Diverses alteracions cutànies solen presentar-se amb certa freqüència en els gossos i, a causa de l’àmplia varietat de patologies que poden estar relacionades a elles, tendeix a ser difícil el seu diagnòstic per part del veterinari.

És per això que resulta convenient conèixer quines són les malalties més habituals que afecten la pell dels cans, per tal de tenir clar quines són les causes que les generen i quins tractaments que es poden seguir per curar-les.

¿Què són les infeccions cutànies?

Les infeccions cutànies són alteracions produïdes en la pell de l’animal i que són generades per la invasió de cert tipus d’agents patògens, com poden ser els fongs, els bacteris o els paràsits. Els agents patògens poden trobar-se tant en el propi organisme del gos com en el medi ambient.

Les piodermes o infeccions cutànies produïdes per bacteris solen ser causades quan hi ha malalties que debiliten les defenses de l’animal. Aquestes infeccions presenten enrogiment de la pell, grans amb pus, caiguda del pelatge, picor intensa i pudor a l’àrea afectada.

Per la seva banda, la dermatofitosis o infecció cutània produïda per fongs sol desenvolupar-se en animals que tenen baixes defenses o pel contacte amb animals infectats; aquesta patologia és molt contagiosa tant entre els animals com cap als éssers humans. En general, presenta descamació i pèrdua del cabell.

Els paràsits externs com els polls, les puces i les paparres, també poden causar infeccions cutànies, i és un patiment molt freqüent en gossos. Aquest tipus de patologia es presenta també amb cert tipus de paràsits microscòpics com els àcars.

¿Quin és el tractament per a aquest tipus d’infeccions cutànies?

En el cas de les infeccions cutànies causades per bacteris, el tractament consisteix en teràpia tòpica amb l’aplicació de banys desinfectants i l’ús d’antibiòtics locals o sistèmics en la pell de l’animal.

Per a les infeccions de la pell causades per fongs, és comú realitzar un tractament amb cert tipus de locions fungicides tòpiques, encara que en casos més complicats el veterinari pot utilitzar medicació per via oral.

El tractament de les infeccions cutànies causades per paràsits dependrà del tipus d’agent extern que la causa. Així, quan són causades per polls, puces o paparres, n’hi haurà prou amb l’aplicació de antiparasitaris externs.

Ara bé, si el gos presenta sarna com a producte de la infecció de paràsits microscòpics, el tractament inclou l’aplicació d’acaricides tòpics en el cas d’una infecció localitzada, o acaricides sistèmics en els casos generalitzats.

Les al·lèrgies en els gossos

Picor, erupcions cutànies, caiguda del pelatge i enrogiment de la pell, són alguns dels símptomes que es presenten habitualment en l’animal quan ens trobem davant d’un quadre d’al·lèrgia en els gossos. Aquest tipus d’al·lèrgia se sol produir ja sigui per una reacció al contacte amb l’ambient o per la ingesta d’algun aliment.

Quan l’al·lèrgia és causada pels aliments, n’hi haurà prou amb establir una dieta lliure d’agents al·lèrgens per alleujar la salut de l’animal. Si l’al·lèrgia és causada per factors mediambientals, el veterinari aconsella realitzar proves intradèrmiques per determinar la vacuna adequada que permeti controlar la malaltia.

Tumors en la pell

A més de les alteracions cutànies esmentades, també és possible que es presentin formacions d’aspecte variable a la pell de l’animal; correspon al veterinari determinar si el gos pateix algun tipus de lesió tumoral.

El histiocitoma cutani és un dels tumors més comuns que es presenten en els cans; és de naturalesa benigna i sol presentar-se com un lleuger bony a la pell, lliure de pèl. L’especialista recomana la seva extracció via intervenció quirúrgica a fi d’evitar qualsevol complicació posterior.

El mastocitoma cutani, per la seva banda, és un tumor maligne de forma variable, similar a les berrugues o altres lesions cutànies. Al principi, s’observa un nòdul a la pell que varia de grandària i forma a mesura que va passant el temps. El veterinari realitza una citologia per determinar la malaltia i efectua l’extirpació per intervenció quirúrgica.

Sessions de radioteràpia o quimioteràpia solen acompanyar el tractament d’aquesta patologia.

La hiperqueratosi cutània en els gossos

Una altra de les alteracions cutànies molt comuns en els gossos és la hiperqueratosi, una patologia generada per la producció excessiva de queratina en els coixinets de l’animal, provocant enduriment i esquerdament de la pell.

Tot i que la hiperqueratosi pot desenvolupar espontàniament en animals adults sans, també pot ser símptoma de manca de zinc o de la presència d’algun tipus de patologia sistèmica.

En cas que el veterinari especialitzat s’identifiqui una malaltia específica, efectuarà el tractament d’acord a aquesta patologia. De presentar la hiperqueratosi de forma espontània, realitzarà un tractament tòpic amb cremes i medicaments hidratants.

Altres patologies cutànies en els gossos

Existeixen altres alteracions cutànies que solen presentar-se habitualment en gossos. L’acne caní, per exemple, és un procés inflamatori produït per la irritació dels fol.licles pilosos de l’animal, que afavoreix la multiplicació de bacteris.

Igual que en els éssers humans, el tractament de l’acne en els gossos consisteix en la neteja de la zona afectada amb locions desinfectants. Aquesta patologia tendeix a aparèixer en l’àrea dels llavis i del mentó i és més freqüent en cadells que en gossos adults.

Algunes malalties sistèmiques també poden produir alteracions cutànies en els gossos. És el cas de la leishmaniosi que pot produir descamació, hiperqueratosi i pèrdua de pèl en el contorn dels ulls i de les orelles.

Algunes malalties hormonals com l’hipotiroïdisme o la síndrome de Cushing també poden causar alteracions en la pell i pèrdua de pèl.

Aquest ha estat un breu resum de les principals alteracions cutànies que es presenten amb major freqüència en els gossos. L’àmplia varietat de possibles causes fa que sigui essencial la visita al veterinari per a un diagnòstic precís del problema i l’aplicació del tractament més adequat per a cada cas.