L’Airedale Terrier és una de les races de terrier més conegudes per la seva fama de ser un gos intrèpid i treballador. A primera vista, poden assemblar-se als Fox Terrier, però més grans, de fet, les diferències entre les dues races van més enllà de la mida i el color del pelatge.

Si penses adoptar un Airedale Terrier, has de conèixer més sobre el seu temperament i les seves característiques: es tracta d’una raça molt activa i peculiar que necessita cures específiques. Ara aprendràs tot el que cal saber sobre ells. Continua llegint!

Origen de l’Airedale Terrier

La raça Airedale Terrier es va desenvolupar fa més d’un segle a Airedale, a Yorkshire, Anglaterra, on originalment es va anomenar Waterside Terrier. Aquests gossos van ser criats per eliminar alemanes i acompanyar els caçadors, espantant preses de caus subterrànies. Quan es van adonar de les seves habilitats de caça, els criadors van decidir perfeccionar les seves habilitats de natació creuant-los amb Otterhounds i altres varietats de terrier.

Amb el temps, aquests gossos van obtenir el nom actual. Els Airedale Terriers van exercir moltes funcions diferents: caça, guia, treball policial, cerca i rescat, etc.

Característiques físiques de l’Airedale Terrier

Els Airedale Terriers tenen una constitució musculosa, encara que poden ser més llargs que alts. El pit és profund i angost, i el coll és fort i d’amplada moderada. La cua està col·locada al capdamunt de l’esquena i la porten dreta però no enroscada. Si bé anys enrere ha estat comú tallar la cua dels Airedale Terriers, avui dia aquesta pràctica cruel està prohibida a molts països i és cada vegada menys comú en els estàndards de la raça.

El seu cap és allargat, amb un crani pla: les seves mandíbules són poderoses, però no tan musculoses com per donar a les galtes una forma rodona. Tenen dents fortes, amb una notable mossegada en tisora. Les orelles de l’Airedal Terrier són petites, però no desproporcionades, i tenen forma de V. Aquestes es troben plegades, apareixent lleugerament per sobre del cap.

Aquesta raça de terrier té una doble capa de pèl, amb una capa exterior aspra i fibrosa i una capa interior suau i curta. El seu cabell és gruixut i, si bé pot ser ondulat, no es pot arrissar. El pelatge de l’Airedale Terrier sol veure’s de color negre, grisenc o marró, barrejat amb pèls grisos i/o blancs. El seu llom sol ser més fosc, mentre que la resta del cos en pot variar les tonalitats. Els Airedale Terriers es consideren una raça hipoalergènica.

L’alçada estàndard per als mascles oscil·la entre 58 i 61 cm a la creu, mentre que per a les femelles oscil·la entre 56 i 59 cm. El seu pes mitjà és de 23 a 29 kg per als mascles i de 18 a 20 kg per a les femelles.

Temperament de l’Airedal Terrier

El Airedale Terrier és un gos alegre, confiat, valent i intel·ligent. Solen ser amigables amb les persones i amb altres gossos, però necessiten un procés de socialització adequat des d’una edat primerenca. Són impulsius i tenen un fort instint de presa, per la qual cosa caldrà educar-los des de cadells a través del reforç positiu, com explicarem a continuació.

Encara que aquesta és una raça molt versàtil, requereix molt d’exercici físic i mental. D’altra banda, cal destacar que els Airedale Terriers poden ser una mica bruts quan juguen amb nens petits o amb altres gossos.

Les cures d’un Airedale Terrier

Els Airedale Terriers necessiten força exercici, per la qual cosa no es recomanen per a pisos molt petits. Pots considerar adoptar-ne un si tens un jardí o pati on puguin jugar lliurement, o si potser, pots proporcionar-li tot el temps que necessita a les seves passejades. Hauràs d’oferir-li llargues passejades diàries perquè pugui socialitzar i canalitzar la seva energia. Jugar és una excel·lent manera d’entrenar Airedale Terriers. Fins i tot si tens un jardí i ofereixes caminades i jocs diaris, el teu Airedale pot necessitar encara més activitat, especialment durant els primers anys. Gaudireu dels viatges al camp o practicant un esport caní dinàmic com l’Agility.

La cura d’un Airedale Terrier requereix temps, especialment per netejar-lo. El seu pelatge necessita un raspallat freqüent i també cures especialitzades periòdiques. Hauràs de raspallar el teu gos amb freqüència (especialment al voltant de la barba, ja que el menjar es pot enganxar) i portar-lo al perruquer caní almenys dues vegades l’any.

Entrenar un Airedale Terrier

Com apuntàvem abans, has de començar a ensenyar al teu Airedale Terrier de forma primerenca, quan encara és un cadell. Això us permetrà seguir un procés de socialització adequat, durant el qual el vostre gos aprendrà a portar-se bé amb les persones i altres animals així com a familiaritzar-se amb el seu entorn. Oferir diverses experiències positives evitarà problemes de comportament posteriors. L’exercici físic és especialment important, ja que si no canalitzen la seva energia, els Airedale Terriers es poden tornar massa excitables i destructius. Els jocs d’intel·ligència sempre són una bona opció.

L’obediència pot complicar-se amb aquesta raça tossuda i independent, però a través del reforç positiu, el teu Airedale Terrier podrà aprendre perfectament les ordres bàsiques del gos i les regles de casa.

Problemes de salut comuns dels Airedale Terriers

Aquesta és una raça robusta i generalment saludable. No obstant això, si adopteu un Airedale Terrier, haureu d’anar amb compte amb les infeccions oculars, les infeccions de la pell i la displàsia de maluc. El millor és prevenir aquests problemes de salut abans que es desenvolupin, per la qual cosa recomanem prendre les mesures següents:

Encara que els Airedale Terriers són gossos actius, no els obliguis a fer massa exercici, ja que això pot causar displàsia prematura de maluc o colze.

Un pinso d’alta qualitat a base d’arròs i peix ajudarà a Airedale a prevenir malalties de la pell. Els suplements d’omega-3 i omega-6 donaran brillantor al seu pelatge.

Tenir cura de la seva higiene facial, eliminant lleganyes, molles de menjar i brutícia o restes acumulades. Quan vagis a la perruqueria canina, demana-li que pari especial atenció a la cara.

Acudeix al veterinari mínim dues vegades l’any i segueix els calendaris de vacunació i desparasitació. Les revisions regulars ajudaran a controlar el desenvolupament de malalties abans que empitjorin.