Bé sigui perquè la nostra mascota hagi arribat a l’edat adulta o correspongui realitzar-li una revisió de rutina, és possible que sigui necessari realitzar-li alguna anàlisi de sang, per tal de corroborar o descartar qualsevol problema de salut.

A través de les mostres de sang, poden analitzar els glòbuls vermells, glòbuls blancs i les plaquetes, que són considerades la part sòlida de la sang, així com la part líquida, d’on s’extreu informació sobre els electròlits, proteïnes, minerals i glucosa .

Ara bé, moltes vegades pot resultar una mica confús entendre la rellevància o l’impacte de la informació que una analítica de sang canina pot oferir-nos; per això, avui anem a ajudar a entendre què significa aquesta prova de laboratori, una de les més comuns que es practiquen a les clíniques veterinàries.

¿Què hem de trobar en una anàlisi de sang caní?

Un dels punts claus en una prova de sang és que ofereix un conjunt de valors referencials sobre determinades substàncies i comportaments bioquímics de el cos. Així, basant-se cada valor de referència, s’interpreta l’impacte de l’obtingut en cada cas.

Vegem quins són aquests valors:

Hemograma

Una de les primeres seccions de l’anàlisi de sang és l’hemograma. És aquí on s’analitza el comportament dels glòbuls vermells, glòbuls blancs i les plaquetes.

Els glòbuls vermells ens assenyalen com es troba el transport d’oxigen a la sang de l’animal, ja que aquesta és la seva funció principal. Quan els valors es troben per sota del normal, pot suggerir l’existència d’anèmia canina.

En alguns casos, si el valor dels glòbuls vermells està molt per sota de la quantitat mínima per a la supervivència, l’anàlisi de sang ens ofereix un avís sobre la necessitat d’accions immediates, ja que la vida de l’animal perilla.

També en l’hemograma es pot analitzar el comportament de coagulació de l’animal, un valor clau perquè el gos pugui ingressar a intervencions quirúrgiques o, fins i tot, entendre la incidència d’algunes malalties congènites.

A més, a través del valor del recompte de plaquetes, pot conèixer-se de la presència d’hemorràgies internes, mentre que un valor elevat suggereix el risc imminent de la formació de trombes en el gos.

En l’hemograma també cal donar-li rellevància als valors de glòbuls blancs, sent els més utilitzats a l’hora d’analitzar una mostra de sang. Dins d’aquest grup, hi ha tres valors a tenir en compte: els neutròfils, els eosinòfils i els limfòcits.

En el cas dels neutròfils, són els indicatius de processos infecciosos bacterians, a l’ésser els primers a atacar, mentre que quan es tracta d’algun virus, el valor sol estar per sota de l’indicatiu.

Els eosinòfils en augment, indiquen al·lèrgies o la presència d’algun paràsit. Per la seva banda, els limfòcits poden indicar malalties virals a l’estar en nivells baixos; en alguns casos, fins i tot pot ser indicador de leucèmia.

Bioquímica del gos

En el següent apartat de l’anàlisi de sang, trobem el recompte de diferents substàncies que pertanyen a la bioquímica del gos i ens permet conèixer el seu estat actual, així com el funcionament dels seus òrgans.

Entre aquests valors químics estan les proteïnes, on s’analitzen els valors de l’albúmina i les immunoglobulines. En valors elevats solen indicar deshidratació, mentre que en valors baixos, són indicador de la necessitat d’aprofundir els estudis.

La glucosa ens mostra el valor de sucre en sang que està circulant. Un valor baix pot ser l’explicació per la debilitat, convulsions i altres quadres més complexos.

En el cas de la creatinina, aquest valor està relacionat amb el funcionament renal que, juntament amb la urea en nivells elevats, són indicadors d’insuficiència renal.

Finalment, la bilirubina, que és producte de rebuig del fetge com a conseqüència de la destrucció normal dels glòbuls vermells, és un valor ideal per conèixer el funcionament de fetge. Un valor elevat pot suggerir algun problema hepàtic o un possible cas d’anèmia.

En alguns casos, s’agreguen els valors de sodi i potassi en sang. Aquests, no solen ser part de la rutina general de l’analítica, però són presos en compte quan hi ha sospites de dany renal sever, especialment si les analítiques prèvies d’urea i creatinina han sortit alterades.

Un altre valor no gaire freqüent, però que pot ser sol·licitat, és el colesterol. En el cas dels gossos, la seva rellevància no és la mateixa que en els humans, ja que ells no estan exposats a risc de taponament per colesterol a les artèries, pel que representa només un valor referencial per sospites de malalties de la tiroide o un dietètica incorrecta.

¿Per què hem de fer-li analítiques en sang al nostre gos?

La presa d’una mostra de sang per a la seva anàlisi és la tècnica d’estudi veterinari més comú que existeix. Es tracta d’una espècie de fotografia del funcionament de l’animal i la manera més expedita de visualitzar allò que pot estar afligint a l’animal.

La presa de la mostra és molt senzilla i sol fer-se de la pota davantera del gos. D’una mateixa mostra es poden prendre els valors habituals de l’analítica i aprofitar la revisió dels valors especials basats en qualsevol hipòtesi de metge.

Si el gos pateix algun diagnòstic persistent, posseeix una simptomatologia estranya en l’últim temps o és d’avançada edat, l’analítica en sang és el punt clau per poder llançar una visió adequada sobre el que pot estar passant.

I encara que no és possible fer un diagnòstic precís sol des de la analítica, els valors de referència li donen al veterinari una idea de cap a on pot dirigir els esforços i en quins aspectes ha de concentrar-se amb més deteniment.

L’anàlisi de sang en els gossos pot ser la clau per aconseguir que la mascota superi algun tipus d’infecció, se li diagnostiqui a temps qualsevol patiment greu o pugui estar preparat per suportar una intervenció quirúrgica; conèixer els valors de referència ens ajuda a entendre millor les indicacions del veterinari a càrrec.