Els càlculs renals o urolitos afecten a gran part dels felins domèstics, generant-nombrosos símptomes clínics. Els gats de qualsevol edat o raça poden desenvolupar aquesta patologia per la qual cosa cal conèixer les seves característiques, per tal de saber com actuar en cas que es presentin.
Si el teu gat manifesta dificultats per orinar, té vòmits o presenta sang en l’orina, és probable que tingui càlculs renals. A continuació, t’expliquem què fer en aquests casos.

¿Què són els càlculs renals?

Els càlculs renals són una espècie de petits dipòsits endurits, localitzats en el tracte urinari de l’animal, i que es formen a partir de restes de minerals solidificats. Aquests càlculs s’acumulen al ronyó i arriben a obstruir el conducte urinari del felí, dificultant el pas de l’orina i provocant un dolor sever.
Si no es tracta a temps, els càlculs renals poden arribar a irritar el tracte urinari del gat, generar-li sagnat o arribar a bloquejar completament el pas de l’orina. En els casos més complicats, es pot generar un dany irreversible en els ronyons, així com la mort de la mascota.

Símptomes dels càlculs renals en els gats

La inapetència és probablement el primer símptoma que ens pot indicar que alguna cosa no va bé en el felí. Gran part dels gats amb problemes renals manifesten falta de gana, per la qual cosa cal identificar si la mascota ha deixat de menjar d’un moment a l’altre. Si és el cas, és recomanable portar-immediatament al veterinari perquè li faci els estudis corresponents.
La manca d’ingesta d’aliments pot produir-li greus danys a l’animal.
Un altre dels símptomes característics dels càlculs renals és la dificultat per orinar. L’amo haurà d’observar la quantitat de vegades que acudeix el gat a la seva caixa de sorra i si manifesta complicacions en intentar orinar. En cas que no pugui o que només orini una petita quantitat, pot ser que els urolitos estiguin impedint el flux normal de l’orina.
Els gats que pateixen càlculs renals manifesten un dolor excessiu i ho exterioritzen miolant, especialment en el moment en què estan intentant orinar. També, solen miolar en el moment de dormir o es resisteixen a ser cojidos.

¿Com actuar davant d’aquests Símptomes?

Davant l’aparició dels primers símptomes en el gat, cal acudir al veterinari perquè realitzi les anàlisis pertinents. Tot i que no es manifestin aquests senyals, cal portar al veterinari de manera regular a la mascota, especialment si està castrat o manifesta canvis d’humor. L’especialista realitzarà els exàmens necessaris per identificar si hi ha una infecció urinària o es presenten càlculs renals.
La detecció a temps del problema és crucial per realitzar el tractament adequat que resolgui el problema. D’aquesta forma, podrem evitar el trencament de la bufeta o una fallada renal.
En paral·lel, és indispensable mantenir hidratada la mascota per evitar qualsevol problema renal o urològic. Un gat acostumat a ingerir líquid diàriament té una menor incidència de problemes renals que aquells que prenen poca aigua durant el dia. Per assegurar una adequada hidratació, és convenient donar-li aigua neta i fresca i alternar pinso sec i humit.
La quantitat ideal d’aigua que necessita el gat per estar ben hidratat oscil·la entre els 50 ml i 100 ml per cada quilo de pes.

Tractament dels càlculs renals en els gats

Com ja ho hem indicat, detectar el problema a temps és fonamental per salvaguardar la vida del gat. Són molts els casos en què, en molt pocs dies, les mascotes estan en risc de patir un trencament de bufeta, de manera que, si no s’aconsegueix identificar el bloqueig de les vies urinàries a temps, podria generar-se un dany renal irreversible.
Ara bé, un cop realitzat el diagnòstic per part del veterinari i depenent de l’estat de gravetat, l’especialista determinarà la conveniència de realitzar un procediment quirúrgic anomenat cistostomía, que consisteix a realitzar una obertura en la bufeta per extreure els càlculs directament.
Si el problema no sembla de més gravetat, el veterinari pot establir una dieta especial orientada a dissoldre els dipòsits minerals. Aquesta dieta augmenta considerablement el consum de líquids per part de l’animal.
També, és possible que l’especialista determini l’ús d’un catèter per rentar la bufeta del gat, per tal d’eliminar els dipòsits minerals i la sorra residual que es pugui haver acumulat.
En casos extrems el veterinari pot ordenar una uretrostomía perineal, per tal d’ampliar o eixamplar el diàmetre de la uretra.

Cures en la dieta dels gats

Els càlculs renals solen ser de diferents mides i formes, depenent del mineral del que estiguin compostos. És per això que els especialistes realitzen estudis del dipòsit extret per determinar la seva composició i establir les cures en la dieta que s’hauran de tenir per evitar noves formacions.
Així, en el cas de càlculs de cristalls de estruvita, també anomenats càlculs de triple fosfat, sol recomanar una dieta alta en aigua, mentre que en el cas de càlculs d’oxalat càlcic és recomanable una dieta no àcida, amb nivells baixos de calci, magnesi i citrat, per tal de disminuir el nivell de calci en l’orina.
Els gats domèstics solen prendre molt poca aigua pel que es recomana alternar aliments secs i humits. Un aliment amb alt contingut en aigua ajudarà a prevenir l’acumulació de minerals en l’orina del gat.
Finalment, és indispensable mantenir el recipient de líquids ple d’aigua fresca i neta, renovant-la cada dia; només així aconseguirem dissoldre els càlculs acumulats i prevenir la formació de nous sediments.
Tot i que els càlculs poden presentar-se en gats de qualsevol edat o sexe, els gats mascles i de mitjana edat són els més propensos a presentar aquest problema; acudir al veterinari quan la mascota presenti els primers símptomes és obligació de tot propietari responsable.