Els canvis estacionals són comuns a la majoria dels ecosistemes i, en alguns casos, poden ser molt extrems. Els animals sovint es veuen afectats per aquests canvis, ja que els cicles de temperatura i de precipitació canvien al llarg de l’any. Aquests canvis afecten, entre altres coses, la capacitat de lanimal per aconseguir aliment o aigua. Per aquesta raó, els animals de sang freda, com els rèptils i els amfibis, han desenvolupat estratègies per sobreviure en condicions adverses repetides, com ara la brumació.
En aquest article parlarem sobre què és la brumació, quant dura, per què passa i us donem alguns exemples comuns d’animals que passen per aquest procés.
Què és la brumació?
Els animals ectotèrmics, també anomenats animals de sang freda, depenen de fonts de calor a l’ambient perquè no poden generar calor per si mateixos. La majoria d’aquests animals viuen a llocs on la temperatura és relativament constant, com les regions dels oceans abissals. No obstant això, alguns animals ectotèrmics també viuen en entorns on les temperatures fluctuen molt, cosa que els afecta directament.
Per fer front al descens de les temperatures, els animals ectotèrmics han desenvolupat comportaments com la brumació per regular-ne la temperatura corporal i garantir-ne la supervivència. Similar a la hibernació, es posen en un estat latent on el seu metabolisme s’alenteix. També redueixen el nivell d’activitat, la temperatura corporal, la freqüència cardíaca i la freqüència respiratòria com ho fan altres animals durant la hivernació. A més, tendeixen a amagar-se sota terra, en esquerdes i caus, per mantenir calents i segurs. Tot i això, els dies més càlids d’hivern, s’aventuren a sortir a buscar aigua.
Diferències entre brumació i hibernació
A la brumació, tant els rèptils com els amfibis alenteixen els seus processos metabòlics, però no es troben completament en un estat de son profund. Encara necessiten moure’s per obtenir una mica d’aigua i menjar per mantenir amb vida durant aquest temps.
Per contra, la hibernació és un estat de son prolongat i controlat en què la temperatura corporal i els processos fisiològics es redueixen al nivell més baix. Durant la hivernació, l’animal no necessita consumir menjar ni aigua perquè viu de les reserves acumulades durant els mesos anteriors.
De manera similar a la hibernació, la brumació permet que els animals conservin energia, però no tant com la hibernació.
Quan dura la brumació?
La brumació varia duna espècie a una altra i depèn de factors com ledat i lestat de lanimal. La durada de la brumació també varia d’una espècie a una altra, ja que és afectada per la durada de les baixes temperatures. Això vol dir que la brumació pot durar entre tres i sis mesos. Aquest estat de letargia es trenca quan comença l’augment de la temperatura.
Alguns exemples de brumació
Havent après que els rèptils i amfibis experimenten brumació quan baixen les temperatures, permeteu-nos mostrar alguns exemples d’animals que passen per aquest procés fascinant:
Culebra comuna
Depenent de lhàbitat, la brumació de la colobra comuna pot durar fins a 6 mesos. Tot i això, l’animal busca la llum solar directa els dies assolellats d’hivern. Aquesta mena de serp sol ser un animal solitari, però quan baixen les temperatures, és comú que s’arrauli amb els seus congèneres als caus d’altres animals, creant una major calor a través del contacte amb altres serps.
Salamandra de foc
Les salamandres de foc són un altre exemple d’animals que pateixen brumació. Aquest amfibi roman relativament inactiu en condicions extremes, ja sigui que la temperatura sigui alta o baixa, i, per tant, és més actiu durant la nit. Resideix principalment en caus i sovint escull el mateix lloc any rere any per arribar a aquest estat d’inactivitat.
Granota comuna
Quan els estanys i llacs es congelen a l’hivern, probablement et preguntis què passa amb les granotes que hi viuen. Com amfibis de sang freda, entren en brumació. Aquest procés sol tenir lloc sota laigua i en grups de molts de la mateixa espècie. Aquest estat de repòs varia segons la ubicació i la durada dels mesos dhivern.
Tortuga d’estany
La brumació a les tortugues és força comú, especialment en algunes espècies com les tortugues aquàtiques. Aquesta tortuga ha esdevingut una mascota molt popular i ara està àmpliament distribuïda en diversos hàbitats. Viuen vides semiaquàtiques i tendeixen a prendre el sol constantment per mantenir calents. Quan la temperatura de l’aigua baixa entre 15°C i 10°C, és molt probable que la tortuga entri en estat de brumació, ja que la temperatura ideal de l’aigua és de 28°C.