Els anquilostomes, similars a les tenies i els cucs, són un grup de paràsits xucladors de sang que poden viure en el sistema digestiu del teu gat. Pertanyen al gènere Ancylostoma. Aquests paràsits afecten una gran varietat de mamífers, no només els gats. Se’ls coneix com a “anquilostomes” degut a la boca en forma de ganxo amb què s’ancoren a les parets intestinals els paràsits.

Continua llegint per saber més sobre les anquilostomiasis en gats, les possibles causes, els símptomes més comuns, com tractar-les i com prevenir-les en el futur.

Què són els anquilostomes als gats?

L’anquilostomiasi felina és una malaltia parasitària causada per cucs que pertanyen a la família Ancylostomatidae, que inclou diverses espècies. Els gats són els més afectats per Ancylostoma tubaeforme, Ancylostoma braziliense i Uncinària stenocephala. En comparació dels gossos, els gats tendeixen a albergar relativament pocs anquilostomes i, en general, aquests són menys agressius que les espècies que es troben als gossos.

Els gats es parasiten quan les larves L3 (tercer estadi larvari) entren als seus cossos. Això pot passar a través de la ingestió, en penetrar a la pell o en consumir la llet d’una mare infectada. Les larves s’assenten a l’intestí prim del felí i continuen desenvolupant-se fins a arribar a la seva etapa adulta i final.

Aquest tipus de paràsit té dents per adherir-se a la paret de l’intestí prim del teu gat, causant un gran mal a la mucosa intestinal. La malaltia sovint es converteix en una enteritis ulcerosa traumàtica i els símptomes més comuns inclouen anèmia, debilitament progressiu i pèrdua de pes dràstica.

Causes dels anquilostomes felins

Generalment, els ambients càlids i humits creen les condicions perfectes per a la proliferació d’anquilostomes, especialment en àrees on hi ha amuntegament i sanejament deficient. Els anquilostomes femella ponen milers d’ous microscòpics que acaben a la femta del gat. Les larves eventualment desclouran els ous i romanen vives a terra durant setmanes o mesos. Les vies de transmissió més comunes són les següents:

• Percutània: les larves penetren a l’organisme a través de la pell del gat a zones sense pelatge.
• Oral: sol passar quan el gat empolaina les potes després d’haver estat en contacte amb les larves.
• Llet materna: els gatets s’infecten a través de la ingestió de llet d’una mare parasitada.

Patogènia de l’anquilostomiasi en gats

Quan els paràsits arriben a l’intestí, s’enganxaran a la mucosa intestinal amb la seva gran boca dentada. Això provocarà una inflamació intestinal traumàtica, cosa que farà que el gat comenci a perdre sang. Els paràsits també secreten substàncies anticoagulants que eviten que la sang es coaguli, assegurant un flux sanguini constant. Això produeix anèmia i debilitat general al gat afectat.
Símptomes d’anquilostomiasi en gats
La majoria dels símptomes visibles de l’anquilostomiasi felina són conseqüència del procés inflamatori traumàtic intestinal que comença quan els paràsits s’han enganxat a les parets intestinals. Aquests són els signes clínics més freqüents que indiquen que els anquilostomes estan afectant un gat:

• Dermatitis
• Pruïja a les potes
• Pèrdua de pes en adults.
• Creixement reduït en gatets.
• Úlceres intestinals.
• Diarrea amb sang.
• Deshidratació.
• Desnutrició.
• Anèmia progressiva.
• Membranes mucoses pàl·lides.
• Taquicàrdia.
• Insuficiència respiratòria.
• Mala qualitat del pelatge.

Si notes algun dels signes clínics esmentats anteriorment, has de contactar amb el teu veterinari immediatament. Tingues en compte que els gatets amb paràsits són extremadament susceptibles i aquests paràsits poden ser molt debilitants, i fins i tot mortals.

Diagnòstic d’anquilostomes en gats

És possible diagnosticar una anquilostomiasi abans de l’aparició dels primers símptomes mitjançant una prova parasitològica. La majoria dels símptomes esmentats anteriorment són inespecífics i poden atribuir-se a diverses malalties o infeccions felines. Tot i això, si notes algun d’aquests símptomes, és important portar-lo a un veterinari perquè el diagnostiqui.

La prova parasitològica més comuna per detectar aquest tipus de paràsit es realitza a través d’una tècnica anomenada flotació fecal. Aquesta tècnica consisteix a barrejar una petita quantitat de femta del gat amb una solució especial. Això fa que els ous d’anquilostomes surin i s’adhereixin a un portaobjectes de vidre, on es poden identificar fàcilment a través d’un microscopi.

Tractament d’anquilostomiasi en gats

El primer que cal fer si un gat està afectat per aquest paràsit, és estabilitzar el gat. Això es fa proporcionant una nutrició adequada, administrant fluidoteràpia per corregir desequilibris electrolítics o deshidratació i valorant si cal una transfusió de sang. També cal administrar un medicament antiparasitari anomenat antihelmíntic.

La majoria dels antihelmíntics poden matar les larves adultes, però són ineficaços per tractar les larves en les primeres etapes. Perquè el tractament tingui èxit, cal administrar una altra dosi cada 2 setmanes. D’aquesta manera, el medicament és capaç de matar les larves adultes que van madurar després del tractament anterior.

Prevenció d’anquilostomes als gats

La millor manera de prevenir els paràsits als gats és mitjançant la desparasitació periòdica.

En el cas de les gates gestants, és recomanable desparasitar-les al final de la gestació per tal de reduir les possibilitats de transmetre la infecció als gatets a través de la llet. Pel que fa als gatets cadells, cal desparasitar-los a les 6 setmanes. Després cal repetir el tractament cada 2 o 3 setmanes fins als 3 mesos. A partir de llavors, es recomana fer una desparasitació interna i externa preventiva cada 3 mesos.

La higiene estricta a casa és especialment important si el gat pot entrar i sortir de la casa. L’eliminació adequada de la femta dels gats és important, ja que la femta s’han de retirar de les caixes de sorra cada dia.

Els humans poden contraure els anquilostomes dels gats?

Sí, els anquilostomes felins són zoonòtics, cosa que significa que es poden transmetre a les persones. Els anquilostomes no infecten internament els humans com ho fan en gats o gossos, però poden causar una malaltia de la pell anomenada larva migratòria cutània. Això només pot passar si els humans entren en contacte amb un gat parasitat o amb sorra contaminada amb la femta. La infecció provoca una dermatitis lleu acompanyada d?una sensació de picor.