Són coneguts com els ocells inseparables o els ocells de l’amor, pertanyen a una espècie nativa de l’àfrica i la seva bellesa ha enlluernat a molts; ens estem referint als agapornis, un tipus d’au molt sociable que està present en moltes llars del nostre país. Si vols conèixer al detall les cures que has de tenir en la seva criança, aquí t’expliquem tot el que has de saber sobre els agapornis.

D’on provenen i tipus d’agapornis

L’agapornis és un au que pertany a la família dels lloros, originària de diferents zones del continent africà. El seu nom deriva de les paraules gregues àpat, que significa afecte i ornis, que significa au, d’aquí el seu apel·latiu d’ocell de l’amor. La seva naturalesa sociable i inseparable fa que, en parella, es manifestin molt afecte junts, arraulint i arreglant les plomes l’un a l’altre.
En total són 9 espècies, entre les quals, la més coneguda és el agapornis roseicollis, que es caracteritza per presentar les plomes del cos en color verd i la cara vermella. Sol mesurar entre 15 i 17cm i no presenta anell ocular. Una altra espècie molt comú és el agapornis personata, que és una mica més petit i té com a característica principal una cara fosca i un anell ocular blanc.
L’agapornis lilianae és un dels més petits, aconseguint tot just els 13 cm d’alçada; té la cara ataronjada i mostra anells oculars blancs. Per la seva banda, el agapornis fischeri mesura al voltant de 14 cm i la seva principal diferència és el color vermell del seu bec. En general, totes les espècies d’agapornis mostren una cua curta i un plomatge molt colorit.

Característiques dels agapornis

La característica principal dels agapornis és la seva facilitat per socialitzar tant amb els éssers humans com amb altres aus i les de la seva pròpia espècie. A més, solen manifestar amb facilitat el seu estat d’ànim, sent relativament senzill identificar quan estan tranquils, molestos, alegres o tristos.
La seva expectativa de vida és d’uns 12 anys, encara que, depenent de la seva alimentació i de les cures que hagin rebut, poden arribar a assolir els 14 o 15 anys d’edat.
Una de les preguntes més habituals és com saber si l’au és femella o mascle ?. Una manera de saber-ho és per la seva grandària; els agapornis mascles solen ser més petits que les femelles degut, principalment, a l’esforç que comporta posar els ous. A més, els ossos de la pelvis de la femella estan més separats que els del mascle, mostrant un aspecte més arrodonit.
També, és possible identificar diferències en el cap de la femella, que és més arrodonida que la del mascle; igualment, el pic de la femella és més prominent. Quant al caràcter, les femelles són més territorials i es mostren molt més agressives amb altres aus que els mascles.

¿Com ha de ser la gàbia dels agapornis?

És molt important saber les característiques que ha de tenir la gàbia on habitaran els agapornis. La mida ha de ser prou ampli com perquè l’au tingui la llibertat de volar i desplaçar-se amb tranquil·litat. Les dimensions ideals dependran de la quantitat d’aus, però, cal saber que, per a una parella, una gàbia de mesures 100x50x50cm serà suficient.
Un punt clau és evitar les gàbies rodones i donar-li preferència a les rectangulars. Això es deu al fet que els agapornis necessiten tenir un punt de referència per a sentir una major tranquil·litat i confiança. A més, cal tenir cura que la distància entre els barrots no sigui major als 1,5 cm, per tal de prevenir que el seu cap quedi atorada entre ells.
Es recomana utilitzar una reixeta inferior a les gàbies, amb la finalitat d’evitar que els agapornis mengin el que s’hagi caigut i que estigui en contacte amb la seva femta. Una base de paper de diari o terra especial per a aus ajudarà a facilitar la neteja.
La neteja de les seves gàbies és fonamental per a la seva tranquil·litat, ja que aquests animals són molt nets. La freqüència de neteja haurà de ser setmanal, desinfectant la gàbia en la seva totalitat amb l’ajuda d’un drap humitejat en una quantitat limitada d’hipoclorit de sodi, sent necessari esbandir amb aigua i deixar-seca al final.

Cures dels agapornis

Els agapornis són aus que necessiten una temperatura d’entre els 18 ° C i 25 ° C, de manera que és ideal que la gàbia estigui ubicada a l’interior de la casa. No obstant això, això dependrà de la zona en la qual es cria evitant els corredors i els corrents d’aire. Els murs que fan cantonada solen ser els llocs ideals per col·locar les gàbies, ja que eviten les ràfegues de vent i li brinden una sensació de seguretat a les aus.
Quant a la seva alimentació, cal que portin una dieta equilibrada, composta, principalment de pinso, llavors de escaiola, Cárcamo, mill groc, mill blanc i llinosa. Altres compostos que incloguin blat sarraí, civada pelada i negret, poden complementar la seva alimentació. També, es poden incloure, en porcions picades, maduixes, pomes, peres, fulles d’enciam i mongetes tendres, encara que amb menor freqüència.
Entre les malalties més comunes que se’ls presenten, trobem la acariasis respiratòria, el refredat, els quadres d’asma, o algunes que ataquen el seu sistema digestiu, com l’enteritis, colibacilosi o la disenteria. La manca de vitamines li produeix la muda anòmala, en què les plomes se’ls comencen a caure o llueixen desordenades.
Altres patologies menys comuns són la psitacosi o la salmonel·losi. En tots els casos, cal anar a la consulta del veterinari especialitzat en animals exòtics perquè determini les accions que s’hauran de seguir per a la seva cura.
Els agapornis són aus molt llistes i ideals per criar i ensinistrar, especialment des de la primerenca edat. A més, són molt afectuosos i divertits, pel que són excel·lents per tenir-los com a mascotes. Amb les cures adequades, és una excel·lent decisió tenir-los a casa.