i la raça.

Malalties relacionades a l’obesitat canina

Malalties com la diabetis, l’hipotiroïdisme i els problemes articulars com l’osteoartritis i la displàsia de maluc, estan relacionades amb l’obesitat.
Les races més propenses a l’obesitat canina són aquelles que tenen predisposició genètica a patir-la. Estan relacionades amb la proporció corporal de massa magra que posseeix l’animal; algunes són: el Cairn Terrier, Llaurador Retriever, Beagle i Cocker.
En detectar que el gos té obesitat, el millor és portar-lo al veterinari perquè l’especialista vagi a l’arrel del problema i així pugui oferir un diagnòstic que millori la qualitat de vida de la mascota.
Una vegada que el gos hagi recuperat el seu pes ideal, és important mantenir la rutina saludable que ha assessorat el professional veterinari. Mantenir l’equilibri entre l’exercici, perquè no desenvolupi estrès ni ansietat; i el menjar equilibrada, perquè no desenvolupi malalties com la diabetis o la pressió alta, són factors claus per mantenir en bon estat la mascota.