Si el teu gos presenta enrogiment o lesions a la pell i es grata amb molta freqüència, és probable que estigui patint d’atòpia canina, una malaltia inflamatòria de la pell que és causada per una hipersensibilitat a certs components ambientals.
Per conèixer més sobre aquesta patologia, hem preparat aquest interessant post en el qual t’expliquem de quina es tracta l’atòpia canina i com es poden alleujar els seus símptomes.
Algunes anotacions sobre la Dermatitis Atòpica Canina
D’origen desconegut, la Dermatitis Atòpica Canina, comunament coneguda com atòpia canina, és una malaltia crònica que està associada amb les al·lèrgies. El símptoma més resaltante és la picor intensa, que obliga el gos a gratar de forma compulsiva.
Les zones més afectades per la atopia canina solen ser les orelles, els turmells i les aixelles, encara que també es presenta a l’abdomen, al voltant dels ulls i entre els dits de les potes de l’animal.
Són diverses les substàncies o elements que poden desencadenar la reacció al·lèrgica que produeix l’atòpia canina, entre elles, la floridura, pols, fang, pol·len o gespa. Els especialistes relacionen aquesta patologia amb l’estat de la pell de l’animal i a cert component genètic.
Aquesta malaltia es manifesta de forma més comú entre els gossos més joves, les edats dels quals oscil·len entre el primer i tercer any. Moltes vegades es presenta en els mesos càlids de l’any, encara que la seva incidència es manté també a la tardor i hivern.
A més del component genètic, la Dermatitis Atòpica també pot presentar-se amb més freqüència entre certes races molt ben diferenciades:
pagès
bòxer
Pastor Alemany
Setter irlandès
dàlmata
Bulldog Francès
Shar Pei
¿Com identificar l’atòpia canina?
Si notem que el nostre gos es rasca compulsivament és probable que ens trobem davant d’un quadre de atòpia canina. Només cal revisar la pell de la mascota per identificar lesions causades per la reacció al·lèrgica, especialment a les zones més sensibles.
En observar la pell de l’animal, podrem trobar irritació, faves i enrogiment en certes àrees. En els casos més complicats, podem visualitzar lesions més profundes, zones sense pèl i la pell enfosquida i aspra.
Altres patologies es poden presentar com complicacions de la atòpia canina, com la conjuntivitis bilateral, otitis o infeccions generades per bacteris.
Tractament de la Dermatitis Atòpica Canina
Després d’una revisió minuciosa per part del veterinari, l’especialista pot determinar el tractament més adequat per millorar el quadre clínic de la mascota.
Les accions més comuns inclouen banys periòdics amb un tipus de xampú especial, una millora significativa de la dieta de l’animal orientada a enfortir la pell i un control adequat de qualsevol atac de paràsits.
El veterinari pot recomanar l’ús de corticoides, així com la immunoteràpia al·lergen específica. Aliments amb un alt contingut d’àcids grassos ajuden a alleujar els símptomes no només de picor sinó, també, de dolor i inflamació en l’animal.
Deixa un comentari