Moltes vegades hem sentit a parlar sobre les diferents malalties que afecten a les nostres mascotes, encara que, en general, no coneixem els termes amb què es coneixen a aquestes malalties que els afecten. El borm és una d’elles i en aquesta ocasió anem a conèixer de què es tracta i de quina manera hem d’actuar quan es presenta.

¿Què és el borm caní?

El borm caní, també conegut com distemper, és una malaltia d’origen viral que ataca els gossos d’una manera severa; en cas de contagi, s’ha de recórrer de manera immediata a demanar l’ajuda d’un professional en veterinària per salvar la vida de l’animal.

Esta malaltia és produïda per un virus de la borm caní de tipus ARN i gènere morbillivirus, molt agressiu, que ataca les vies respiratòries, l’estómac i els intestins, arribant a interferir de manera molt invasiva en el sistema nerviós central dels gossos que ho pateixen.

Els símptomes més característics del borm caní

Hem d’estar molt atents quan notem certs símptomes en els nostres gossos, ja que poguessin estar sent víctimes d’aquest terrible virus que, en molts dels casos, pot resultar letal. Entre els símptomes més visibles del distemper caní podem trobar:

Llagrimeig i constants lleganyes a la perifèria dels ulls, acompanyats de molta congestió i secreció.

La pèrdua significativa de la gana és un altre dels símptomes que es poden apreciar en primera instància, sobretot si menysprea seus aliments preferits.

La presència d’estats febrils és un signe evident de la pèrdua de la salut en els animals; per això, resulta necessari acudir a un veterinari especialista en medicina interna, per tal d’estar segurs que la temperatura ha estat presa amb precisió i sense equívocs, ja que en els animals sol ser un tant complex aquest procediment.

Hem d’estar molt atents amb les seves deposicions, ja que el normal és que amb la presència d’aquest virus es presentin vòmits i diarrea.

La secreció nasal és un altre dels símptomes evidents de la presència de borm en els animals. Tal com els passa als éssers humans amb els refredats, a aquests animals també se’ls presenta aquesta secreció aquosa característica de qualsevol quadre gripal.

La tos és altres dels símptomes davant la presència d’aquest virus en l’organisme de l’animal infectat.

El desenvolupament del borm caní a les nostres mascotes

No existeixen paràmetres irrefutables que fa al temps estimat que pot durar el virus del brom en l’animal, doncs, tal com succeeix sempre amb tots els éssers vius, els organismes no són iguals i per tant no reaccionen sempre de la mateixa manera. A més, tot dependrà de les cures que se li prestin i la rapidesa amb la qual s’atengui el cas.

Generalment, la fase de desenvolupament d’aquesta malaltia pot perllongar-se per diversos dies, però si no es prenen les degudes precaucions i l’animal és exposat a la pluja oa corrents d’aire fred, és possible que es compliqui i es converteixi en una malaltia letal encara la taxa de mortalitat no és molt elevada.

En circumstàncies normals, amb l’atenció oportuna del veterinari i subministrant els medicaments adequats, la nostra mascota pot tirar endavant sense més contratemps. No obstant això, cal estar molt atent, més encara, si el gos no ha estat prèviament vacunat o si es tracta d’un cadell de menys de 5 mesos, ja que en aquesta edat són molt més vulnerables a la presència de mucositat purulenta. Si hi ha presència de vòmits, llavors s’han de prendre mesures per evitar una possible deshidratació en l’animal.

Una vegada que s’hagi detectat el borm en els gossos, s’han de prendre les precaucions necessàries per atacar la malaltia de manera adequada i oportuna, així com per evitar el contagi a altres gossos, sent el més indicat que la mascota sigui avaluada per un metge veterinari.

Tractament i cures per a la mascota davant la presència de borm caní

En general, el tractament a seguir és a base d’antibiòtics. La dieta de l’animal ha de ser especialment formulada per a subministrar els nutrients suficients que impedeixin el seu debilitament i evitin la seva deshidratació.

Les cures a casa hauran d’estar orientats a baixar la febre, combatre el malestar general de la mascota i tallar els estats de diarrea crònica. La camamilla és ideal per rentar-los els ulls, amb la finalitat de calmar la inflor i combatre el enrogiment. Cal netejar les mucositats del nas del gos diverses vegades al dia, ja que en aquestes mucositats estan plenes de bacteris i virus que poden retardar la seva curació o provocar infeccions secundàries.

L’aigua amb sal també és molt útil per mantenir la mascota lliure de mucositats i lleganyes, mentre que les infusions amb equinacea purpurea són també efectives per pal·liar els símptomes tan severs del borm caní. S’ha de, a més, tenir una especial cura en la dieta, la qual ha d’incloure llevat de cervesa, civada, germen de blat, i també algunes fruites fresques com la poma i el cambur, que són altament nutritives i refresquen a l’aparell digestiu de l’animal .

Per la seva banda, per als casos de borm algunes persones utilitzen la plata col·loïdal com antibiòtic, fungicida i antibacterià, encara que sense cap suport científic. L’important és anar al metge veterinari que haurà d’avaluar l’estat de la mascota i recomanar el tractament més adequat.

Finalment, és molt important tractar que la mascota es mantingui en repòs ja que, a més d’evitar el consum innecessari d’energies, el descans farà que els medicaments actuïn amb major eficàcia atacant el virus que produeix la malaltia. Es deu, per tant, restringir els passejos i fer que l’animal guardi un repòs absolut pel temps necessari per a la seva curació definitiva.