Oblit, desorientació, falta de memòria i alteracions de la personalitat, són només alguns dels símptomes que poden estar indicant la presència d’Alzheimer en els gossos, una condició que es presenta en els cans d’edat avançada i que es caracteritza per generar canvis molt marcats en el comportament de l’animal.

També anomenada Síndrome de Disfunció Cognitiva o demència canina, l’Alzheimer en els gossos afecta la memòria de l’animal de la mateixa forma en què el fa en els éssers humans, deteriorant la seva qualitat de vida. No obstant això, molts d’aquests signes també apareixen en altres malalties, per la qual cosa resulta important realitzar-li una anàlisi detallada per a donar amb el diagnòstic indicat.

Els gossos envelleixen a un ritme més accelerat que els éssers humans, per la qual cosa podem observar els estralls del pas dels anys en el seu cos. Es considera que, a partir dels 8 anys, aquests animals comencen a sentir símptomes d’envelliment i, per tant, entren en la denominada tercera edat, que pot arribar en alguns casos a ser molt llarga.

Alguns gossos viuen tota la seva vida sense manifestar problemes de salut, especialment en el pla mental, no obstant això, segons alguns estudis, més de la meitat d’ells majors als 8 anys d’edat poden experimentar símptomes de l’anomenada síndrome de disfunció cognitiva o alzheimer caní, una patologia neurodegenerativa que afecta les seves capacitats cognitives i la seva relació amb l’entorn.

Canvis fisiològics en el cervell del gos relacionats a l’envelliment sumat al cúmul de proteïnes a nivell encefàlic, podrien ser els causants de l’Alzheimer en els gossos. La probabilitat que el gos, amb el pas dels anys, arribi a patir aquesta malaltia és bastant alta, fins i tot, gran part dels comportaments que atribuïm a altres patologies es presenten a conseqüència de l’alzheimer caní.

És usual que l’amo atribueixi els símptomes que presenta el gos a signes propis de l’edat de l’animal. No obstant això, és possible identificar aquesta malaltia tenint en compte quatre categories simptomàtiques ben diferenciades:

• Alteracions en el cicle del somni.
• Alteració en les relacions socials.
• Pèrdua de memòria.
• Retard en l’aprenentatge i desorientació.

En principi, el gos que pateix d’Alzheimer pot presentar una alteració en el seu cicle del somni, dormint en hores que no són les habituals com, per exemple, durant el matí, mentre es manté despert durant gran part de la nit.

Primordialment, l’Alzheimer afecta la memòria i la falta de concentració. Aquesta condició es pot notar quan deixa d’obeir ordres que abans complia sense problemes. La falta de concentració es manifesta quan l’animal deixa de parar esment als gestos i indicacions del seu amo o oblida el seu significat.

És usual que l’animal es mostri desorientat, perdent-se als carrers que coneixia a la perfecció en el passat, fins i tot, amb dificultats per a reconèixer la seva pròpia casa. El gos amb Alzheimer sol desplaçar-se per la casa de manera insegura, sense reconèixer els camins i sense identificar els seus propis objectes.

A més de l’oblit, el gos que pateix d’aquesta patologia té dificultats per a retenir el que se li està ensenyant; també, és possible notar certs canvis en el seu comportament, com començar a fer les seves necessitats dins de casa o qualsevol altra alteració vinculada a la seva conducta habitual.

Els canvis d’humor també són habituals en els gossos amb Alzheimer; així, és usual que es mostrin irritats, malhumorats o, en moltes ocasions, agressius amb els seus propis amos. Dins d’aquestes alteracions del comportament també podrem notar manifestacions de mandra o desídia, aïllant-se del seu entorn.

A conseqüència d’aquests canvis que s’estan produint en l’organisme de l’animal, és comú que el gos augmenti considerablement els seus nivells d’estrès i ansietat.

El adecuado diagnóstico del síndrome de disfunción cognitiva está basado en la elaboración de una correcta anamnesis, en la que el veterinario efectuará una recopilación de información relevante respecto a la salud del animal y a los cambios que se han producido en su conducta. La historia clínica debe incluir un detallado examen clínico y análisis complementarios que permitan un diagnóstico certero. 

Entre los exámenes complementarios, el profesional veterinario tomará una muestra de sangre con la finalidad de descartar cualquier otra patología primaria que pueda estar produciendo los síntomas observados en el perro. De detectarse alguna otra enfermedad que esté generando estas alteraciones, el especialista establecerá el tratamiento adecuado para dicha condición.  

Una vez determinado el Alzheimer en el animal, el veterinario clasificará el grado en el que se encuentra a enfermedad y el tratamiento a seguir, estableciendo las medidas de control que se deberán tomar. En la actualidad, esta enfermedad no tiene cura y el tratamiento está orientado a ralentizar la progresión de la enfermedad y a brindarle calidad de vida al perro.  

Dicho tratamiento toma en cuenta la prescripción de ciertos fármacos, cambios en la dieta y la implementación de hábitos y modificaciones en la conducta del animal. Generalmente, el veterinario ordena la realización de estas terapias en paralelo y lo más tempranamente posible.

Tanto el diagnóstico precoz como la implementación temprana del tratamiento, son factores clave para mejorar la condición del animal, repercutiendo favorablemente en la calidad de vida del perro.    

Algunes pautes en la cura del gos poden ajudar a retardar l’aparició d’Alzheimer o alentir el seu avanç. Entre elles, la cura en la seva alimentació és essencial, amb una dieta especial d’acord amb la seva raça i edat. És important que la dieta sigui rica en vitamines i antioxidants.

Procurar un ambient tranquil per al gos l’ajudarà a disminuir els seus nivells d’ansietat i estrès, evitant situacions d’irritació i violència.

Finalment, és important establir una rutina en l’animal, brindant-li els seus aliments sempre a la mateixa hora, traient-lo a passejar en el mateix moment del dia i repetint els mateixos jocs de manera puntual i rutinària.