L’atàxia és un patiment físic que es pot desencadenar arran d’una intoxicació o un traumatisme. Aquesta afecció causa variacions en el sistema neurològic del caní, ja que afecta la capacitat de sentir la posició relativa de parts corporals; a aquestes vies de sensibilitat se’ls diu ” propioceptives ” les quals són les principals afectades per aquest patiment.
Aquesta malaltia es ocasiona per variacions en el sistema vestibular, responsable de l’equilibri del cos i l’orientació pel que fa a espai i gravetat. Alguna de les lesions que podrien desencadenar atàxia en els gossos són el borm caní, l’otitis o cops relacionats a caigudes de gran alçada, atropellaments, baralles o altres patiments com, per exemple, la síndrome de Wobbler.

Símptomes de l’atàxia en gossos

El sistema vestibular compleix la funció d’orientar els gossos pel que fa a l’espai i la gravetat. Quan aquest sistema es veu afectat, comencem a veure a la nostra mascota una mica desorientada i és molt probable que estigui patint de Atàxia.
Aquests són alguns dels símptomes relacionats a l’atàxia en els gossos:

• Nàusees i vòmits associats al desequilibri.
• Falta de gana.
• Cap inclinat, una oïda més baix que un altre.
• Canvis en l’estat d’ànim.
• Descontrol en els esfínters.
• Estrabisme o moviments oculars anormals.
• Descoordinació i descontrol de les seves extremitats.

¿Què fer davant l’aparició dels primers símptomes de l’atàxia a la nostra mascota?

Si comença a observar l’aparició d’aquests símptomes en el gos, cal acudir de forma immediata al veterinari, el qual sol·licitarà un historial complet sobre la salut de la seva mascota, registrarà el temps transcorregut des de l’aparició dels símptomes i els possibles traumatismes o substàncies que van poder haver desenvolupat aquesta condició.
Posteriorment, el metge veterinari procedirà a l’anàlisi, el qual inclou hemogrames, anàlisi d’orina, perfil bioquímic i un panell d’electròlits; emprar tomografies i ressonàncies magnètiques també és imprescindible a l’hora de desenvolupar el diagnòstic, pel fet que ajuda a determinar si la malaltia es troba localitzada en el sistema vestibular perifèric, en el cerebel oa la medul·la espinal; si s’intueix que la font d’afecció es troba allotjada en el sistema nerviós, es procedirà a prendre per a anàlisi una mostra de LCR (Líquid cefaloraquidi).

El tractament de l’atàxia en els gossos

Els gossos diagnosticats normalment poden ser atesos ambulatòriament, llevat que la seva condició sigui greu o el factor que va fer que la nostra mascota desenvolupés aquesta condició pugui posar en risc la seva vida. És important no auto medicar al nostre gos pel fet que molts fàrmacs podrien empitjorar la malaltia o camuflar la causal de la mateixa.
Alguns veterinaris sostenen que els gossos podrien recuperar-se d’aquesta malaltia si es sotmet a un repòs absolut combinat amb la ingesta d’analgèsics i antibiòtics. Ara bé, si l’estat del nostre gos és més delicat, podria ser necessària una intervenció quirúrgica.
Un altre desencadenant d’aquest patiment és el consum d’aliments de la nostra pròpia dieta que poden ser perjudicials per als nostres gossos, sobretot, aquells que contenen xilitol (endolcidor). Si aquest és el cas, s’ha d’aplicar un tractament de fluïdoteràpia, el qual es basa en corregir l’equilibri radioelèctric alterat amb una tècnica intravenosa.