El gos Alabai és una de les races de gossos més antigues del món. És un gos nadiu d’Àsia Central que originalment es feia servir per protegir el bestiar i les propietats. Això va ser així gràcies al seu fort temperament i gran coratge. Avui dia, encara es reserven com a gos guardià i de defensa en entorns laborals, encara que és una raça rara de veure fora de l’Àsia.

Si estàs interessat a saber més sobre la raça de gos Alabai, no et perdis la següent fitxa on et parlarem de les principals característiques d’aquest gran gos, també conegut com a pastor de l’Àsia Central.

Origen de la raça de gos Alabai

També conegut com el Pastor d’Àsia Central, l’Alabai és una de les races de gossos més antigues que hi ha. Hi ha al voltant de 4.000 anys d’història darrere aquesta raça de gos en particular. És una raça que va sorgir per selecció natural, probablement originària de mastins tibetans i gossos pastors mongols.

El seu origen va tenir lloc a les tribus nòmades d’Àsia Central, on aquests gossos grans i fornits s’usaven per protegir el bestiar i propietats contra depredadors i lladres.

Es poden trobar més comunament a:

• Afganistan.
• Iran.
• Kazakhstan.
• Kirguizistan.
• Tadjikistan.
• Turkmenistan.
• Uzbekistan.

Característiques de la raça Alabai

L’Alabai (de vegades escrit Alabay) és una raça de gos gran. Són robustos i musculosos. A diferència de la majoria de les altres races de gossos, l’Alabai té un dimorfisme sexual significatiu. Els mascles són més grans i temperamentals que les femelles. En concret, els mascles solen assolir un pes de 50-79 kg i una alçada mínima de 70 cm, mentre que les femelles pesen entre 40-65 kg i mesuren almenys 65 cm.

Les característiques més notables de l’estàndard de la raça Alabai són les següents:

• El seu cap: de forma rectangular, amb una depressió fronto-nasal moderadament definida. El nas és negre, encara que en exemplars blancs o beix pot ser una mica més clar.
• Els ulls transmeten una expressió confiada: són de mida mitjana. El color dels ulls pot variar de marró fosc a avellana. La vora de les parpelles sol ser negre.
• Les orelles són penjants: tenen una mida mitjana, forma triangular i una inserció baixa. És una raça en què tradicionalment es retallen les orelles. No obstant això, cal assenyalar que el tall d’orelles és una pràctica estrictament prohibida en alguns països i és una cosa que creiem que s’hauria de prohibir a tot el món, ja que amenaça el benestar animal.
• El coll és fort i musculós: acaba en un pit profund i ample.
• Les extremitats són fortes: tenen músculs grans, especialment a les cuixes.
• La cua és gruixuda a la base i d’inserció una mica alta: penja fins al garró en forma de falç. Quan l’animal està alerta, s’eleva al nivell de l’esquena o més amunt. De la mateixa manera, és habitual trobar-ne exemplars amb la cua tallada, encara que nosaltres pensem exactament el mateix que amb les orelles tallades.
• Els cabells són de doble capa, abundant, llis i espès: la majoria dels exemplars tenen un pèl d’uns 3-5 cm de longitud, encara que en alguns casos pot ser més llarg.
• És una raça molt resistent, capaç dadaptar-se a una àmplia varietat de climes.
• El pelatge de l’Alabai pot ser de gairebé qualsevol color (blanc, negre, gris, marró vermellós, marró grisenc, atigrat), excepte el blau genètic o el marró genètic en qualsevol combinació o un pelatge negre sobre torrat.

Caràcter de raça Alabai

Les dures condicions de vida i el treball com a gos guardià han influït en el caràcter de l’Alabai. En general, són gossos de fort temperament i assegurances de si mateixos. Són protectors amb la seva família, però alhora són gossos força independents que esperen ser tractats amb respecte. Són gossos desconfiats, que solen desconfiar de persones o animals desconeguts.

Tot i tenir un caràcter fort, són tranquils i silenciosos que s’adapten bé als canvis de l’entorn. Són gossos guardians que destaquen per la seva resistència, el seu coratge davant dels depredadors i el seu instint natural de territorialitat. Quan se senten amenaçats, reaccionen ràpidament, amb total seguretat i serietat.

Cures del gos Alabai

Com qualsevol raça de gos, l’Alabai requereix una sèrie de cures per mantenir-se saludable:

• Lavabo: un raspallat a la setmana i un bany un cop al mes seran suficients per mantenir el pelatge de l’Alabai en perfectes condicions. Les ungles s’han de tallar regularment i les orelles s’han de netejar setmanalment per evitar l’acumulació de cera. A més, el raspallat dental s’ha de fer cada 2-3 dies per prevenir l’aparició de la malaltia periodontal.
• Exercici: tot i que l’Alabai és un gos tranquil i amb un nivell d’energia baix, no és recomanable tenir-lo tancat en un apartament petit. L’ideal seria tenir un pati gran, com a mínim. Són gossos amb una gran resistència, per la qual cosa són ideals per a cuidadors a qui els agradin les passejades diàries.
• Alimentació: la seva alimentació diària pot ser comercial o casolana, però s’ha d’adaptar a l’edat, la salut i el nivell d’activitat de l’animal. Com que es tracta d’una raça gran, tenir cura de la seva alimentació serà fonamental durant la seva etapa de cadell. La sobrealimentació durant aquest període pot ser responsable de malalties importants del desenvolupament.

Com és la salut de la raça de gos Alabai?

L’Alabai o Pastor d’Àsia Central és un gos resistent, que té menys malalties genètiques que la majoria de les altres races. No obstant això, no està exempt de patir patologies que redueixen el seu benestar i esperança de vida, i les patologies articulars són les més freqüents en aquesta raça.

Tens un gos d’aquesta raça a casa? Vius a Barcelona i busques veterinari? Podem ser el teu hospital veterinari de referència. Contacta amb nosaltres!